dissabte, 26 de setembre de 2009

ES CREMA EL TEMPS

ES CREMA EL TEMPS

Entre l’escalfor del pensament
i els calfreds d’hivern
que sent el meu cos,
el cor batega a cops pausats,
com una destral de fusta i ferro,
que destrossa troncs d’arbres
morts, arrancats del bosc,
que seran llenya,
per alimentar el foc de la llar,
que somiàvem seure junts,
gronxats en el balancí de la vida,
amb les mans curulles de carícies
i mirar-nos als ulls,
contemplant les flames
rogenques i tremoloses
que cremen el temps,
però no cremarien
el nostre amor.

Glòria Fandos Gracia


  • Poema escollit per l'espai de "Poemes desconeguts" de Els Matins de TV3

“POEMES DESCONEGUTS” A TV3






Dia 24 de setembre, dijous, festivitat de la Mercè, patrona de Barcelona, em trasllado a la Ciutat Comtal, sobre a les 12 del matí havia de participar al programa de Josep Cuní de TV3, al nou espai de “Poemes desconeguts” impulsat per Núria Feliu, ambdues llegiríem el meu poema escollit “Es crema el temps”.

Feia uns dies que havien anunciat aquest nou espai poètic obert a la participació del públic televident d’ Els Matins, del qual sóc admiradora i el veig tots els dies.

Envio tres o quatre petits poemes al correu electrònic que anunciaven. Em truquen dimecres al migdia dient-me que un dels meus poemes havia estat escollit i que m’esperaven a l’endemà a TV3, que encetaven el nou espai poètic i que s’emetria cada setmana, amb un autor o autora amb un poema desconegut. L’alegria, la sorpresa, l’emoció i un grapat de sentiments més, indefinits, m’envaeixen de cap a peus. A més, era el primer programa, cosa que ho feia especial, tal com em va dir Stéphanie, de producció, quan es va posar en contacte amb mi i em va felicitar molt amablement i atenta, com si d’un premi es tractés. És que veritablement ho és. Així jo ho considero. Anar a participar al programa més popular i de més audiència de Catalunya com és Els Matins de TV3 dirigit per Josep Cuní, ni més ni menys. Representa una gran satisfacció i un pas més, el més important, fins ara, dels meus camins poètics, com un ventall de camins, de colors, de paraules, de poesia que s’escampa en moltes direccions... però que no s’escapa, sempre la tinc a les mans i a la ment, és la meva companya i confident en els moments de d’alegria, de solitud o de tristesa.

Dia calorós, recent estrenada la tardor, amb l’estiu impregnat a la pell i que es resisteix a acomiadar-se. Matinem, el marit i el fill gran m’acompanyen, i emprenem el camí cap a Barcelona, a San Joan Despí, on està Televisió de Catalunya. Viatge tranquil, carretera bastant calmada, poc trànsit, ja que era la festa de la Mercè. Jo amb els nervis de la il·lusió que em pessigaven l’estómac.


Matí especial, conec a la Núria Feliu en persona, entusiasta, alegre, enamorada de la poesia i la sardana, gran artista i rapsoda. També el Josep Cuní, gran professional, amb una personalitat aclaparant, amb un do excepcional de la improvisació, amb rapidesa mental, suspicaç... fent un programa viu i directe, amb simpatia, picaresca. Em va fer unes preguntes personals, quotidianes. Era una situació màgica, ells tots els dies estaven a casa meva, i llavors jo hi era a l’altra part de la pantalla, que segons Cuní, també podia considerar-la meva. Un matí atapeït de temes i notícies, però només faltava la notícia d’espionatge del directius del Barça, que s’havia de donar, com no. Pensàvem que potser no hi hauria temps per al nou espai de poesia. Però amb la bona diligència i professionalitat de Cuní, va ser possible. Primer el vaig recitar jo i després la Núria. Va quedar fantàstic. El poema escollit “Es crema el temps” en la veu de Núria va adquirir una nova dimensió, altres connotacions, altres riqueses. Enhorabona per incorporar un espai poètic al programa “Els Matins” de TV3, amb la iniciativa de la Núria Feliu. La poesia ha de ser a tot arreu, és l’ànima i la sensibilitat del poble d’una societat ansiosa i delerosa de Pau. Poesia per la pau. Per molts anys.


dijous, 10 de setembre de 2009

LA MEVA TORTOSA

LA MEVA TORTOSA


Ciutat bimil·lenària,

la meva estimada Tortosa,

passejo pel seus carrers,

veig créixer les cases,

avancen els barris, s'escampen,

el seu cor batega, està viva,

tremola i vibra d'alegria,

per les seves Festes Majors

en honor a la Verge de la Cinta.

M'il·luminen els fanalets de colors,

fets d'il·lusions i d'entusiasmes.

Em passa la vida i la teva bellesa

m'acompanya, el vent de Dalt

que ve de les muntanyes m'acaricia,

el teu riu m'omple de riquesa.

L'aura humida que arriba del mar,

em porta veus, paraules de sal,

llàgrimes vessades,

a la gran immensitat

d'aigua blava i ones blanques,

on les gavines eixamplen les ales,

alcen el vol i abracen la llibertat,

La tristesa del record

de tortosins i tortosines

que un dia van marxar

i que ja mai tornaran,

però romandran al nostre cor.

Entre la mediocritat i l'esplendor,

l'amor i la confiança, afloren

la realitat dels sentiments

que les coses són com són,

sóc com sóc i parlo mirant als ulls,

a cara descoberta, al vent,

no miro al terra,

no hi ha res que admirar.

Tortosa és la meva Ciutat,

enrere han quedat les muralles,

les tenebres, les foscúries,

les tristeses i tot són llums

i esperances mirant al cel obert,

curull de constel·lacions,

amb savieses a la recerca

de la perfecció que no existeix,

ni mai existirà...

La Tortosa actual, enigmàtica,

ciutat d'Hibera, lloc estratègic

a vores del riu Ebre

que es disputaren cartaginesos

i romans durant les guerres Púniques.

Va haver una troballa

al casc antic tortosí,

estructura defensiva

de referents molt antics,

la constància d'una muralla

del segle setè abans de Crist

Tortosa de belleses Medievals,

sempre antiga i sempre nova,

la fortalesa àrab com la Zuda

o Castell de Sant Joan,

feta per Abderraman

per a passar a mans

dels Templaris convertida

en Palau Real

que erigida dalt d'un cim

domina la ciutat,

observa el cabal de les aigües

clares o tèrboles de l'Ebre.

El Castell Califal convertit

en Parador Nacional.

L'empremta cristiana

de construcció destacada

és la majestuosa Catedral

d'època gòtica i declarada

històrica i artística,

replena de tresors,

tant arquitectònics

com espirituals.

Tortosins i tortosines

caminem cap a un futur

d'amples horitzons,

recercant les primaveres

del Parc, dels Ports,

de les arbredes, recuperades

les verdors, després

del fum i el foc,

encara que sempre plorarem

les morts...les vides segades

per la fatalitat i el valor.

Remarcarem la paraula escrita,

recercant realitats envoltades de fe,

amb la Verge de la Cinta

que en espais de somnis ens espera

amb els braços oberts.

Trepitjant enveges i angoixes,

fruit de la ignorància,

creant un camí perfumat de roses

aspirant la suau fragància.

Ciutat estimada, Tortosa,

sense muralles ni reixes,

oberta a l'Univers, al món.

Només som homes i dones

que treballem i pensem,

com perles nacrades i fines

que espurnegen al cel blau,

tortosins i tortosines

que desitgem amor i pau.

I la Verge la Cinta aquest any,

com una dona senzilla

caminarà al meu costat,

a la primavera florida,

a l'estiu i a la tardor,

passejarem pel nostre Parc,

tot mudat, polit i engalanat,

gaudirem de la Festa

creada en el seu honor.

Tortosins i tortosines

ens marcarem una fita,

amb el bategar del fervor

a la Verge de la Cinta

al fons del cor.

Tortosins i Tortosines Absents

que ens visiteu any rere any,

Tortosa i la Cinta us espera, us delera,

com la terra, el camp,

desitja l'aigua de pluja,

en temps de sequera,

a l'estiu, a la tardor

i cada primavera.

Glòria Fandos Gracia

Diada del Tortosí Absent de 2009


DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2009

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2009

Un any més, el dia sis de setembre, diumenge, a les 10'30 del matí del dia de la Festa Major de Tortosa en honor a la Patrona la Mare de Deu de la Cinta, se celebrà l'entranyable Acte del Tortosí Absent, a l'Espai Sant Domènec, antiga església restaurada, situada al casc antic.

Reberen la insígnia de l'ajuntament de Tortosa de part del Alcalde i de la Pubilla Major Cristina Valero Llop, unes quinze persones procedent de Grenoble, França, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Eivissa, Lleida, entre altres i de la Fatarella, dels últims pobles de la Terra Alta assistí la seva alcaldessa, la senyora Carme Peleja, també tortosina Absent. Ens dedicà unes paraules lloant l'acte, mostrant la seva satisfacció d'acompanyar-nos en el dia de la Cinta i recordant la casa on naixé del casc antic, ja derruïda, amb nostàlgia, però sense tristor, amb alegria, perquè porta renovació i per tant progrés. Actuà Toni "Lo Chaparro" amb la gaita tortosina, instrument del qual és fabricant a Barcelona. La colla Jove de Dolçainer de Tortosa ens delectà, entre altres peces, el pasdoble Tortosa i l'Himne de la Cinta.

L'alcalde ens dedicà un petit discurs, ple de sensibilitat, d'agraïments, bons desitjos, per molts anys que ens puguem trobar, amb una Tortosa sempre antiga i cada cop més nova i renovada, i felicitacions a totes les Cintes pel dia del deu sant.

També un any més, ja en fa dinou, els vaig dedicar el poema titulat "La meva Tortosa" i els vaig portar un missatge dels tortosins de Vic, que encara tenen la seva Colònia Tortosina i en veu del seu president Menel Lleixà, i en nom de tots, us envien una salutació i una abraçada, emocionada a Tortosa, les seves autoritats, Pubilles i pubilletes, i als tortosins i tortosines, des de Vic que sempre us tenen en el seu record. Ells allà celebren el seu Dia de la Cinta, davant la seva imatge feta del plom del material bèl·lic que fabricaven en temps de la Guerra Civil i també assisteixen el dia anterior a una missa de difunts. Hem de recordar que aquest tortosins que viuen a Vic, directes i descendents d'unes trenta famílies que l'any 1938, en plena guerra, es traslladaren de Tortosa a Vic, per ser treballadors de la fabrica Sales, per conservar la seva subsistència.

En especial de la senyora Margarida vídua de Canalda, que també considera a Tortosa la seva terra, la seva ciutat, la qual va nàixer els seu marit.

A aquesta colònia de tortosins que en queden 16, la majoria dones, en edats de 90 a 100 anys, Manel Lleixà és el més jove i en té 73.

Us desitgen molt bones Festes Majors en honor a la Verge de la Cinta que sempre la porten al seu cor.

El temps s'allunya, els records es difuminen, el dolor encara es present, però la vida renaix i aquesta petita història sempre romandrà dins de la gran Història.

Glòria Fandos

Tortosa (Tarragona)

  • Publicat l'11 de setembre al Diari de Tarragona, a la secció "Linia Abierta".

divendres, 4 de setembre de 2009

Diada del Tortosí Absent

.
Diumenge dia 6 de setembre, Festa Major de la Verge de la Cinta, a les 10’30 del matí se celebra l’acte del Tortosí Absent a l’Espai Sant Domènec, on els Tortosins Absents rebran l’insígnia de la Ciutat de part de l’Alcalde de Tortosa senyor Ferran Bel i la Pubilla Major de les Festes, on la poetessa tortosina Glòria Fandos llegirà, com ja és tradició, el poema creat per a l’ocasió titulat “La meva Tortosa”.
--