dissabte, 22 de març del 2025
diumenge, 23 d’agost del 2020
POESIA EN TEMPS DE CRISI
Poesia en temps de crisi
El dia 20 de març, en commemoració del Dia Internacional de la Poesia, se celebrà la Primera Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, organitzada i coordinada per Tomàs Camacho Molina, poeta i professor, resident a l'esmentada població, amb el suport i presència del seu alcalde i regidor de Cultura Alfons Montserrat. L'acte es realitzà a la Biblioteca Trinitari Fabregat, la qual era plena a vessar de públic. Assistírem poc més d'una vintena de poetes, s'esperava una trentena, quan el total de participants a la mostra n'eren quaranta. Cal remarcar que només érem tres dones al recital. Un valor afegit a la sensibilitat poètica masculina. Es posaren a la venda i intercanvi els llibres dels autors. Tinguérem l'agradable sorpresa que, a més d'un diploma, ens obsequiaren amb un llibre, l'antologia amb tots els poemes dels poetes participants, amb una portada en color d'un dibuix abstracte d'Alfredo Gavín Agustí, que també representa el cartell de Mostra. Amb la col·laboració especial de les persones del Centre Ocupacional i Llar Alcanar. Vaig tenir el plaer de saludar-ne algunes. Els vaig preguntar si els havien agradat les poesies, em contestaren afirmativament, amb un somriure ample que es reflectia igual als seus llavis com a la seva mirada, il·luminant encara més l'estança, reconfortant els cors d'una sensibilitat humana que no sap de crisis, ni dels dies emboirats, que tapen el sol a una sacietat gris, que ens envolta, i no deixa passar els raigs de sol. Aquell dia precisament, el carrer estava ocupat per una boira, quieta i prou espessa, i humida, com quan a uns ulls se li apropen les llàgrimes, en aquest cas quedaven lluny. Ambient d'amics, d'alegria i de poesia, capaç de d'allunyar les llàgrimes i traspassar boirades, per molt denses que siguin. No hi ha millor manera d'afrontar la crisi que amb poesia. I així ho està fent la població d'Alcanar amb aquesta extraordinària iniciativa. Reunint una gran quantitat de poetes, vinguts, a més a més d'aquestes terres, d'altres llocs més dispars. També gaudírem d'un dinar de germanor i després una visita guiada pel nucli antic i la Casa O'Connor. A banda d'admirar la bellesa de la casa, amb les seves pintures, i les baranes i balconades de ferro forjat, d'estil barroc, també coneguérem un xic de la història d'una família de terratinents adinerats, com l'afusellament del senyor de la casa a principis de la Guerra Civil, els seus avatars, poc agradables. Una casa conservada, com si el temps s'hagués aturat, en un passat, d'un status social i econòmic elevat. També ens explicaren la complexitat de les exposicions, per a les quals utilitzen la casa, sobre els inicis i el avenços del jaciments ibèrics existents i admiràrem utensilis de ceràmica, trobada i reconstruïda del segle VII abans de Crist Una vetllada completa, tant en riquesa cultural i històrica com poètica. Fins l'any que ve. Esperem una II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar. I una actitud positiva. Poesia en temps de crisi, poesia.
Publicat al Diari de Tarragona, dissabte 3 d’abril de 2010 en la secció Opinió
dissabte, 7 de setembre del 2019
Diada del Tortosí Absent 2019
s’enlaira d’alegria,
és més viu el sentiment d’estima,
d’amor per la Verge de la Cinta,
que del cor del cel vigila,
que l’ésser humà tingui seny
i no causi cap ferida…
Que no sigui un desgavell
de dolor i sang.
Que aquests dies siguin un oasi
i també tot l’any...
Només pluja de pau i llum,
i el riu Ebre s’emporti les llàgrimes
i tots tinguem un somriure als ulls.
Gaudir del ball de la vida, lliures,
com ocells al vent...
aclaparar totes les llums d’avui,
i guardar-les totes al cor festiu,
que torno a gaudir amb deler.
Retrobar totes les mirades un any més
i deixar enrere enyorances i records,
amarar-nos de les belleses tortosines.
i vessa llàgrimes salades que es tornen pluja dolça,
per a endolcir aquest dia de la Festa Gran
en honor a la Santa la Cinta i els Tortosins Absents.
Ciutat d’acollida i de pau,
de riqueses i esplendor,
aquí viuré els meus somriures i el meu plor
fins a l’últim sospir,
la meua ciutat estimada, Tortosa,
la meua ciutat de cor.
diumenge, 23 d’abril del 2017
Sant Jordi 2017
Entrevista de Biblioones per Irene Prades Ginovart a la Plaça de l’Olivera de Tortosa, presentant el meu llibre de Poesia “Grito de Mujer” novetat d’aquest any, la 13ª publicació dels 17 anys que porto publicant, i poc més abans d’escriure, per a sortir del pou que m’introduïa després d’estar 10 anys tenint cura de la meva mare amb la malaltia de Parkinson. He escrit més que res poesia, però també relats, novel•la i una biografia. Seguiré escrivint, tinc preparats un llibre d’Opinions, 7 poemaris en català, i una novel•la que vaig poc a poc…
Veure Vídeo -> Entrevista Biblioones Sant Jordi

un llibre de lletres que expliquen,
i conten i estimen i pateixen i ploren,
totes les emocions sentides al cor,
totes les contradiccions i els claroscurs,
com la vida mateixa, rica i viva...
Preciosa tarda de Sant Jordi a la llibreria La 2 de Viladrich amb amics escriptors Ebrencs i "Poetes de l'Ebre"... Molta afluència de públic...
diumenge, 4 de setembre del 2016
TORTOSI ABSENT 2016
dilluns, 7 de desembre del 2015
FANTÀSTIQUES LES X JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES A AMPOSTA
FANTÀSTIQUES LES X JORNADES
DE LES LLETRES EBRENQUES A AMPOSTA
Encara estic amarada , impregnada de tanta literatura, moltes taules rodones parlant de llengua, de cine, de teatre, homenatges entranyables, feien plorar, d'alegria i de tristesa. L'emoció es captava a l'ambient amb tota la sensibilitat que abraça a les ments creadores i humanes. Representacions de teatre itinerant, revivint la Historia a aquest emblemàtic territori de les Terres de l'Ebre. El vagar de les ànimes que encara pul·lules perdudes, sense descansar pel nostre riu Ebre, es va tornar un riu de sang a la nostra mirada i a la memòria. Encara no vull obrir els ulls per a seguir vivint aquest somni, el somni que ha representat per a mi participar i ser espectadora d'aquestes magnifiques Jornades Ebrenques que compleixen el deu anys des del el seu inici, el seu començament, que any rere any han anat creixent, enriquint de les mans i la ment d'una persona infatigable que abraça el món de les lletres i dels llibres, com no, una bibliotecària excepcional que estima el seu ofici amb la humanitat que desprèn la seva mirada, l'amiga Joan Serret, directora de la Biblioteca Comarcal Sebastià Joan Arbó. He tingut la sort de viure pinzellades molt importants d'aquestes trobades literàries per excel·lència a les Terres de l'Ebre, a Amposta Capital de la Cultura 2006 que es va viure tant intensament. A les Jornades Ebrenques participen important personalitat de les Lletres, autors del territori i d'altres llocs amb rellevància de qualitat artística i literària. Com va dir Ferran Bladé, Delegat de Cultura de la Generalitat de les terres de l'Ebre, en el seu acte de inauguració, ha de prevaldre la qualitat, no només que siguin del territori tenen cabuda a les Jornades ni per a denominar la Cultura i la Literatura de les Terres Ebrenques.Només així es podrà reconèixer amb orgull la literatura Ebrencaper a deixar un llegat digne per a la posteritat. No sempre es compleix aquesta intenció a tots els àmbits, al caure amb crítiques i visions subjectives, dissortadament.
Cada any que passa és més fort el pes que hi tenen, ja és tot un referent de la literatura i les arts. Recitals de poesia, conferències de re nombrats autoritats de la llengua com Joan Francesc Mira, homenatges, aquest any al gran Escultor escriptor i poeta ampostí Emili Bonet, el premi a les Lletres Ebrenques recau al escriptor d'Ascó Andreu Carranza. Hem gaudit amb la mestria teatral i literària amb Coia Valls. La fabulosa escenificació itinerant amb deu joves magnífics actors magnífics, amb el tema punyet de la Gerra Civil espanyola, començant a les escales de la Biblioteca i seguin per la part del castell acabant a un lloc paradisíac a la vora del riu Ebre, amb el pont penjant com a testimoni i la màgia de l'aigua que mirava amb mil ulls i aplaudia amb mil mans amb un so de la remor dels seu corrent on es barrejaven les llàgrimes, amb els raigs de sol i el bategar del cors dels admiradors que seguíem la seva trama embadalits d'emoció.
Moltes felicitats pels deu anys de les Lletres Ebrenques, ja denominació d'origen, espero participar si em conviden o anar de públic, per a gaudir de l'Amposta solidaria i amistosa com així és la seva gent.
Glòria Fandos Gracia
Tortosa






















