dissabte, 30 de gener de 2010

UNA SORTIDA DIGNA

UNA SORTIDA DIGNA

Una sortida digna

voldria trobar,

una sortida dolça,

sense dolor...

de l'habitatge tou

del teu cor...

Sempre guardaré

el record

de la tèbia estada

que ja era una presó.

Una sortida digna

d'un amor que ha fugit,

ja no formem part

d'una mateixa vida,

que aquesta sortida

no causi neguit,

ni cap ferida,

per poder seguir.

Una sortida digna

d'un sentiment,

que no ja compartim,

i poguéssim

mirar-nos als ulls

sense rancúnia.


Glòria Fandos



dimarts, 26 de gener de 2010

SOPLO EN EL VIENTO

SOPLO EN EL VIENTO


Somos partículas perdidas de polvo,

un soplo invisible en el viento,

una sonrisa fresca en las nubes,

una mirada dibujada en la brisa,

la brisa en el brillo de tus ojos,

la fuerza de tu mirada de misterio

paseando por el sendero del tiempo,

música de violines y liras

que endulzan los recuerdos...

Impregnados en un sentimiento

que permanecerá en el aire,

en la tierra, empapada

por la perladas gotas de rocío,

al amanecer de un día

que empieza, turbio, sin sol,

o la lluvia acumulada

en un cielo de tormenta.

Y pasaremos, pasarán las vidas,

una tras otra, dejando un rastro de sol,

un camino de luz...

En el espacio apagado de la sombras.

Gloria Fandos

Presentació a Barcelona



dijous, 14 de gener de 2010

ENVOLTATS DE NEU


Aquests dies ha estat de protagonista la neu, ens ha guarnit el paisatge de blanc, blanc lluminós i meridià Tot el voltant de Tortosa, a la ciutat no, però molt prop. Per una part Mig Camí, Coll de l'Alba, passant per l'Hospital Verge de la Cinta, el Seminari, o col·legi de la Sagrada Família, o el Parador de Turisme, antic castell habitat en temps de Berenguer IV. Anant cap a la Terra Alta, la serra de Cardó, on la seva aigua, comercialitzada, és d'un valor de puresa inestimable, el Coll del Som. Els més proper els Ports de Beseit, on la dama que dorm, misteriosa, també va de festa amb el seu vestit blanc i gelat, molt fugisser, ja que els primers raigs de sol la despullaran, descobrint el seu cos de pedra grisa, amagat a molt ulls humans. També la muntanya del Montsià i el Montsianell, ara és blanca, fins al mar ha arribat aquesta blancor de neu, que ho emblanquina tot, com un fruit dels deus caigut del Cel, intentant esborrar tota la foscor que s'amaga a nivell de terra, i més a la profunditat. Mostrant a la superfície una bellesa incomparable. Malgrat el fred, a més amb vent, agreujant així les baixes temperatures, amb roba apropiada d'abric, es pot gaudir de prop aquesta terra tova i immaculada. Sobretot els nens, fan ninots de neu, juguen tirant-se boles de neu. Els pares i les mares, si els ho permet el seu temps, també juguen amb els seus fills i més si són molt petits. Recordo els meus hiverns d'infantesa, al poble de Lledó, a la franja de Terol, Tarragona, on la neu ens visitava amb abundància dues vegades o tres cada any, no em deixaven sortir gaire, però l'alegria i la màgia era immensa.

Hem de veure una altra realitat, que no és tant bonica com el paisatge de la neu, als camps, als boscs, als pobles, als seus carrers, les seves cases i les teulades, i el campanar de l'església, alguns amb la idíl·lica visió d'un niu de cigonyes. L'època de neu i fred que estem vivint o patint, perjudicarà a l'agricultura, a les fruites, les olives, les verdures, com les carxofes i altres més. La crisi econòmica ja està prou agreujada, l'atur, falta d'iniciatives industrials, per falta d'economia, poca disposició dels bancs per fer crèdits, cap facilitat. Hipoteques que no es poden pagar. Pisos que no es poden llogar, pels alts preus, per falta de confiança, cap uns arrendataris que poden ser incívics i il·legals i poden portar al propietari a la ruïna. Aquest temporal de neu i gel ha provocat el problema de les carreteres, per quedar condicionades per a la circulació, el retard dels repartidors, de menjar o altres mercaderies de primera necessitat alimentària. Pobles aïllats, escoles tancades. Tot es va solucionant, sense arribar a ser res greu. El problema dels sense sostre, també es fa tot el possible per ajudar-los. Segueixen altres problemes, com la violència a les aules, els maltractes dels fills cap als pares, puntualment i desgraciadament per problemes de droga, la poca atenció a la gent gran. L'educació, la família, les crítiques entre polítics. Les Vegueries, fa temps que ho estan polemitzant. Les jubilacions míseres, després de treballar quaranta i cinquanta anys, el retall vergonyós de les vídues...i tantes altres coses. La ciutadania desprotegida, delinqüents de tota mena, la Justícia, un luxe que mirem de lluny. Abolir d'una vegada el terrorisme d' ETA, els malentesos de l'inici del fatídic foc d'Horta de Sant Joan, la dubtosa resolució de la lleona que resultà ser una gossa... Si amb una capa de neu blanca i meridiana, totes les solucions es veiessin més clares, seria un somni...

Gloria Fandos

  • Publicat al Diari de Tarragona, dimarts dia 12 de gener de 2010 a l'apartat de "LÍNEA ABIERTA"

diumenge, 3 de gener de 2010

RECITAL NADALENC A TV3

RECITAL NADALENC A TV3

Era el 24 de desembre, amb la festa de Nadal ja impregnada a la pell i al cor, a tot el meu voltant, al nostre entorn, l'alegria i a la vegada la tristesa pul·lulant per l'ambient, per la nostàlgia de tan entranyable festa. De ben matinet, emprenc viatge, amb la meva família, per carretera, dia ennuvolat i gris, una mica fred. Viatge tranquil cap a l'horitzó de cel fosc amenaçant de pluja, i així va ser, al moment, una pluja moderada es fa present i ens acompanya fins a l'arribada a Sant Joan Despí. El programa d'Els Matins de TV3, dirigit per Josep Cuní, m'esperava, per participar de nou a l'espai poètic impulsat per la famosa cantant catalana Núria Feliu, titulat el Club dels Poetes desconeguts. Cada setmana amb un a persona com a convidada, poeta o poetessa. Va començar el 24 de setembre, festivitat de la Mercè, que de casualitat jo vaig encetar. Felicito aquesta iniciativa, ja que la poesia posa bellesa a una societat de tants buits foscos. La poesia pot ser, "com la guinda d'un pastís o el peregil de l'Arguiñano" com va dir Cuní amb la simpatia i l'espontaneïtat que el caracteritza.
Com especial Nadalenc, aquesta vegada ens varem reunir 14 poetes, participant de tres en tres, i al final quatre, amb tots presents. Va resultar un matí espurnejat poèticament fantàstic, malgrat la pluja que fora dels estudis feia de testimoni mut i indiferent. Una riquesa de coneixement entre tots i totes, poetes i poetesses, vàrem intercanviar telèfons, correus electrònics. experiències... La majoria eren de Barcelona i els seus voltants, un de Torredembarra, de Tarragona i la sotasignant de Tortosa. Un luxe començar el Nadal amb poesia, en un àmbit tant especial com és TV3.
Amb les bones atencions, tant de les hostesses, la coordinadora Stéphanie Ruano, la Núria Feliu i el director Josep Cuní. Per suposat amb el bon servei de refrigeri i brindant per la poesia per la pau i per l'amor. Endavant amb l'èxit del programa amb la introducció de la poesia, per al 2010 i per molts anys més. Que tots ho poguéssim veure i gaudir-ne. Vàrem fer la foto de rigor, tots plegats a l'escala del vestíbul de TV3.
El viatge de tornada també ens va acompanyar la pluja. En arribar a Tortosa el sol brillava amb tot el seu esplendor, ens donava la benvinguda, després d'un pas més, dels meus camins poètics, que sempre estimo tant.

Glòria Fandos

Enllaç a vídeo TV3: http://www.tv3.cat/videos/2101059