PROGRAMA 113 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA

Molt bona nit, amics i amigues de Poesia per la Pau, espai que s'emet quinzenament en dijous a les 9 de la nit, també ho podreu escoltar per Internet a radiorapita.com. A més de poesia, versos, versets, us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, tradicionals, musicals i més. Gràcies a la regidoria de cultura de l'ajuntament de la Ràpita i al Roge de control.

Recordant al Teixidor, cantador da la jota improvisada, que ens ha deixat recentment, però que a la vegada sempre seguirà en tots natros, i la història que ens ha deixat.

Començaré amb un poema que li he dedicat en motiu del seu traspàs

"El Teixidor ens va deixar dies de festes"

Avui amics tenim com a convidat a Antonio Miravalles, col·laborador, ja veterà... feia temps que no ens acompanyava, ja l'enyoràvem.... de veritat.

Bona nit Antonio. Benvingut.

Que tal, ¿como van la poesias? ¿Ha estado inpirado?
Cuando quiera, ¿nos puede leer alguna?

Bien Antonio, gracias per acompañarnos, le esperamos en otra ocasión.



Bona nit...



Jo acabo recordant al Teixidor en "Una caminada de poetes"


I a tots vosaltres amics ai amigues de Poesia per la Pau us espero el pròxim dia, amb més poesies i més coses de la nostra gent dels nostre pobles i de més enllà, no em falteu i molt bona nit.


Tortosa 7 d'abril de 2011

“EL TEIXIDOR REP L’ACCESSIT DEL PREMI AMPOSTA 2002

 

Josep Guarch Ferrer, més conegut com "El Teixidor", persona senzilla i humil que gaudeix de gran estima i admiració a aquestes terres de l'Ebre, i del seu entorn. Durant molts anys ha espargit el nostre folklore per tota Espanya i part d'Europa. No som conscients que aquest gran personatge a estat tota la vida al nostre costat i no li hem donat la veritable importància que té. Sol passar que un arbre no deixa veure el bosc.

 Les seves jotes són sempre improvisades, sorprenen a gent d'altres terres, doncs mai han vist cosa igual. Per ser un personatge tan estimat i admirat he sentit la necessitat de escriure la seva biografia que es publicarà aviat, amb tres versions: català, castellà i anglès.

 Penso que la seva faceta artística d'improvisador, considerada com un do diví, tenia que quedar escrita per a la posteritat; la seva empremta, el seu pas per la vida no se'l pot emportar el vent del temps i de l'oblit, ha de quedar constància, i que la seva existència no sigui un llibre de pàgines albes. També ha de quedar present en les noves tecnologies. Formar part de la Història, del seu pas pel segle XX i principis del XXI. El nostre "Teixidor", l'últim cantador de la comarca del Montsià. Estem vivint un moment històric molt important sense adonar-nos-en, pot ser passaran moltes generacions, si és que alguna vegada existeix un altre "Teixidor". Home simpàtic, de parla fàcil, humà, ple de bondat, tanta que li vessa, perquè no li cap al seu interior. La seva veu fina i plena d'harmonia sempre sonarà bressolant a aquestes terres de l'Ebre.

"Lo Teixidor" sempre es lamenta que sap poc de lletra, però no li cal saber més, doncs tot allò que sap ho ha après a la universitat de la vida.

Josep Guarch Ferrer, "Lo Teixidor", enhorabona pel merescut Premi Accessit, Menció Especial, que aquest any t'ha concedit la Ciutat d'Amposta.

 

Gloria Fandos Gracia

 

FESTIVAL DE CUCAFERA FOLK A TORTOSA 2006

La joventut de Tortosa aposta per la tradició, el folklore, els cantadors i les rondalles, per a què el folklore de les Terres de l'Ebre tinguin una esperança i un futur de realitat.

Divendres, dia 13 d'octubre de 2006, malgrat que la tarda estava inestable i plujosa, a la plaça de l'ajuntament de Tortosa, es va estrenar l'espectacle del Festival Cucafera Folk de gran interès tradicional.

En primer lloc va actuar el jove cantador Joseret, Tortosí, de la Raval de la Llet, amb a rondalla de Sant Carles de la Ràpita, el mestre Teixidor d'Amposta, amb la seva rondalla i Joan Aragonès, "Juanitet", amb la Colla de Joves de dolçainers.

Els cantadors ens van delectar amb les seves cançons improvisades, estil privilegiat que els hi caracteritza, sorprenent i agradablement, amb temes dedicats a Tortosa, a la Verge de la Cinta, a la festa, autoritats i al públic present, en general.

Cal destacar el sentiment profund en record al desaparegut i estimat Pepe Garcia "lo Canalero" de Roquetes. Joseret li dedica un apartat de cançons, enyorant el temps de quan anaven junts, les cantades se li feien més curtes, i ara que va sol, se li fan molt llargues. El moment més emocionant i nostàlgic de la vetllada va ser quan la filla del Canalero, Carme, va fer acte de presència a l'escenari i va cantar tres cançons, escrites, perquè no ha heretat ni ha après, aquest do de Déu que tenia el seu pare, que tenen tots els cantadors de la jota improvisada.

El presentador i organitzador d'aquest festival, i també component de la Colla Jove de Dolçainers Domingo Tomàs, li va lliurar un ram de flors, en record del seu pare lo Canalero, referent important dels cantadors de la jota improvisada i de la Rondalla de les Terres de l'Ebre.

Varem gaudir d'una nit serena, de pluja fugissera, de música de rondalles i de dolçainers i dels millors cantadors. Va ser una nit de joia. Al cel ni hi havia estrelles, perquè a aquesta festa havien baixat i brillaven totes elles. Teixidor, Joseret, i també Juanitet. La filla del Canalero ens va portar el seu record. Va ser una nit preciosa que varem viure a Tortosa i per sempre la guardarem al fons del cor...

Glòria Fandos

TORNEN LES JOTES I LES RONDALLES

Se m'enlaira el cor i l'ànima en llegir a la Revista Amposta una notícia tan important com és que dos joves cantadors de jota típica de les terres de l'Ebre, recuperen la tradició que s'estava a punt de perdre. Bé, l'esperança no la vam perdre mai. Jo personalment no. Quan vaig presentar a Amposta el meu llibre de la biografia del Teixidor, el vaig titular "Lo Nostre Teixidor. L'últim cantador del Montsià". Joan Maria Roig, llavors Alcalde d'Amposta, va dir que esperava que no fos l'últim. Tenia raó. Però de la seva generació segur que sí que El Teixidor ha estat l'últim Cantador de la Comarca del Montsià. Aquests joves són Alejandro Sans i Marc Guardet. No és que siguin una promesa, són una realitat. Vaig tenir el plaer de escoltar la seva actuació a Amposta, a la festa d'inauguració de la plaça dedicada al Teixidor.

Les Rondalles i els cantadors de la jota improvisada, la joia del nostre Folklore, tan arrelats a les Terres de l'Ebre, han tingut gran esplendor des de principis del segle XX, fins fa unes dècades, que anàvem veient amb tristesa el seu declivi. Recordem Lo Noro, Boca de Bou, Perot, Lo Caragol, lo Casat, Lo Canalero. Lo Teixidor, va nàixer a l'Aldea, al Mas d'Abril, situat al camí de l'Ermita, encara que quasi sempre ha viscut a Amposta i també se sent ampostí. Lo Teixidor ja fa poc més de tres anys que no canta per causa de la seva delicada salut. També està el cantador Joseret del Raval de Sant Llàtzer(Tortosa), més jove, que ens delecta amb la jota improvisada.

Però ara, amb tot el goig que ens produeix aquesta tradició popular tan estimada, renaix i és fa present una realitat somiada, esperada, amb el joves ampostins Alejandro i

Guardet. Com no, estan dotats del do especial màgic de la improvisació i per la il·lusió de seguir aquest camí de joia, de cançons i de Rondalles dels mestres cantadors que els han precedit Enhorabona, un horitzó llunyà teniu per davant.

Sóc una gran admiradora d'aquest folklore de cantadors i Rondalles, me n'hi vaig enamorar des de que els vaig veure actuar per primera vegada, cap al final de la dècada del 60, quan vaig venir a viure a aquestes Terres de l'Ebre, vinguda del proper territori de Baix Aragó. També m'embadaleix el folklore aragonès, les jotes i el ball, d'una gran bellesa, d'alegria i de força, però les jotes no són improvisades, són estudiades i assajades. Encara està l 'excepció amb les jotes de "picadillo", de picaresca i de gràcia que també solen improvisar, però no té res a veure amb els cantadors de la jota improvisada per excel·lència d'aquestes terres.

Endavant Alejandro i Guardet. Gràcies per continuar viva aquesta riquesa tradicional tan nostra i de tots.

Gloria Fandos

Juliol de 2010

LO TEIXIDOR I RONDALLA OBREN LA FESTA DEL TRADICIONARIUS

Dissabte dia 25 d’agost de 2007 fou el dia més important de la XIV festa del Tradicionàrius que té una durada de tres dies, i se celebrà a Roquetes, fent honor a la més autèntica tradició del folklore de les Terres de l’Ebre i d’altres territoris.

L’hort de Cruells l’omplia una gran multitud, ufanosa per gaudir d’un gran espectacle que toca tant a la fibra del cor, de les nostres arrels i tradició. Hi havia gent de totes les edats, però predominava la gent jove. Era admirable veure com ballaven la jota, al final de la festa, la nostra jota. Com transportats a un altre temps, a un passat que sembla molt llunyà, però no tant. Quan no hi havia discoteques, orquestres, ni drogues ni altres històries rares. Quan la joventut a les festes Majors dels pobles, ciutats i barris, ballava la jota a la plaça, al so de les rondalles i els cantadors.

També a l’Hort de Cruells hi havia instal·lada una fira d’artesania molt diversa, de molts tipus d’articles diversos. Confeccionaven sabates i sandàlies de pell, bijuteries, roba pintada...Teixidor i rondalla obrin la festa , fent una entrada triomfal, actuant i cantant a la gent fins arribar a l’escenari per acabar la primera part de la seva actuació.

En segon lloc actuà Eliseu Parra, nascut a Valladolid, un referent de la música popular de tota Espanya. Després van omplir l’escenari l’essència folklòrica de les Terres de l’Ebre . Els Quicos, Pepet i Marieta i Terrer Roig, la cantant i dansaire és Sofia de Sant Jaume. Tornà el Teixidor i Rondalla fent un llarg recorregut per tot l’espai de la festa que omplia àmpliament l’Hort de Cruells, dedicant cançons improvisades i personalitzades, per suposat, com tots sabem a gran quantitat de gent. Teixidor incansable i creatiu, el representant més autèntic del nostre folklore, amb les ballades de jota, visquérem una nit de joia inoblidable, màgica. Un espectable compartit que no li podríem posar preu...perquè no en té.

Glòria Fandos Gracia

ITINERARI POÈTIC AMB ELTEIXIDOR I RONDALLA

Divendres 27 de juliol, Lo Teixidor, cantador de la jota improvisada i la seva rondalla, tradició i folklore de les Terres de l’Ebre, foren les estrelles de la caminada de bouetes a la Cava. Una de les activitats que formava part del Festival d’estiu de Deltebre. Excursió Bouètica, Revista Caminada pels carrers del poble amb més de vint bouetes i tothom el volgués afegir-se. Un recital itinerant. Començàrem a la plaça de l’església i acabàrem al pas de barques, fent parades pels llocs anticipadament acordats, bars i cases particulars, on el Teixidor dedicava cançons a la gent, i recitàvem poemes.

Cal ressaltar la parada a la plaça on està ubicada l’estàtua del Pagès de la qual és autor Paco Morales, famós i gran escultor, nadiu de Deltebre, que també ens acompanyava i llegí uns poemes, davant la seva obra. L’any passat que celebràrem la primera trobada, ens obsequià al un llibre d’un recull de biografies de personatges populars del poble titulat “Gairebé cent anys de soledat”.

Aquest any, entre altres ens acompanyava, el poeta local Eduard Carmona que ens delectà amb un conte poètic, Javier Caballero, la poetessa Rosa Comes de Tarragona, poesia sonora de Ramon Humet d’Escornalbou (Tarragona), Xavier Xarles de Sants (Barcelona) , Mari Xordà d’Amposta i Jordi Nopta.

Una bona barreja, tradició, bous, cantador i rondalla, units per la sensibilitat de la poesia i els valors humans, ens portà a gaudir d’una trobada de pau inoblidable.

Tots creuàrem el riu amb la barcassa, que feu una parada al mig del riu, on el Teixidor, com un brollador de cançons d’inspiració inacabable, ple de vida i d’il·lusió, fou el centre d’aquest Folklore tant estimat de les terres i tot s’espargia, acaronant el vent, les aigües del riu Ebre, el pensament i els sentits. Aturant el temps, amb una placidesa ignota, el Teixidor cantà al vent, al riu, a les aigües, a la ribera, als poetes... i al sol d’estiu, que, com a senyor del cel, aclaparador, escalfava amb justícia... Al passar el riu, Teixidor i Rondalla, incansables, emprengueren el camí de Sant Jaume, on els esperava una llarga jornada d’actuacions i festes.

Gloria Fandos Gracia

Juliol 2007

LO TEIXIDOR A LA FESTA DE LA PETJA

Lo Teixidor, cantador de la jota improvisada, amb la seva Rondalla, van deixar la seva petjada, un any més, marcant història, a la festa popular que se celebra anualment, el primer diumenge de maig a l'ermita de la Petja.

Festa arrelada i molt important, que es va realitzar a la plaça de l'ermita, començant amb una missa de campanya, oficiada pel capellà de la parròquia, cantada, i dirigida per Toni Caballol, realitzant lectures Juan Gisbert, Rosita i altres. Seguit d'un esmorzar popular, amb molta afluència de públic, així com la presencia, d'una notable representació política. Lo Teixidor i la Rondalla van fer un recorregut per totes les taules, dedicant cançons, com sempre, personalitzades i adients, a la majoria d'assistents. Gaudint de la delícia de la festa, del folklore i de la tradició més autèntica de les Terres de l'Ebre, que ens hem d'amarar, i hem de retenir a la nostra memòria, com un tresor que se'ns està esmunyin, a poc, a poc, entre les mans, entre els dits...Lo Teixidor ens va delectar més que mai, amb la seva fina i entonada veu i la seva ment creadora. El temps ens acompanyava, vent suau i agradable, el sol, com estrella educada, es va amagar per no enlluernar la brillantor de la festa. També varem gaudir d'una tradició de sempre, que va unida a l joventut i els estudiants, amb l'actuació d'una típica tuna estudiantil, posant un to d'esperança al futur de la nostra societat.

Al final del barri de Sant Llàtzer, sobre un altiró prop del camí vell de Tortosa a Tarragona, fora de la ciutat es troba l'ermita de la Petja, una de les més antigues del municipi. L'historiador i canonge, Ramon O'Callaghan va escriure fa uns cent anys que el seu origen és molt antic. En segles passats era una Torre que servia de defensa als àrabs, es comunicava amb la torre de Soldevila que enllaçava amb la de Sant Nofre, Campredo i la Carroba, separades pel riu Ebre.

L'any 1378 l'Arsedia de Cullar de la Catedral de Tortosa, Gerardo de Montebruno, a la seva propietat va funda una capella que la va dedicar a la Mare de Deu de la Petja, que després passaria com a culte de la Mare de Deu dels Àngels.

En 1642 i 1648 el santuari resulta molt perjudicat i l'exèrcit francès utilitza l'ermita com a quarter general.

En 1810 amb la guerra de la Independència, és sacsejada per les tropes de Napoleó. Quan arriba la pau, camperols de l'Horta de Soldevila i Campredó reconstrueixen l'ermita.

La imatge de la Mare de deu estava en una de les dependències del Cavildo, de la catedral, i a instàncies del Comensal Joan Pallars, va ser cedida per a l'ermita de la Petja i traslladada en processó el mes de març de l'any 1870. La població, tan dels ravals i la demarcació, com Campredó, la van habilitar oficialment com a Parròquia l'any 1904.

Es repeteixen els actes vandàlics, en 1936 amb l'ultima contenda civil, que destrueixen l'altar i trenquen la imatge de la Mare de Deu. Va ser restaurada i policromada per l'escultor Àngel Acosta l'any 1940, continuant la tradició dels tortosins i campredonencs. Se'n va fer càrrec d'aquesta Parròquia Mossèn Emilio que residia a Campredor, traslladant-se més tard a Sant Llàtzer.

La festa principal de la Mare de Deu dels Àngels o de la Petja se celebra el 2 d'agost. Els campredonencs i els tortosins fan que l'ermita de la Petja sigui un símbol d'unes arrels del passat que el progrés ha transformat en un record per a la història.

Desitgem que lo Teixidor amb la rondalla, segueixin per molts anys, deixant la seva petjada irrepetible, a l'ermita de la Petja i per moltíssim llocs més, de les nostres terres i més enllà...

Glòria Fandos Gracia

Maig de 2007

CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006

Teixidor i Rondalla, van ser l'actuació estrella de la cloenda del Festival d'estiu de Deltebre 2006, que es va celebrar el passat 30m de juliol, a aquesta propera i veïna població situada a l cor del Delta del riu Ebre. Aquest paraula composta de " bouesia" , ens fa palès la gran afecció que hi ha a la tradició dels bous a una majoria dels pobles de les Terres de l'Ebre.

Punt de trobada al Club Nàutic a les sis de la tarda, on el Teixidor i Rondalla eren entrevistats, i gravaven les seves actuacions, per a elaborar un C.D. que es publicarà cap a l'octubre de 2006. Es van concentrà nombrosos personatges, de Barcelona i també locals; del món de la música, com Jaume Sisa, de la poesia com Llorens Barbé, Eduard Carmona de teatre, entre altres, i autoritats i convidats.

Es va fer una caminada en direcció a Sant Jaume, creuant el riu amb el transbordador, finalitzant a la casa de l'Antoni, ex director de la Banda de música de Deltebre l'Espiga d'Or, on vam descansar i vam gaudir d'un exquisit berenar.

També ens acompanyava el escriptor i pintor Paco Morales que ens va obsequiar amb un llibre molt interessant, del qual és autor, titulat" gairebé cent anys de soledat", que està format per unes vint biografies de personatges de Deltebre, amb el seu dibuix corresponent de cadascú.

Al llarg del recorregut vam fer diverses parades, per recitar poemes, contar contes i sobre tot delectar-nos amb les cançons del Teixidor, cantador de la jota improvisada, i la música de la Rondalla, Folklore típic de les Terres de l'Ebre, tenint com a testimoni la bellesa de la Ribera i la serenitat dels arrossars amb la seva esplèndida verdor. El cant dels ocells, i un sòl tòrrid, de justícia, d'aquest estiu de foc, que hem estat vivint, però una tebiesa misteriosa, ens refrescava l'anima i negava de poesia i de pau el nostre cor.

A les nou de la nit concert de campanes, que despertava els sentits i les sensibilitats adormides, a les nostres ments, cansades de rutina, i de realitats grises, i els àngels baixaven del cel, amb les seves ales blanques i ens acariciaven l'oïda i ens eriçaven la pell...

Glòria Fandos Gracia

CONCENTRACIÓ DE RONDALLES A SANT JAUME D’ENVEJA

Actuació del Teixidor i Rondalla a les Festes de Sant Jaume d'Enveja l'any 2007

Quasi pessigant el mes d'agost, juliol s'acomiadava, temps de ple estiu i de vacances, el que les tingui. Els pobles s'omplen de festes i de revetlles, d'actuacions i de ball a la plaça major, sota les estrelles de les nits càlides, més bé caloroses i xafogoses. Festes de tradició, de cantadors de la jota improvisada i de rondalles, que estan vivint un moment de joia, d'esplendor, també esgotador. El Teixidor es troba en plenes energies renovades, hi ha alguns dies que té fins i tot, dues actuacions o més, i es troba més creatiu que mai, i amb el mateix entusiasme i simpatia que sempre li ha caracteritzat. El nostre estimat Josep Guarch Ferré, lo Teixidor, l'últim cantador de la comarca del Montsià, nascut al Mas d'Abril de l'Aldea, el dia 1 d'octubre de 1931, o sigui que complirà 76 anys, que no és poc, gaudeix de molt bona salut, tan física com mental, malgrat que no ha tingut una vida regalada, ja que sempre ha treballat amb les dures feines relacionades amb el camp.

Quan ja quasi finalitzaven les Festes Majors de Sant Jaume d'Enveja, en honor al seu patró, Teixidor i Rondalla participaren a la concentració de Rondalles i cantadors, celebrant la festa amb el sopar popular del bou estofat. Ja fa moltíssims anys que actuen en aquesta festa. La llarguíssima avinguda del poble a les 7 de la tarda ja estava preparada amb taules a banda i banda, atapeïdes de gent, esperant el suculent guisat, que seria repartit per tots els voluntaris de la festa. I mentre tots menjàvem, els cantadors i Rondalles anaven i venien pel mig del carrer, aturant-se, de mica en mica per cantar a la gent. El Teixidor, tant per professionalitat com per veterania fou l'estrella que il·luminava la festa. Actuava també el cantador Joseret, de la Raval de la Llet de Tortosa, Baix Ebre, amb la seva rondalla, que canta a l'estil del Canalero, i que és una promesa feta realitat, per a continuar la tradició de la jota improvisada a les terres de l'Ebre. És creatiu i també incansable, tenim assegurat el Folklore de les Terres de l'Ebre, per molt anys. Actuà una rondalla alternativa, com així es van presentar, la cantadora era una noia jove del poble, que també dedicava cançons personalitzades a la gent. Després del sopar actuaren a l'escenari que hi havia al costat de l'ajuntament, oferint un llarg repertori. Fou una vetllada completa, on la música de rondalles i la veu dels cantadors, quedaren impregnades a l'atmosfera, a l'espai, al poble de Sant Jaume d'Enveja en plenes festes majors, als nostres cors i a les nostres ànimes. Queda felicitar a l'organització de Festes, per tot el esforç que comporta per a que tot surti així de fantàstic. Conegué a Jordi Miquel, activista Cultural, que anava fent fotos, complementant la festa. Enhorabona i per molts anys. Em vaig emportar la satisfacció i el bon record, per ser convidada i assistir a una festa tan entranyable i tant el Teixidor, que el conec fa uns sis anys per haver-li fet una biografia, com Joseret que ens coneixem del barri des de que érem petits, em dedicaren unes boniques cançons, els estic molt agraïda i els dono les gràcies de tot cor.

Glòria Fandos Gracia

Ens has deixatdies de festes

LO TEIXIDOR ENS HA DEIXAT

 

 

El Teixidor ens ha deixat

dies de festes i de glòria,

de jotes improvisades

d'alegries i esperances,

plenes de la seva història,

dies de sol i de joia.

 

Per camins de primavera,

per tots els carreres i pobles,

 terres de la Ribera

i estimades Terres de l'Ebre,

sempre et tindrem present,

des del cor escoltarem

com ens cantaràs una jota.

 

Des del cel baixava la Cinta,

era festa tortosina,

la Verge va venir a buscar-te

i tu te'n vas anar en ella,

per cantar-li les teves jotes,

allà a dalt des d'una estrella

com li has cantat a la Terra

al llarg de la teva vida.

 

Aquí tots, enyorarem

la teva absència,

però ens deixes el record,

de les teves cançons

amb la música de Rondalla,

que passeges per Amposta

i cantes a la teva plaça,

ens fas la despedida

amb la jota més fina,

amb el so, del bombardí

i la guitarra

i des de la claredat

del firmament,

ens somriu la teva mirada.

 

Glòria Fandos

 

 

Recordant

ACTUACIÓ DEL TEIXIDOR A ALFARA DE CARLES

28 Agost 2005

Als peus del Port, entre bells paratges de pinedes i frescor, ens trobem el bonic i acollidor poble d'Alfara de Carles, amb vestigis prehistòrics, pintures rupestres i materials lítics a les serralades. D'origen àrab, ja que el nom deriva d'Alfaha, que significa terrisseria, perquè en un temps llunyà, part de la població es dedicava a les feines del fang.

L'any 1480 Alfara acollí als habitants del poblat de Carles, situat a un sis quilòmetres, supervivents d'una greu epidèmia que sofriren l'any anterior. Per aquest motiu s'anomena Alfara de Carles.

A principis del segle XV estava vinculada a Tortosa i al XVI la Baronia d'Alfara de Carles passà a mans de mossèn Cristòfol Despuig, autor dels famosos col·loquis escrits l'any 1557.

En el segle XIX la població experimenta un fort increment demogràfic, a causa d'importants indústries de paper, vidre i teixits, a la zona del Toscà, aprofitant l'abundància d'aigua de la zona.

Dia 28 d'agost celebraren la festa dedicada a la "Gent Gran", una de les activitats més importants, que formen part de les Festes Majors del municipi, en honor al seu patró Sant Agustí. La Plaça Major s'omplí d'un ambient de música, de dansa i de cançons; d'alegria i de nostàlgia que negava els cors de tota la gent del poble. Gaudint del folklore i la Tradició autentica de la nostra terra.

L'actuació estrella de tant entranyable vetllada fou la Josep Guarch, " Teixidor" Cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre i la seva Rondalla, acompanyats de l'Esbart Dansaire Rapitenc, com així ho fan sempre, quan l'actuació és a una Festa Major, no a un esdeveniment particular, familiar o d'amics.

El Teixidor feia més de quinze anys que no havia actuat a Alfara de Carles, quan escara anava amb lo Canalero, amb la rondalla antiga de Tortosa, formada per Ramon de Tafalla, guitarra; Joanet lo Guec, guitarró; Jaume Meseguer, de Bitem, trompeta; Hilario de Vinallop, clarinet i Iriel de Roquetes, bombardí. Tots ja traspassats.

Teixidor oferí el seus versos al poble, a la gran part de la seva gent i a les autoritats presents: senyor Joan Fort, Alcalde; senyor Bartomeu Roselló Vinya Regidor de Cultura. Sobre tot va cantar a la Assistenta Social senyora Montse Grau, per la gran labor que està fent a la gent gran i també al President del Consell Comarcal del Baix Ebre senyor Ferran Bel, que va lliurar dues plaques a l'avi i l'àvia de més edat, Cinta Jovani de noranta anys i Valentí Adell de de vuitanta -set .

L'Esbart Dansaire Rapitenc ens va delectar amb les danses típiques i amb el "Ball de la Marinera" de la Ràpita.

Amb el Teixidor, la Rondalla i l'Esbart Dansaire Rapitenc, a Alfara de Carles visquérem una tarda de joia, que fou arrodonida per la firma de llibres del Teixidor i la sotasignant, autora de la Biografia del Cantador, deixant al seu pas, a més del record, una empremta tangible com és un llibre.

Gloria Fandos Gracia

Tortosa ( Baix Ebre)

Lo teixidor no ens deixarà mai

LO TEIXIDOR ENS HA DEIXAT

 

 

Josep Guarch Ferré, Lo Nostre Teixidor, ens ha deixat per sempre, gran home, gran persona, lo mestre Cantador de la Jota improvisada de les Terres de l'Ebre, i de més enllà, ja que també era reconegut internacionalment.

 Lo Teixidor amb la seva Rondalla ha representat el folklore més autèntic de les nostres terres, la nostra tradició ebrenca.

 Després de la seva llarga i delicada malaltia, ens ha deixat, físicament, però sempre guardarem la riquesa del seu pas entre natros, formarà part de la nostra història amb un valor incalculable i inesborrable.

Un entranyable i sentit condol per a la seva família. Lo Teixidor sempre serà present en el cor dels seus pobles, sobre tot d'Amposta i la seua gent. Teixidor, descansa en pau, mai t'oblidarem.  

 

 

Glòria Fandos