Se m'enlaira el cor i l'ànima en llegir a la Revista Amposta una notícia tan important com és que dos joves cantadors de jota típica de les terres de l'Ebre, recuperen la tradició que s'estava a punt de perdre. Bé, l'esperança no la vam perdre mai. Jo personalment no. Quan vaig presentar a Amposta el meu llibre de la biografia del Teixidor, el vaig titular "Lo Nostre Teixidor. L'últim cantador del Montsià". Joan Maria Roig, llavors Alcalde d'Amposta, va dir que esperava que no fos l'últim. Tenia raó. Però de la seva generació segur que sí que El Teixidor ha estat l'últim Cantador de la Comarca del Montsià. Aquests joves són Alejandro Sans i Marc Guardet. No és que siguin una promesa, són una realitat. Vaig tenir el plaer de escoltar la seva actuació a Amposta, a la festa d'inauguració de la plaça dedicada al Teixidor.
Les Rondalles i els cantadors de la jota improvisada, la joia del nostre Folklore, tan arrelats a les Terres de l'Ebre, han tingut gran esplendor des de principis del segle XX, fins fa unes dècades, que anàvem veient amb tristesa el seu declivi. Recordem Lo Noro, Boca de Bou, Perot, Lo Caragol, lo Casat, Lo Canalero. Lo Teixidor, va nàixer a l'Aldea, al Mas d'Abril, situat al camí de l'Ermita, encara que quasi sempre ha viscut a Amposta i també se sent ampostí. Lo Teixidor ja fa poc més de tres anys que no canta per causa de la seva delicada salut. També està el cantador Joseret del Raval de Sant Llàtzer(Tortosa), més jove, que ens delecta amb la jota improvisada.
Però ara, amb tot el goig que ens produeix aquesta tradició popular tan estimada, renaix i és fa present una realitat somiada, esperada, amb el joves ampostins Alejandro i
Guardet. Com no, estan dotats del do especial màgic de la improvisació i per la il·lusió de seguir aquest camí de joia, de cançons i de Rondalles dels mestres cantadors que els han precedit Enhorabona, un horitzó llunyà teniu per davant.
Sóc una gran admiradora d'aquest folklore de cantadors i Rondalles, me n'hi vaig enamorar des de que els vaig veure actuar per primera vegada, cap al final de la dècada del 60, quan vaig venir a viure a aquestes Terres de l'Ebre, vinguda del proper territori de Baix Aragó. També m'embadaleix el folklore aragonès, les jotes i el ball, d'una gran bellesa, d'alegria i de força, però les jotes no són improvisades, són estudiades i assajades. Encara està l 'excepció amb les jotes de "picadillo", de picaresca i de gràcia que també solen improvisar, però no té res a veure amb els cantadors de la jota improvisada per excel·lència d'aquestes terres.
Endavant Alejandro i Guardet. Gràcies per continuar viva aquesta riquesa tradicional tan nostra i de tots.
Gloria Fandos
Juliol de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada