dissabte, 15 de desembre de 2012

PROGRAMA 148 DE “POESIA PER LA PAU” PER A RÀDIO RÀPITA


Aquest passat dijous, "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita vam tenir com a convidada a la poetessa Helena Sauras de Tortosa, component de Poetes de l'Ebre, 13 de desembre, Santa Llúcia, i el Nadal ja es aquí, el tenim a les mans i al cor...i la poesia, sempre a "Poesia per la Pau" a les 10 de la nit i per Internet a radiorapita.com i al blog de Gloria Fandos, tindreu l'enllaç del programa a la vostra disposició, sempre que vulgueu. Us esperem, gràcies!

Podeu escoltar el programa aquí.


dilluns, 10 de desembre de 2012

GRACIAS DIARI








Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo al Diari Tarragona Ebre, tan cercano, tan nuestro. Mi más sincera gratitud y atención por publicar mis escritos, mis obsesiones personales y de mi entorno, temas literarios y del día. Gracias a todo el equipo del Diari, a su director Sr. José Ramón Correal y al distinguido y respetable amigo Sr. Antoni Coll i Gilabert jefe de Redacción, por su confianza, al ponerle voz alta a mis pensamientos i mis silencios.



YA LLEGAN LO REYES MAGOS

Los Reyes Magos de Oriente
me traerán este año
muy valiosos regalos,
de muchos amigos i amigas
los camellos irán cargados.

Y llegarán a Belén, un día,
cuando clarea el alba,
siguiendo la Estrella que les guía,
para llevarle al Niño Dios
estrellas y poesías...

Gloria Fandos



NADAL

SEMPRE

El Nen Jesús 
naixia a míser Portal,
la riquesa de la seva ànima
li dona felicitat, al món la vol transmetre,
amb tendresa i gran bondat, que arribi al cor de l'home
a tota la Humanitat, està tan necessitada que l'espera com aigua de pluja,
la terra resseca, a la primavera o al gèlid hivern de violències, injustícies, 
Arriba l'Àngel redemptor que portarà esperances, deixant a un costat els egoismes 
que ens omple els cors buits.

Sempre Nadal
any rere any,
i el rebem
amb il·lusió
i bons sentiments.

Nadal
2012

Glòria Fandos



dijous, 6 de desembre de 2012

CATALUNYA TÉ MÉS CULTURA

  CATALUNYA TÉ MÉS CULTURA

Ens hem de sentir orgullosos que Catalunya tingui dues llengües oficials, la castellana i la catalana. Hem de reconèixer que els catalans van pagar un preu, el de la imposició, la humiliació. Però com cada cop que reps en aquesta vida, si sobrevius, et fa més intel·ligent, més fort i més ric. "No hay mal que por bien no venga", diu una dita castellana. L'haver patit un passat injust no ens fa ser rancorosos ni venjatius, ens ha fet més sensibles, amb una visió més comprensiva, més ampla i més humana. Per què vénen i han vingut tants immigrants a Catalunya, tant de la resta d'Espanya com de fora? Perquè Catalunya és acollidora i rica, tant en Cultura com en economia i té una societat noble amb un gran cor.
Els catalans parlem i entenem perfectament les dues llengües, i tenim l'educació de que si ens parlen en castellà, els contestem en aquesta llengua. Cosa que no poden fer a la resta d'Espanya perquè només en tenen una. Les llengües estan per a unir cultures, persones, sentiments. També estan els pobles de les línies de les franges, amb una riquesa intensa de dilectes. No comprenc la poca comprensió, tant d'enrenou i malestar que produeixen dues llengües que comparteixen un mateix territori i que som veïnes. Els que venen a viure a Catalunya i en volen fer palesa la seva estima, que intentin aprendre la seva llengua. Saber moltes llengües és una gran cultura. Ens hem de sentir orgullosos de viure a Catalunya i ser catalans.  

Glòria FANDOS

diumenge, 25 de novembre de 2012

TREBALLADORA DE LA LLAR SENSE COBRAR


L'obligació o la devoció de mestressa de casa, va emmascarat amb el de treballadora de la llar sense cobrar. Encara estem mentalitzades de que som les responsables del treball de la llar . Ens sentim culpables si no podem arribar a tot. De vegades s'ha creat el debat, en poca força i minsos arguments de que la mestressa de casa havia de cobrar un jornal o una jubilació. Però per què carregar al govern amb despeses innecessàries? Si els beneficis del treball d'aquestes dones els rep la família, que aquesta sigui la que els hi pagui. No sé si aquestes dones són més abundants a un lloc o un altre de la geografia de Catalunya o de la resta d'Espanya. No és qüestió de que anéssim als problemes de la dona de sempre. Amb aquestes dones, la societat i la família es lucren, són estafades, una vegada més. No segueixo amb aquest discurs perquè seria repetitiu, antic, vell. Ja fa molts anys que estic reivindicant les injustícies que pateixen les dones, no es pot aportat res de nou. Continuen morint dones per la violència masclista, entretant aquesta sense raó no es solucioni, hi ha poca cosa a fer amb unes poques i simples paraules escrites amb veu de dona.


Glòria Fandos


dijous, 22 de novembre de 2012

PROGRAMA 147 DE “POESIA PER LA PAU” PER A RÀDIO RÀPITA


Avui dijous a les 10 de la nit, en una nova edició de "Poesia per la pau" a Ràdio Ràpita, hem tingut com a convidat el poeta de Gandesa Joaquim Antoni Rabasa, també component de "Poetes de l'Ebre", no us ho perdeu... també per Internet a radiorapita.com.
 I aquí teniu el programa per escoltar-lo quan vulgueu:

dimecres, 7 de novembre de 2012

PROGRAMA 146 DE “POESIA PER LA PAU” PER A RÀDIO RÀPITA



Dijous 8 de novembre dijous a les 10 de la nit.
Ens acompanyen Rafel Jornet i Maria Espina Niella de Gandesa, des de la Terra Alta, la terra del bon vi... amants de la poesia, les paraules i nous components de l'associació "Poetes de l'Ebre".



Podeu escoltar el programa:

dimarts, 23 d’octubre de 2012

AL PARTIT QUE VOTARÉ

AL PARTIT QUE  VOTARÉ

Jo votaré al partit que defensi la igualtat, al respecte mutu entre persones. El partit que reconegui sobre tot, la gran tasca que fa la dona en el dia a dia, que valori el seu treball a casa, envers a la família, i en conseqüència el benefici que això aporta a la societat. Que la dona sigui tractada amb respecte, no ha de ser esclava, ni del marit ni de la família. Que la dona no tingui que suportar maltractes psíquics, ni humiliacions, ni ofenses: ni pressions. La dona no és una cosa, ni una màquina. La dona és una persona, que decideix, que pensa, que soluciona problemes. La dona ha de ser lliure i independent. La dona, i més, d'una certa edat, es considera com "l'última mona". Com ahir es lamentava una amiga que vaig trobar. Quasi parlava sola pel carrer. Li vaig preguntar que d'on era ella "l'última mona". Em va contestar empipada i quasi plorant- De casa, dona, de casa meva, sóc l'ultima mona- N'hi ha tantes així- Li vaig contestar. No és consol, mal de molts, refugi d'estúpids. Aquesta amiga havia treballat, quaranta anys fora, i a casa. Ara tenia cura dels seus nets, de la casa el marit. Si es que aquest, en el seu moment, no s'ha enamorat d'una altra, pot ser més jove, o no, i s'ha pirat, sense costar-li ni un euro, tenint la comprensió, de quasi tota la societat. Si hi ha un partit polític que es preocupa de la dona, per solucionar totes aquestes injustícies i més, a aquest partit votaré. "Dones independents i lliures". Pot ser encara no s'ha creat. Pot ser ho he somniat. Els somnis també es compleixin. Darrere d'un somni sempre hi ha una lluita. Això és el que fem i farem.

    Glòria Fandos Gracia



"FWD:48 fotos per a tu del dia de la gent gran"


---Mensaje original---
Has rebut 48 fotos.      DSC_0015.JPG  DSC_0016.JPG  DSC_0019.JPG  DSC_0020.JPG  DSC_0025.JPG  DSC_0027.JPG  DSC_0029.JPG  DSC_0030.JPG  DSC_0031.JPG  DSC_0032.JPG  DSC_0034.JPG  DSC_0035.JPG  DSC_0036.JPG  DSC_0038.JPG  DSC_0039.JPG  DSC_0040.JPG  DSC_0042.JPG  DSC_0045.JPG  DSC_0046.JPG  DSC_0047.JPG  DSC_0051.JPG  DSC_0052.JPG  DSC_0054.JPG  DSC_0056.JPG  DSC_0058.JPG  DSC_0061.JPG  DSC_0063.JPG  DSC_0065.JPG  DSC_0066.JPG  DSC_0067.JPG  DSC_0068.JPG  DSC_0069.JPG  DSC_0070.JPG  DSC_0071.JPG  DSC_0073.JPG  DSC_0074.JPG  DSC_0078.JPG  DSC_0080.JPG  DSC_0081.JPG  DSC_0082.JPG  DSC_0083.JPG  DSC_0084.JPG  DSC_0085.JPG  DSC_0086.JPG  DSC_0087.JPG  DSC_0088.JPG  DSC_0089.JPG  DSC_0090.JPG    Aquestes fotos s'han enviat amb Picasa de Google.  Prova'l aquí: http://picasa.google.com/