dissabte, 24 d’octubre de 2009

Presentació a la Ràpita

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GLÒRIA FANDOS GRACIA

"HOJAS DORMIDAS" (Poemes)

SANT CARLES DE LA RÀPITA

A càrrec d'AMPARO PEREZ, REGIDORA DE CULTURA

I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Lloc: EL MASET

Dia: divendres 30 d'octubre

Hora: 7'30 de la tarda

COPES I VERSOS

COPES I VERSOS


Espais buits i de vegades
curulls de records cansats,
llunyans, reflectits al mirall
del temps...
penjats, com fulles invisibles
a les branques moribundes
dels arbres del parc.
Una terra plena d’herbeis, fenàs
i unes margarides blanques,
desplomades, desmaiades,
amb pètals pàl·lids i malaltissos,
expectants em miren,
amb el seu esguard groguenc,
viu, lluminós, com el resplendor
de sol ombrejat,
d’un calorós i sufocant estiu
que avança en el seu decliu.

Crepuscle tardorenc, deixant enrere
la flama encegadora
que acaricia els arrossars
del Delta, que ens abraça
i ens envolta...
i aquesta Ciutat centenària,
musical i literària,
admirada Amposta,
amb el riu d’aigua dolça
que pel seu costat somriu i passa,
arriba al mar de sal,
besant la propera costa
de daurades platges.

Somiant a les matinades
amb pluja de paraules,
cossos i mans s’uneixen,

es fonent, es perden i es troben
pels laberints dels sentits,
contemplant les llums rosades
que darrere del Montsià s’acosten.

Entre copes i versos,
als camins de la pell i el cor
no ha quedat un racó per explorar,
per besar i acariciar.

Al cel la lluna plena,
la nit clara i serena,
Unió dels llavis extremits
per un amor nou, que s’estrena
cada dia, cada albada.

Veus que canten i versen,
Terres de l’Ebre, Lletres Ebrenques,
Terres d’Arbó, Escriptor
de lletres d’or,
romandran impassibles en el record
i al fons del cor,
amb matisos de tresors immensos,
aquesta nit, nit màgica
de copes i de versos.

Glòria Fandos




IV Jornades de Lletres Ebrenques

Amposta 2009

diumenge, 18 d’octubre de 2009

79è programa "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita

El dia 15 d’octubre, al programa de “Poesia per la Pau” de Ràdio Ràpita, que s’emet quinzenalment. en dijous a les 9 de la nit, ens va acompanyar l'amiga i col·laboradora Rosa Curto, d’Amposta, però també es considera de la rapitenca. Entusiasta i amant de les lletres, escriu des de petita contes i poesia. Ens va llegir un petit relat, colpidor i estremidor sobre la violència de gènere. Una de les injustícies contra la que hem de lluitar, abolir-la de la societat, una fita que comparteixo fervorosament.
Jo vaig recitar dos poemes, extrets de l’apartat de personatges del meu llibre “Al vent de l’Ebre”: “Al Poeta Martí i Pol” premiat l’any 2004 al Grup poètic “Luz de Luna” (Barcelona) i el dedicat a l’amic Carmel Panisello de Sant Llàtzer (Tortosa).
Un altre dia Rosa ens tornarà a visitar, té moltes coses més a dir, relacionades, com no de la Pau i de l’amor, entorn a la poesia.


-----------------

AL POETA MARTÍ I POL


Ens nega la veu del teu silenci,
es fa present la buidor immensa,
s’ha apagat el teu somrís
que ens deixes esmicolat,
a la teva creació intensa.

Ja ha acabat el teu sofrir,
ha cessat el teu dolor
i has fugit, de la garjola
sense reixes d’aquest món.

El camí ha estat llarg,
feixuc el pes del teu cos,
els teus poemes són ales blanques
que t’enlairen cap al cel,
ets lliure, lleuger com el vent
i les teves paraules vives
brillaran des d’un estel .

També l’horitzó rogenc
ens portarà el teu record,
les teves emocions i sentiments
romandran al nostre cor
i els àngels et rebran,
amb un pom
de roses i de clavells.


13 de novembre de 2003

--------------

POEMA PER A CARMEL

Amic Carmel,
amic de fa tants anys...
i com un somni
ja hem passat
més de mitja vida...
però hi és el mateix cel.
aquell cel estelat,
d’aquelles nits llunyanes
de l’adolescència,
nits de revetlles ...
de la Verge del Carme,
de Sant Joan...
que omplien
la nostra existència
de joventut,
de sensacions primeres...
aquells estius
i aquelles primaveres,
de música, de vall
i d’alegria nova,
d’amistat, d’estimació,
on tu només podies ballar
amb la imaginació...

Amic Carmel,
ha passat el temps,
i aquests records
els porta la brisa, el vent
i els guardarem al cor.

En el nostre esguard
amic Carmel,
encara brilla aquell estel
de vida i de sentiments,
vell i nou,
del avui i del demà,
amb l’esperança
i la llum de sempre.


27 de juliol del 2002

dimecres, 14 d’octubre de 2009

DONES MÀRTIRS, ASSASSINADES PER LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Quin organisme, quina institució declararà màrtirs, beates, que van en camí de ser santes, a totes les dones assassinades per la violència de gènere, amb un reconeixement oficial? Són víctimes d'una guerra, on només hi ha un bàndol, els agressors, els assassins. Moren per aconseguir una pau, una convivència per via del diàleg. Són maltractades i moren. Cadascú en aquesta vida hem de portar la creu que ens toca a la Terra. Aquestes paraules les he escoltat des de fa molt anys a dones, principalment casades, amb un conformisme patètic. Abans, si el marit s'emborratxava, solien dir: "és que té mal beure!". Les drogues d'ara són pitjors. Però sense donar-se cap d'aquests casos, que es consideren extrems, també hi ha violència masclista, i moltes dones moren desgraciadament. Aquest any 2009 és nefast, ja són unes quantes, sobre tot el dia d'avui, descoratjador. Qui les declararà màrtirs i beates oficials? El Govern? L'Església? És una lacra social, ja és massa repetitiu. Les notícies, la premsa, els minuts de silenci, contra el rebuig d'aquestes morts, torna a ser present, aquest dies. Només fa un any ho dos no tenia tant de ressò aquestes noticies. Potser hi ha més consciència d'aquesta barbàrie, sembla que va a millor, però és poca l'esperança. La societat s'ha d'involucrar més. No és un problema minoritari i ens afecta a tots. Sembla una guerra consentida, silenciada, cruel, injusta, de la qual tots som còmplices. L'únic organisme o institució que les reconeixerà màrtirs, beates i santes serà al sagrari de la bondat que encara pot existir en l'ésser humà. Caiem en el parany, equivocat, que és un problema minoritari, com així també en consideren als atacs xenòfobs, racistes i els delictes de pederastes. És una falta d'humanitat i d'escrúpols pensar que, com son problemes minoritaris, hem de passar una mica de llarg. Cada cas per si sol ja és terrorífic i vergonyós. Us imagineu tots plegats? Són una muntanya d'horrors que cauen sobre les nostres esquenes i consciències. Podem afegir el maltractament als nostra estimada gent gran, que tant els hi devem. Podrem suportar aquest pes? La dona és amor i estima, reprodueix la vida, i sacrifica la seva perquè així sigui. Però també és humana, i per tant, també necessita que li corresponguin, i la valorin. Déu vol que tots siguem persones, homes i dones, i que tinguem uns valors nobles, en camí d'anar-se perfeccionant en pro d'una educació, d'un respecte i una comprensió.

També notícies de dones esquarterades que han esta trobades al brossam. Quin cop més punyent, quina burla més esgarrifant, i la societat que som tots, la família, els amics, els veïns, la justícia, els polítics, mirem cap un altre costat...Solucions, ni cap ni una. Perquè el cos d'una dona, val tan poca cosa? És al lloc on li toca? No es considera persona, ni té ànima, ni cor, ni intel·ligència? Quina follia...Quan seriosament ens plantegem que quan dues cèl·lules es divideixen ja hi ha vida. És un principi de vida que no sent ni pensa, és una futura vida, quan sigui una realitat, plorarà, sofrirà i riurà. Podrà ser una dona que tornarà a crear vida. Pot ser un ésser humà en tot l'esplendor que representa, o pot ser res, el futur sempre és una misteriosa incògnita, i s'ha de protestar, s'ha de protegir, s'ha de salvar. I a una dona no? On es la l'enteniment?

Glòria Fandos Gracia

Publicat a


dilluns, 12 d’octubre de 2009

A L' OCTAVI SERRET

A L' OCTAVI SERRET

A la llibreria Serret
tots els llibres trobaràs,
és l'Octavi el llibreter
el que te'ls farà estimar.

Amb simpatia i anhels
que desprèn la seva persona,
paraules lliures al paper,
bellesa i impuls de papallona.

Organitza trobades
i vetllades literàries,
lletres que són cantades
i ens apropa les distàncies.

Com autora Ebrenca
li estic molt agraïda,
em sento lliure com un ocell
respirant alenades a la vida,
volant a la matinada
pels núvols tous d'un blau cel.

I m'ha deixat el seu bloc,
per tenir unió i força,
i les lletres baixaran
per l'aigua dolça de l'Ebre
coneixeran tot el món,
la riquesa que s'escampa,
mostraré el tresor
que del cor i la ment s'escapa
una carta de presentació
que serà la millor estampa.

Glòria Fandos

FELICITATS OCTAVI

Les meves felicitacions i la més sincera enhorabona a l'amic Octavi Serret, de tot cor, pel "Premi Nacional de Cultura" atorgat per la Generalitat de Catalunya. Octavi es mereix aquest Premi i més, per la seva tenacitat, llibreter exemplar, que defensa la seua parla, la llengua materna de la població que ha nascut i ha crescut, Vall-de-roures, on s'ha enriquit, culturalment i ho està fent dia a dia amb el seu esforç, que més que un esforç, per ell és una il·lusió, una vocació que ens transmet a tots els que tenim la sort de visitar-lo i gaudir de les seves atencions i amistat.

Personalment li dedico el meu agraïment més sentit, a més de la seva amistat m'ha obert les portes del seu bloc, el seu recolzament, la seva llibreria per presentar els meus llibres i fer recitals de poesia, acompanyada o en solitari. Sempre amb la bona acollida, a part d'ell, dels seus clients diaris que omplen el seu establiment. Un punt de trobada Cultural molt important, per a Autors Ebrencs, del Matarranya, del Maestrat i de més enllà, no hi ha fronteres. Organitza Fires Literàries, molt exitoses, de les quals he participant i he gaudit.

A part de gaudir de la riquesa del seu bloc, he llegit a molts autors. He participat en antologies de les Editorials d'Aeditors, Cossetània, compartint lletres amb molts amics, amigues, companys, companyes, tant bons escriptors i escriptores, alguns coneguts i altres que he conegut. Concretament a les antologies de relats d'Aeditors, "Estius a l'Ebre' i "El riu que Parla", de Cossetània "Ebre blook" i antologia poètica "Lletres de casa" de March Editor, compilat per Emigdi Subirats, gràcies, ha estat un honor participar. També les gràcies molt extenses a l'Octavi Serret, el seu bloc m'ha ofert una finestra oberta a un cel blau intens, infinit...atapeït de lletres i de llibres, de paper i tecnològics. Gràcies i, una vegada més, felicitats, Octavi.

Glòria Fandos

Publicat a: