Gràcies a la regidora de Cultura Elisabet
Castella i Pau Lleixà, periodista i director de la revista Ràpita i amic de
molts anys, i per presentar-me també molts
dels meus llibres: "Lo nostre teixidor", biografia, "Puerta al
horizonte" novel·la, "Empremta de dona" relats, "Al vent de
l'Ebre", poesia. Gràcies, Pau, per convidar-me a presentar el meu últim
poemari "Sospirs" a la nova biblioteca Municipal Sebastià Juan Arbó,
tan blanca, amb tanta llum, tant com les ments que aposten per la cultura... i
un futur de progrés i de pau... Gràcies
per convidar-me a presentar -lo a Sant Carles de la Ràpita, el meu poble
d'estiu... ja venia de petita amb els meus pares... i fa un pocs anys ho torna
a ser... i també d'hivern... Ara és la desena temporada que col·laboro a Ràdio
Ràpita amb un espai poètic quinzenal, "Poesia per la Pau", altruistament
i per devoció... Quan recercava els cantadors de la Jota improvisada de les
nostres Terres i estava elaborant la biografia del Teixidor..., des de llavors,
estimo més aquest poble i la seua gent...
Sensació agradable i plena...Van llegir
poemes Josep Àngel, Fèlix i Elisabet Castellà, que també em va obsequiar amb
uns llibres.
Els sospirs són el respirar vital de la
vida, que passa per davant dels ulls en un moment determinat, com un instant,
un impuls, només ara, sense després ni demà, en la immediatesa de l’existència
de l’ésser humà.
Pensaments, sentiments guiats per un
precipitat impuls, d’angoixa o de deler, amb la rapidesa del no res i a la
vegada un punt de llum encegadora, que il·lumina la consciència.
Sospirs, com un tot i un res.
Bon dia...
Un nou sospir desperta el dia,
entre pàgines que emprenen el vol,
dins del silenci, de la solitud del cor
que somriu,
de vegades plora o sent a la profunditat
de la llum
que irradien els teus ulls, a la mirada
d'un nou estiu,
que torna buit, sense tu...
Que tot no quedi amb SOSPIRS que
s'emporta el vent, com el títol del poemari que us presento com un nou fill
literari.
Un estol de sospirs amb molts petits
sospirs. Sospirs dedicats a la mare, a la reivindicació social, a l'amor, al
desamor, a la tristesa, a la solitud, sospirs d'amor romàntic.
Espero que per als lectors sigui més que
un sospir, que els faci somiar, pensar... i que els núvols que mirem sempre al
cel, al nostre cel de cada dia, tinguin un raig de sol, de llum i d'esperança.
Espero que us agradi, sospirs del meu
cor i la meva ment, per atots i totes que el vulguin llegir…
Gràcies a tots i totes per la vostra
presència... Fins a la pròxima publicació en format paper... que encara ens
agrada tocar... acaricia amb les mans i amb la mirada...