dissabte, 21 de febrer de 2015

PRESENTACIÓ A LA RÀPITA DEL POEMARI SOSPIRS




Gràcies a la regidora de Cultura Elisabet Castella i Pau Lleixà, periodista i director de la revista Ràpita i amic de molts anys, i per presentar-me també  molts dels meus llibres: "Lo nostre teixidor", biografia, "Puerta al horizonte" novel·la, "Empremta de dona" relats, "Al vent de l'Ebre", poesia. Gràcies, Pau, per convidar-me a presentar el meu últim poemari "Sospirs" a la nova biblioteca Municipal Sebastià Juan Arbó, tan blanca, amb tanta llum, tant com les ments que aposten per la cultura... i un futur de progrés i de pau...  Gràcies per convidar-me a presentar -lo a Sant Carles de la Ràpita, el meu poble d'estiu... ja venia de petita amb els meus pares... i fa un pocs anys ho torna a ser... i també d'hivern... Ara és la desena temporada que col·laboro a Ràdio Ràpita amb un espai poètic quinzenal, "Poesia per la Pau", altruistament i per devoció... Quan recercava els cantadors de la Jota improvisada de les nostres Terres i estava elaborant la biografia del Teixidor..., des de llavors, estimo més aquest poble i la seua gent...
Sensació agradable i plena...Van llegir poemes Josep Àngel, Fèlix i Elisabet Castellà, que també em va obsequiar amb uns llibres.


Els sospirs són el respirar vital de la vida, que passa per davant dels ulls en un moment determinat, com un instant, un impuls, només ara, sense després ni demà, en la immediatesa de l’existència de l’ésser humà.
Pensaments, sentiments guiats per un precipitat impuls, d’angoixa o de deler, amb la rapidesa del no res i a la vegada un punt de llum encegadora, que il·lumina la consciència.
Sospirs, com un tot i un res.
Bon dia...

Un nou sospir desperta el dia,
entre pàgines que emprenen el vol,
dins del silenci, de la solitud del cor que somriu,
de vegades plora o sent a la profunditat de la llum
que irradien els teus ulls, a la mirada d'un nou estiu,
que torna buit, sense tu...



Que tot no quedi amb SOSPIRS que s'emporta el vent, com el títol del poemari que us presento com un nou fill literari.
Un estol de sospirs amb molts petits sospirs. Sospirs dedicats a la mare, a la reivindicació social, a l'amor, al desamor, a la tristesa, a la solitud, sospirs d'amor romàntic.
Espero que per als lectors sigui més que un sospir, que els faci somiar, pensar... i que els núvols que mirem sempre al cel, al nostre cel de cada dia, tinguin un raig de sol, de llum i d'esperança.
Espero que us agradi, sospirs del meu cor i la meva ment, per atots i totes que el vulguin llegir…
Gràcies a tots i totes per la vostra presència... Fins a la pròxima publicació en format paper... que encara ens agrada tocar... acaricia amb les mans i amb la mirada...