diumenge, 12 de juliol de 2009

UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA



UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA

El dia 10 de juliol a les 8 de la tarda a la plaça de la cruïlla del carrer Alcanar i el Passeig de la generalitat es va descobrir un monòlit de marbre amb el nom de José Guarch "Lo Teixidor", amb el projecte de més endavant posar-li al damunt un bust del nostre cantador. A més d'inaugurar la plaça en el seu nom se li va retre un homenatge, al mateix lloc. Tot per iniciativa i atencions de l'Ajuntament d'Amposta. Van assistir, com no, totes les autoritats, l'actual Alcalde, Manel Ferré, l'anterior, Joan Maria Roig, i de tots els partits polítics. Va assistir una gran multitud de gent d'Amposta i els voltants, fent palesa la gran admiració i estimació que li tenim al Teixidor, el cantador de les Terres de l'Ebre, però sobre tot del Montsià. L'últim de la seva generació. Tots sabem de la seva delicada salut, ara feblement millorada. El van portar amb l'ambulància, en cadira de rodes, des de l'Hospital de Jesús on està ingressat, a càrrec de la Creu Roja d'Amposta. Un ambient de festa, però quasi a tots en envaïa una ennuvolada tristesa, la sensibilitat de l'ànima humana és la que mana en aquestes situacions, quan la salut no acompanya a les persones, conegudes i estimades.

Polítics, familiars i amics van fer els seus entranyables i emocionats parlaments. L'Alcalde Manel Ferré, els seu fills Josep i Jordi, que toca el guitarró de la Rondalla, també va dedicar unes paraules Àlex Cervera, de la Ràpita, de l'Esbart Dansaire que acompanyava al Teixidor i Rondalla en les seves actuacions i Elena en representació de Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. En honor del Teixidor van actuar els joves cantadors d'Amposta, Jandret i Guardet, acompanyats de la seva pròpia Rondalla i la del Teixidor. També van actuar el Grup de de jota "Paracota", amb la música de les dues Rondalles juntes. Jo entre la gent, acompanyada del meu silenci, podia veure, més bé entreveure al Teixidor, atent i expectant. Pensava, deu està cansat, quasi dues hores que durava la festa. Quan veig, una mica sorpresa, gratament i esperançada que el Teixidor té el micròfon a la mà. Les Rondalles tocant, veig que aixeca la mà, para la música i començar a cantar, perfectament, amb veu com sempre, i en canta quatre o cinc, dedicades sobre tot a les Rondalles, als companys i amics músics que l'han acompanyat tota la seva vida en la seva trajectòria de cantador. Les llàgrimes tornen a aflorar entre la majoria de públic, però aquesta vegada d'alegria, de goig. El Teixidor cantava, tornava a estar en natros. Estava cantant a la seva plaça, acabada d'estrenar. La festa no podia acabar millor. Els aplaudiments i el bravos envaïen la tarda assolellada en el seu càlid declivi. El professional de comunicació ampostí Manel Ramon estava entrevistant al Teixidor A part de tanta gent, estava Carme, la filla del Canalero, i el seu marit. Tot eren cares alegres, amb somriures lluminosos. Tots el volen saludar. Després tot plegats vam gaudir d'un berenar, ofert per l'Ajuntament. Els de la Creu Roja pugen al Teixidor a l'ambulància i se'n va, deixant un bon sabor de boca als amics i seguidors.
El Teixidor ja té una plaça a Amposta i ho ha pogut veure, aquesta és la satisfacció. Té un DVD que aviat serà a la venda i també té una petita biografia, de la qual sóc l'autora, enriquida pels pròlegs de diversos escriptors i personatges ampostins, i que explica moltes coses, tant de la vida personal com l'artística. Coses que ara ja no les podria contar.

Trenco el silenci d'aquella tarda. Li expresso un agraïment inacabable, llarg, impagable, per les seves hores de conversa dedicades, les seves atencions, el seu suport. Les cançons que m'ha dedicat. Les roses i els rosers que l'ha regalat. La seva amistat i la de la seva família. Persones senzilles, nobles... sempre estan en la meva vida i en el meu pensament. Proposo que cada any a aquesta plaça del Teixidor d'Amposta se s'organitzi una Festa Tradicional en el seu honor. Rondalles, dansaires, cantadors... per sempre. Gràcies Teixidor per existir.

Glòria Fandos Gracia

dilluns, 6 de juliol de 2009

EL CANTADOR DE LES TERRES DE L'EBRE


(Personatges de l'Ebre)


EL CANTADOR DE LES TERRES DE L'EBRE


Josep Guarch Ferré, "Teixidor", cantador de la jota improvisada, l'últim de la Comarca del Montsià i també de les Terres de l'Ebre, és el més jove d'una generació que va començar al principi del segle XX. i que ens ha delectat fins al començament del XXI. D'aquesta generació, encara que més jove ens queda "Joseret" de la raval de Sant Llàtzer, ( Tortosa) Els més coneguts eren el Noro, Boca de Bou, Gabriel, lo Caragol, Perot, i lo Canalero, ambdós amb carrers amb el seu nom a la Ràpita, i Roquetes, respectivament.














Teixidor i la Rondalla, a Sant Jaume d'Enveja, el 27 de juliol de 2007, durant les festes majors.

Quan vaig conèixer al Teixidor, vaig quedar admirada. Em sento orgullosa d'haver viscut part del seu temps, gaudir de la seva amistat i de les seves actuacions, en viu, en directe, acompanyat sempre de la seva Rondalla.

Home senzill, humil, humà, de parla fàcil, ple de bondat. Tant que li vessa, no li cap a seu interior. El Teixidor, cantador de les Terres de l'Ebre, preserva el folklore i la tradició destil·lant un do que posseeix per la gràcia de Déu, ja que no es pot ensenyar ni es pot aprendre . El Teixidor va néixer al 1931 a l'Aldea, però ha viscut sempre a Amposta.

Quan tenia quinze anys ja va començar a cantar, i tota la seva vida l'ha dedicat a espargir el nostre folklore per tota Espanya i part de l'estranger. Tot compaginant-ho amb el treball de pagès a la Ribera i el de tallar i transportar llenya. Ser cantador no li donava per viure. El Teixidor està dotat d'una gran intel·ligència i un gran do d'improvisació.

Canta als carrers i a les places, al vent i a les muntanyes, a la gent rica, a la gent pobra, a les primaveres quan neixen les flors acolorides, als restaurants, a les cuineres i a les dones de la neteja. Canta a l'amor, a les parelles i a un camp de blat ple de roselles; als arrossars de terra mullada, inspirat per l'aigua dolça del riu Ebre. Canta a la nit i a les estrelles, a les coses quotidianes i a les més elevades. A les velletes de pell arrugada que marquen camins a les seves galtes, a la joventut alegre i maca, que té il·lusió a la mirada. De músiques de Rondalla s'omple el cel immens, pels espais de la Ribera, per on volen les gavines d'ales blanques a la recerca del mar, respirant la brisa amb flaire de sal.

És com una flor silvestre que tothom dins del cor sempre hem de guardar. Ha solcat mil camins portant la llavor i la realitat del nostre folklore, amb la seva fina, entonada i melodiosa veu, suau i càlida, com el vent d'estiu que desfà la blanca neu, és una ànima de joia que canta per tot arreu.

Un cantador que, com tots, ha deixat molta història que romandrà en el record, però on són les empremtes tangibles de la seva existència, el seu pas pel camí de la vida, per a les generacions futures? Serà com el pols de camí que s'emportarà el temps amb el vent de l'oblit? Tan sols un pas efímer i fugisser?

Són història, fan i han fet història, però que lamentablement en deixaran molt poca.

El Teixidor és un dels grans mites, no sé si mai se li reconeixerà la importància que en realitat té. És l'autèntic trobador de les Terres de l'Ebre. Veiem amb tristesa com la seva llum s'apaga. Quan tornarem a veure una altra generació de cantadors? S'han evaporat un a un, com un llac, un rius o un mar que es queden sense aigua, xuclada pels núvols assedegats del més enllà. O com una tardor de color gris, on a poc a poc van caient les fulles marcides dels arbres i s'assequen, creant una terra erma, estèril, submergida en el silenci.

El Teixidor es mereix que un carrer d'Amposta porti el seu nom. O perquè no una plaça o una estàtua? L'any 2003 li varen atorgar l'accèssit del Premi Amposta, però és un reconeixement que li queda curt davant la importància de la seva vàlua. El Teixidor ha portat la música i la veu per moltes parts del món. Podem dir que és un cantador Universal.

Feia temps que no sabia res d'ell, ni de la seva família i un inexplicable neguit m'estava envaint el cor. Llavors, em comunico amb la família del Teixidor i la seva nora Maria, dona del seu fill gran, Josep, em diu que fa temps que està a l'Hospital de Jesús, molt delicat. La notícia m'afecta profundament. Em faré l'ànim i l'aniré a veure, em dic a mi mateixa.

L'estiu passat vaig anar a casa seva, un hort situat a les afores d'Amposta, a fer-li una visita. El seu fill Josep es veia una mica preocupat. El Teixidor estava prou animat, però ens va comentar que perdia la memòria de quan en quan. Estava trist per la mort de la seva dona Cinta. Comentava que ara que no hi era, se n'adonava la falta que li feia. Ens va ensenyar un roserar preciós que ocupa gran part del davant de la casa. Hi havia roses gegants de tots els colors. Me'n va donar un gran pom que em va fer molta il·lusió.

Entrem al mes d'abril, de 2009, gaudint de la perfumada i alegre primavera.

Vaig a l'Hospital de Jesús. És grandiós. Després de fer algunes preguntes, em perdo per aquells passadissos inacabables, trobo l'habitació de Josep Guarch, que ningú coneixia Repartien el sopar. Truco a la porta i entro. Veig al Teixidor, al llit de la vora de la finestra. L'impacte en veure'l és molt gran. Aquell homenot deltaic, fort, amb la pell torrada i saludable, pel sol de la Ribera, valent, que es menjava el món, omplia festes, celebracions, recorria carrers, cantant, improvisant, amb la Rondalla, incansable, hores i hores, on era? Semblava un nen petit i espantat que podia cabre als meus braços. Com una joguina que el temps implacable havia començat a trencar.

Els seus ulls molt oberts, una mica opacs, em miren amb sorpresa. El vaig saludar. Al moment no em coneix, després sí. L'ajudo a donar el sopar. Es veia content. Menja bajoques saltejades amb pernil i peix sense espines, acompanyat d'un puré.

- Si no hi ha palletes, demana'n, en got no puc veure -em diu-. Les pastilles les he de prendre amb això del got, dolcet, passa molt bé.

- És gelatina -li dic-. També hi ha un got amb un pols blanc.

Ve una infermera i diu:

- No s'ho pot deixar, és proteïna. Un aliment necessari per ell.

- He de marxar, un altre dia ja tornaré

- Gràcies per la visita i bon viatge.- i continua dient: - Jo "alego" me n'aniré. Ja es comença a fer de nit.

- Adéu Josep, bona nit.

Abans de sortir al carrer la visió se'm va fer tèrbola i unes llàgrimes rodaven per les meves galtes...

M'acaben d'informar que al Teixidor li dediquen una plaça a Amposta en el seu nom. Enhorabona Teixidor, encara ho podràs veure, amb vista cansada i llunyana, però encara hi ets. El temps ha caigut quasi tot de cop, al teu damunt, amb la teva salut afeblida. Gràcies a Amposta i a tots els quals ha estat possible. Quan passem per Amposta veïns i forasters, podrem dir, aquí és, la Plaça del Teixidor. El Cantador de la Jota Improvisada de les Terres de l'Ebre i sobre tot del Montsià Gràcies per existir, per gaudir del teu pas, del nostre Folklore, tan ben representat. Afortunats de viure la Història que ha anat fent, en la riquesa del seu dia a dia.

Divendres dia 10 de juliol a les 8 de la tarda inauguració de la Plaça dedicada al Teixidor a Amposta.

Glòria Fandos Gracia

73 programa de "Poesia per la Pau"



Poesia per la Pau a Ràdio Ràpita, amb el convidat i col·laborador Antonio Miravalles, enamorat i apassionat de la poesia, té una extensa creació i el 4 de juny, ens va oferir una part dels seus poemes. És jubilat i també recita al Casal del qual és soci.


74è programa "Poesia per la Pau"



El dia 18 de juny a Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita, amb poemes dedicats a tres dels nostres pobles, Masdenverge, Camarles i Alcanar, del meu llibre al Vent de l'Ebre, un dedicat a la pintora de la Ràpita, l'amiga Rosa Gellida, del llibre "Llum de Tardor, i el tema d'actualitat dedicat a la Festa de Sant Joan.