dijous, 23 de setembre de 2010

SEGONA COL·LABORACIÓ A "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.




Vaig començar recitant un poema del llibre "Llum de Tardor" titulat "Tortosa el meu destí" Mai ho podem saber on el camí de la vida ens pot portar...

Crec que és interessant parlar de les noves tecnologies, d'Internet, de Facebook. Les noves tecnologies són un gran avanç per a la Comunicació, tant present com futura.

Es poden enviar cartes, notícies al moment, també et pots comunicar per vídeoconferència per internet, que es pot veure en qui parles.

Facilita el treball, en l'administració, el periodisme. També ho volen adaptar a les escoles, fer les classes amb ordinador i llibres digitals. Encara no es té clar, però és molt interessat i innovador... i avançat.

A mi m'agraden les felicitacions de Nadal, per exemple per carta... també m'agrada sentir la veu de la persona amb la qual parles, encara que no la vegis, però saps qui és. Està quedant antiquat, però, també s'utilitzen i molt.

També està la contra de tots aquests avenços. Si se'n va la llum i no has guardat bé els textos que escrius, sofrim el gran inconvenient de tornar-ho a escriure. Quan no va l'ordinador, de cop i no sabem perquè, i si hi ha un virus. Tots aquests inconvenients no passen molt sovint, per sort.

El pas que la humanitat dóna amb aquestes noves tecnologies, és molt gran i molt important i ens hem de posar al dia si no volem ser uns analfabets.

També és colen les crítiques anònimes, i no les bones. Alguns polítics ho pateixen. Són covards que no donen la cara. No és millor discrepar i dialogar mirant-se als ulls? Els covards també s'amaguen darrere el telèfon. Aquí la paraula clau és "darrere". Els que reben les crítiques hi són al davant, és el triomf del criticat, i la derrota i la vergonya del que critica. Considero que són petiteses i minories que tots passen de llarg.

La majoria són paraules d'ànim, d'amistat. Algú comenta un escrit o un poema que li ha agradat . No fa molt una amiga, em van dir una frase que em va molt. Hola, "Reina poeta de la Ribera" perquè estimo molt La Ribera, la nostra.. i les Terres de l'Ebre. Quina il·lusió. Quin goig i així li vaig fer saber.

Tot plegat, aquestes noves tecnologies, tan amples i tan inabastables, resultes molt útils i ja no sabríem viure sense ordinador ni Internet, ni Facebook.

Pot ser arribarà un temps, que els llibres només s'editaran en digital. Crec que encara tardarà. A mi m'agraden molt els llibres de paper, amb les seves portades de pintures, acolorides, o en blanc i negre, penso que un Art afegit, que tenen més identitat, la personalitat del escriptor o de l'editorial.

Vaig acabar amb un petit poema dedicat a "Deixa'm Vore" 2.

"La literatura i la Vida es donen la mà"


Glòria Fandos
21 de setembre de 2010



DEIXA'M VORE (2)


Deixa'm vore l'aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d'aigua neta i cristal·lina,
l'aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...

I baixa de les muntanyes,
a l'hivern de la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Moncaro
i els Ports...

Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
que dóna als nostres camps
riquesa i vida.

Deixa'm vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s'atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.

Deixa'm vore,
que a aquestes de l'Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi estaran presents.


Glòria Fandos


Segona col·laboració al programa "Deixa'm Vore"
dirigit per la periodista Diana Mar.

diumenge, 19 de setembre de 2010

FESTES DE LA CINTA DE TORTOSA 2010


Nit de les Havaneres a la vora del riu. Cantaires de l'Ebre Delta, amb Jordi Angelats com a director.
Actuació al Parc Teodor González de la Rondalla Aragonesa de Vall-de-roures, els components de la qual són de Massalió. Feia temps que no sentia el Folklore de les meves arrels, envaint d'emoció el meu cor.

dijous, 16 de setembre de 2010

Programa 100 "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita





Aquest espai poètic “Poesia per la Pau” s’emet gràcies a la Regidoria de Cultura de l’ajuntament de la Ràpita. Vaig començar quan estava Josep Pitarch, després Ràpita Balaguer i ara Amparo Pérez regidora de Cultura i de Mitjans de Comunicació, i gràcies a les atencions de l’Hernan Subirats locutor i tècnic de Control.

Vaig començar amb el poema del llibre “Al vent de l’Ebre” dedicat a Alcanar de la primera època del Grup “Poetes de l’Ebre”, d’una festa literària del 7 de desembre de 2002.

Avui amics i amigues tornem a tenir com a convidada a Teresa Silva, que encara està estiuejant a aquesta ciutat de Sant Carles de la Ràpita, però aquesta vegada com a component de “Poetes de l’Ebre”. Ens va delectar recitant uns sentits i sensibles poemes.
Després de quatre anys amb nova junta el Grup de “Poetes de l’Ebre” tindrà continuïtat.

Hem de recordar que “Poetes de l’Ebre” existeix principalment gràcies al suport, tant anímic, moral i econòmic de la regidoria de Cultura i l’Ajuntament d’Amposta, amb l’anterior Regidora, l’ estimada Margarida Maigí, i l’anterior alcalde Joan M. Roig i ara amb l’actual regidora de Cultura Mari Mar Panisello i l’alcalde Manel Ferrer. Gràcies i agraïments molt especials per recolzar aquest Grup de “Poetes de l’Ebre “ i per donar suport a tota la Cultura en general. També organitzen les “Jornades Ebrenques” fantàstiques... no en va, l’any 2006 van ser Capital de la Cultura Catalana, una menció molt valuosa i especial.

Vaig acabar amb el poema dedicat a un del nostres pobles, Masdenverge, del llibre “Al vent de l’Ebre”, en una trobada Cultural que “Poetes de l’Ebre” varen realitzar, en la seva primera etapa el 4 de gener de 2004.
Que la poesia i la Pau ens uneixi per molt anys, a les persones, als pobles, a les ciutats, i a la societat en general.

Gloria Fandos

Aquí podeu escoltar el programa:



dimarts, 14 de setembre de 2010

DEIXA'M VORE

DEIXA'M VORE

Deixa'm vore,

per aquest ample balcó,

les nostres Terres de l'Ebre,

d'acolorides flors.


Deixa'm vore,

Programa de Televisió

guiat per Diana Mar,

Deixa'm vore,

les Terres de l'Ebre

que són les terres millors.

El riu Ebre quan s'acaba

i se'n va a descansar, i reposa

entre les aigües blaves del mar.

Són la nostra joia,

Amposta i el Pont Penjant,

els arrossars i el Montsià,

els garrofers i oliveres

i platges de tranquil·litat,

l'aroma de les pinedes

acariciades per la brisa de sal.

Les aus del Delta,

eixamplen les ales,

solcant el cel, recercant...

la llibertat.

Els flamencs rosats,

les gavines grises,

de sedós plomall,

reflectides a l'aigua neta

com un mirall...

Tantes coses,

que no em caben als ulls,

m'enlluernen amb tanta llum.

Deixa'm vore, fins al Mar.. i més enllà...

Glòria Fandos

14 de setembre, primera col·laboració

al programa de T.V. Terres de l'Ebre.

Deixa'm vore dirigit per la Periodista Diana Mar.

"LA LITERATURA I LA VIDA ES DONEN LA MÀ"

1ª COL·LABORACIÓ AL PROGRAMA DE "DEIXA'M VORE" DE CANAL TE

DIRIGIT PER LA PERIODISTA DIANA MAR GUTIÉRREZ

Moltes gràcies, per convidar-me a col·laborar cada setmana en dimarts, en aquest espai tan especial, i que tan bé ho has titulat

Què bonica la combinació. Primer és la vida, si no tenim vida, no tenim res, això està clar. Però la vida enriquida per la literatura, ens dóna una altra dimensió. Però a la vida hi ha moltes altres coses que la fan bonica i rica. El viure quotidià del dia a dia, amb el treball, la família, les amistats, i totes les afeccions i hobbis que ens agradi tenir i practicar... si tens temps. Tot plegat, envoltat d'amor i pau, dos sentiments que mai poden faltar, sempre els hem de tenir presents.

En el cas que ens ocupa, és la Literatura, també, a part de tantes coses que tenim que ens omple la vida.

S'anomena Literatura l'Art d'escriure i de llegir, tenir coneixement de tot el que està escrit . Etimològicament el mot deriva de la paraula "literatura" que significa "lletres. També és literatura el conjunt d'obres literàries d'un poble (Literatura Catalana), literatura d'una època, (la literatura romàntica), d'un gènere (la literatura èpica). El concepte de literatura és molt ample, però no podem entendre com a literatura, algunes formes populars, com els còmics o novel·les de gènere (Novel·la rosa). Habitualment es consideren com a literatura només els textos escrits, d'una certa qualitat. Els temes podes ser força variats, giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

Bàsicament hi ha tres gèneres:

Primer: Dramàtic (Tragèdia,, drama, comèdia)

Segon: Líric (Poesia, )

Tercer: L'èpic: que surt de la lírica i la tragèdia, on la importància és la trama, la narrativa, l'explicació de l'entorn i d'històries.

Els llibres científics i didàctics no són literatura...

Literatura són els escrits imaginatius i barrejats amb realitats...

La literatura és l'Art de conrear les lletres, com l'agricultura, és l'art de conrear la terra dels camps.

La Literatura en el sentit més modern, és un art en sí mateix. Pot ser difícil establir el límits...
No entrarem en temes de catedràtics ni puristes de moment, més endavant qui sap...

Avui hem parlat del meu últim llibre "La Sirena de l'Ebre" i de molts altres temes d'actualitat social.

Glòria Fandos

divendres, 10 de setembre de 2010

SEMPRE AL COR


El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l’emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l’estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.

Sento les teves angoixes,
les teves pors...

apareixen i se’n van,
s’esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.

Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins

i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d’estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.

Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s’esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.

Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d’harmonia, d’amor,
de poesia i de Pau.



Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2010

diumenge, 5 de setembre de 2010

FESTES DE LA CINTA 2010, ACTE DEL TORTOSÍ ABSENT



Any rere any es van repetint les celebracions, els esdeveniments, però mai són sempre igual, són diferents. El transcórrer màgic del temps, tan esperat i tan maleït, de vegades, canvia les coses i la gent, d’aquí l’aventura i la incògnita de viure, un rellotge indeturable, pot anar molt lentament o passar com un sospir, com una brisa fugissera... de veus ensordidores o apagades, i carícies de plom o somiades... Aquest any, un any més hem gaudit, i ens hem emocionat amb l’acte del Tortosí Absent, festa que s’ha realitzat a l’Església Sant Domènec, en diumenge dia cinc, festa Major de la Cinta, com es ve fent els últims anys. A les 10, inscripció dels participants i a les 10’30 imposició de la Insígnia de la Ciutat de mans de les Autoritats, l’Alcalde de Tortosa Ferran Bel, la Reina de Festes Rosa Valero i el Regidor de Festes Jordi Folqué. Aquest any ens han visitat més d’una vintena de Tortosins Absents, vinguts de molt diversos llocs, com Barcelona, Mallorca, Ginebra, França, Suïssa, Terrassa, Reus, Cambrils, València, o Benidorm.
Aquest any he de destacar a Pilar de Rovira, que va aconseguir que posessin el nom de Tortosa a un carrer d’Agde (França) on resideix. L’Alcalde va fer el lliurament d’una placa dedicada a Victòria Sau Sánchez per fer la donació a l’Ajuntament de Tortosa de quatre pintures del pintor tortosí Ferran Arasa, el qual va li obsequiar, com agraïment, per facilitar-li exposicions a Barcelona, la va rebre la seva filla Gemma Cànovas, en absència de la seva mare per motius de salut. Digne d’esmentar Lluís Garcia Alonso, que ens va obsequiar amb pastissets i mistela, resident a Suïssa, germà d’Antoni Garcia, que dóna nom a la Sala d’exposicions de l’antic Escorxador municipal, on té exposada una col•lecció de fotografies de l’horror dels camps de concentració nazis.
Vàrem gaudir de l’actuació de Toni “Lo Xaparro” interpretant l’Himne de la Cinta amb la gaita tortosina, de la qual n’és fabricant, i de la colla de tambors i dolçainers de Tortosa.
Per la meva part, a més del poema tradicional, aquest any titulat “Sempre al cor”,que els hi dedico des de fa vint anys, amb la gran satisfacció que aquesta aportació em produeix, els vaig portar una salutació del Tortosins de Vic. Tornem a recordar, aquest fet no canvia, perquè la Història no pot canviar, és això Història. Són les més de trenta famílies que l’any 1938, treballadors de la fàbrica de material bèl•lic Sales de Ferreries (Tortosa) en plena guerra Civil van haver de marxar a Vic, perquè l’empresa allà s’hi traslladava, i no podien perdre el treball, que era el pa de la subsistència de totes aquestes famílies. Ja a Vic, els tortosins, des del principi ja es reunien, i celebraven la Festa de la Cinta, amb una imatge de la Verge, forjada amb la ferralla amb la que treballaven , amb un motllo de la Imatge, i també van construir una Cucafera, de molta tradició tortosina, però en realitat ho és de tota Catalunya. Fins l’any 1987 no varen crear l’associació legalitzada com a “Colònia Tortosina” a Vic. A Barcelona, a la Plaça del Pi hi ha una altra colònia Tortosina, la presidenta de la qual és Teresa Vizcarri.
Fa anys que vaig conèixer a aquesta gent, i de més llocs, creant una amistat, i intercanviem informació, i cada any m’envien les seves paraules perquè les faci arribar en el transcurs de l’Acte del Tortosí Absent, i em satisfà participar, de forma desinteressada i apolítica, per suposat, amb l’alegria que els produeix tenir notícies de la seva, per sempre estimada Tortosa.
Manel Lleixà, president de la Colònia Tortosina a Vic, actualment ja quasi desapareguda, personalment i en nom de tots el tortosins que queden, que són uns 17 (d’edats entre 90 i 100 anys), entre ells, Josep Mola, Martí Lapeira, Josep Fatsini, José Cano i Carmeta Canalda, germana de Manel Canalda, que tants anys ens va acompanyar en aquest dia, i també Margarida, la seva vídua, que se sent més tortosina que el seu marit... Ens fan arribar una abraçada molt ampla i molt especial, molt entranyable amb un rerefons molt intens, de sentiments barrejats, d’alegria, de tristesa i d’enyorança per la seva Ciutat, Tortosa, la seva gent, autoritats, pubilles i pubilletes de la Festa i fan arribar unes oracions sentides i profundes envoltades de fe per a La Verge de la Cinta, que sempre guarden al seu cor. Desitgen unes molt bones Festes Majors, dedicades a la Mare se Déu de la Santa Cinta.
L’alcalde de Tortosa Ferran Bel ens va dedicar un sentides i entranyables paraules, que l’omplia d’orgull, que els tortosins que viuen fora de la Ciutat, porten el nom de Tortosa per molts llocs, i entre tots cada dia farem a Tortosa més gran.


Més d'una vintena de Tortosins Absents que han rebut la insignia.


SEMPRE AL COR

El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l’emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l’estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.

Sento les teves angoixes,
les teves pors...

apareixen i se’n van,
s’esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.

Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins

i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d’estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.

Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s’esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.

Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d’harmonia, d’amor,
de poesia i de Pau.



Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2010

dissabte, 4 de setembre de 2010

tortosa

Demà Dia de la Cinta

Demà Dia de la Cinta, Festa Major a Tortosa, a les 10'30 del matí, a l'església Sant Doménec, Acte dedicat al Totosí Absent, on es posaran la insignia de la Ciutat als tortosins que viues fora, on llegiré el meu poema dedicat, per a l'ocasió, i una salutació dels Tortosins de Vic, presentat per la periodista i cantant Montse Castellà, crec que molts ja ho sabeu, sóc aragonesa,
 també tortosiana i també Catalana i de la Franja...que afortumada, quina plenitud al cor...després recorregut a la la plaça de la Catedral, actuació de gegants i més... acte seguit la Santa Missa en Honor a la Santa Cinta, la Patrona...

Glòria Fandos


dijous, 2 de setembre de 2010

MAGDA MARCH A “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA







99è programa de "Poesia per la Pau"
, amb Magda March







Moltes gràcies Magda, ha estat un plaer escoltar-te, gràcies per acceptar la meva invitació, per aquest camí d’il•lusió, de núvols, de mar i de blau, de rius, de muntanyes, de sentiments... de Poesia i de Pau. Allò que volem transmetre, des del nostre cor i de la nostra ànima...

Gràcies per les teves precioses poesies, les teves paraules, tot cor, tot bellesa, tot alegria, immerses en un rerefons de somnis i de tristeses... Com la vida mateixa. Un altre dia ens tornarà acompanyar... ens ho promet.

ESCOLTA el PROGRAMA: