dissabte, 29 de maig de 2010

Dia 3 de juny, presentació de la "Sirena de l'Ebre" a la llibreria La 2 de Viladrich, a les

8 del vespre, no a les 7, com s'havia anunciat.

diumenge, 23 de maig de 2010

93è PROGRAMA POESIA PER LA PAU, A RÀDIO RÀPITA




A l’espai poètic número 93 de “Poesia per la Pau” que s’emet quinzenalment a Radio Ràpita, el dia 20 de maig de 2010, vàrem tenir com a convidada a Mari la de Benet de la Ràpita. Nova col·laboradora, esperem que així sigui, ja que els col·laboradors i col·laboradores són el pilar i la riquesa més important d’aquest espai poètic.

Mari la de Benet forma part de la Coral, participa a les activitats del Casal de Jubilats, teatre, poesia i més.

Es va estrenar a “Poesia per la Pau” llegint una xerrada de dos avis octogenaris. Mari ens va avisar que era una mica picanteta. Endavant Mari, si en fan censura, doncs ja ens ho faran saber. Va resultar un programa simpàtic i poètic, com sempre.
El dia 10 de juny Mari ens tornarà a acompanyar per recitar el seu poema dedicat als avis. Atenció als seus fans.

dissabte, 22 de maig de 2010

PRESENTACIÓ DE "LA SIRENA DE L'EBRE" A LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC DE MÓRA



En el marc incomparable de la Setena Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, en la qual he tingut la satisfacció de participar 4 anys consecutius, presentarem el diumenge dia 6 de juny, a les 11 del matí, el meu darrer llibre de relats "La Sirena de l'Ebre", de Setzevents Editorial.

Glòria Fandos

dimarts, 18 de maig de 2010

PRESENTACIÓ DE "LA SIRENA DE L'EBRE" A TORTOSA


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE " LA SIRENA DE L'EBRE", RELATS

DE GLÒRIA FANDOS
DE L'EDITORIAL SETZEVENTS


A CÀRREC DE MANEL SUBIRATS, EDITOR,
FELIX RODRÍGUEZ, PRESIDENT
D'UNIÓ DE JOVES DE LES TERRES DE L'EBRE
I LA PRÒPIA AUTORA.


LLOC: LLIBRERIA LA 2 DE VILADRICH DE TORTOSA


DIA: DIJOUS 3 DE JUNY DE 2010


HORA: 8 DE LA TARDA


Us hi esperem

diumenge, 16 de maig de 2010

EL VOSTRE FILL MARC

EL VOSTRE FILL MARC


Un trosset de lluna
de galtes rosades
i cabells de sol,
l'abraceu i gronxeu
a un bressol d'amor,
teixit amb els fils del cor.

Uns ulls us miren
de bocins de cel...
Uns llavis dolços,
alenades de vida
creix a les vostres mans,
somriu i respira
el vostre fill Marc.

Amb esguard innocent
us mira...
Vosaltres el mireu
i el torneu a mirar.


Glòria Fandos.



Dedicat a Jesús i Maite, els millors pares.

dimecres, 12 de maig de 2010

LLEGA EL MES DE MAYO

Llega el mes de mayo, está a la vuelta de la esquina, sin darme cuenta. Un mes que es como otros, llegará y pasará sin pena ni gloria, como ya vengo comprobando hace algunos años. Cuando en otros tiempos, ya bastante lejanos, o así me lo parece, según como lo mire, en mi infancia, en la época escolar, era el mes más esperado y más bonito. Era el mes de María, el mes de las flores. Con él llegaba la primavera, como ahora, pero ahora lo veo con otros ojos. Se acababa el curso escolar, sin tantos exámenes ni angustia, ni miedos, como hoy en día. Esperando el verano para jugar al fútbol con mi hermano y sus amigos, pasear en bicicleta, aunque fuera de grandes dimensiones para mí, pues era la de mi padre, no había otra. Y sobre todo ir a nadar al río. También para confeccionar mis muñecas de trapo, hacerles vestiditos y jugar con ellas. El mes de mayo era especial, se montaba un pequeño altar en la clase con la Virgen María. Todos los días teníamos que llevar un ramo de flores para adornarlo. Yo cogía flores silvestres por el camino o rosas y claveles del jardín de mi madre. Todas las tardes íbamos a rezar el rosario a la Iglesia y cantábamos aquella canción, que de cuando en cuando, a lo largo de mi vida , ha sonado agradablemente en mi pensamiento: "Venid y vamos todos/ con flores a María / con flores a porfía / que Madre nuestra es".

Luego llegaba el mes de junio, el mes de las primeras comuniones, como ahora... Pero antes se celebraba con una comida familiar o una chocolatada. Inculcar unos valores sociales y morales a los niños y creer el la bondad, representada en un Jesusito, tangible e intangible, que está en el corazón y también en el cielo. En lo más alto. En esas nubes blancas tan bonitas, con tonalidades doradas, cuando son traspasadas por los rayos del sol.

Pero ahora esta fiesta de creencias y de fe, se ha convertido para la mayoría, en un alarde de materialismo y fastuosidad. Cantidad de invitados, grandes restaurantes, listas de primeras comuniones en las tiendas, para no repetir los regalos. Muchos hacen préstamos. para poder costear los gastos. Festival infantil con teatro y payasos incluidos. Se gastan lo que no tienen. Los niños desorientados, pero locos de contentos... La ruina. Creo sinceramente que es un grandísimo y tremendo disparate.

Gloria Fandos

Publicat al Diari de Tarragona el dia 26 d'abril, dilluns, a l'apartat LÍNEA ABIERTA

dimarts, 11 de maig de 2010

TROBADA A PRAT DE COMTE

TROBADA A PRAT DE COMTE


Al bonic poble de Prat de Comte,

envoltat d'onírics paratges,

paisatge de pinedes

i altes muntanyes,

polítics, simpatitzants, veïns

i visitants de tot arreu,

ens hem reunit amb alegria

per celebrar una trobada

de convivència i de Pau.


Poble de cases blanques, ocre, marfil.

carrers amb escales i costeruts,

per fer passejades

carrer amunt i carrer avall.


L'origen del poble és llunyà i incert,

a l'Edat Mitjana, l'època de Berenguer IV.

Un Prat donat pel Comte

per crear una societat.

Té riqueses tradicionals

i Festes Populars,

com la de Sant Antoni,

subhasta de dolços i pastes,

la típica clotxa i després ball.


Celebració de Santa Àgueda

de les Dones del poble,

també molt especial

que no podia faltar.

Romiatge a l'Ermita

de la Verge de la Fontcalda,

Patrona Major

amb brollador d'aigua clara,

on es reuneixen, amics i parents,

i la gran devoció, al patró Sant Bartomeu.


Tenen antigues tradicions,

com la Festa de l'Aiguardent,

molt valorada per propis i forasters.

Poble petit i acollidor, perfumat

i la primavera florit.

Bona gent, bons sentiments

i aquesta trobada, tots estarem d'acord,

s'haurà de repetir.


Glòria Fandos Gràcia


SANT JORDI ALS MATINS DE TV3



Un Sant Jordi diferent, el que vaig viure aquest any, amb la presència als "Matins de TV3" acompanyant a la Núria Feliu, creadora de l'espai poètic del Club del poetes desconeguts. Aquest dia ens van fer el lliurament d'un carnet acreditatiu i una rosa, que no podia faltar, a uns quaranta poetes, els que hem participat des del seu inici. La Núria Feliu va recitar un bonic poema de Joan Maragall.

Com ja fa bastants anys aquest programa dirigit pel presentador Josep Cuní, es trasllada a la plaça de Catalunya, fent honor a aquest Diada tant tradicional i representativa com és Sant Jordi. Gaudírem d'un matí assolellat i primaveral, acolorit i festiu, multitudinari, la plaça de Catalunya i les Rambles, amb totes les parades de llibres i la venda de roses. Escriptors famosos, com Federico Moccia i molts altres. Llargues cues per la signatura de llibres. Quasi no es podia caminar entre els rius de gent que circulava per aquesta part cèntrica de la ciutat. La plaça de la Universitat i d'aquesta, visitàrem el seu artístic i històric pati de l'entrada principal, també amb parada de venda de llibres.

També tenia cabuda aquest dia, una manifestació, més bé era una seguda, d'un gran grup de joves estudiants de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Bellaterra. Reivindicaven el desacord en la reforma del seu pla d'estudis, en el que havien aprovat que, per al curs vinent, traurien les assignatures de literatura, empobrint així aquestes llicenciatures, tan necessàries i tan riques per sí mateixes. Quin millor dia que la diada de Sant Jordi, on la literatura està a flor de pell, i a peu del carrer, per demanar la supressió d'aquesta assignatura.

Un dia de Sant Jordi, que vaig viure amb joia, i també esgotador, a Barcelona, a la plaça de Catalunya, plaça Universitat i la Rambla de les flors. Aquest dia concretament de roses i llibres, entre un formigueig de vida, de color, de lletres i aroma de primavera.


Glòria Fandos


Publicat al Diari de Tarragona el dia 14 de maig de 2010: Enllaç a Diari Tarragona

diumenge, 9 de maig de 2010

NOU LLIBRE DE GLORIA FANDOS “LA SIRENA DE L’EBRE”


NOU LLIBRE DE GLORIA FANDOS

"LA SIRENA DE L'EBRE" (Editorial SetzeVents)


Primera presentació el dia 3 de juny a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa.

Propera presentació, data a concretar, a la llibreria Rambla Nova de Tarragona.

Participació la 7a Fira del Llibre Ebrenc, a Móra d'Ebre, els dies 5 i 6 de juny.

Sinopsi

"La Sirena de l'Ebre" és un llibre de relats, els protagonistes dels quals, tenen un punt d'unió. Es conten trossos de les seves vides, de la seva història. Cap relat té un punt i final. Sempre dóna opció a seguir, per això són relats, no contes. Són fets reals o de fantasia que succeeixen a les Terres de l'Ebre, però es poden donar a qualsevol lloc. Versant els seus paisatges, els seus pobles i la seva gent. Son principalment del gènere fantàstic i futurista, amb pinzellades reals, punyents, records contats, d'un passat històric que marca i marcarà la història per sempre. Una realitat, de la qual desitgem fugir, tancar els ulls, per omplir la nostra visió i deixar passar les imatges del món invisible i màgic de la imaginació. Parla dels amors obsessius, viscuts a les aigües de l'Ebre. Situacions sorprenents. Una simbiosi entre la Mireia, la protagonista principal i les aigües de l'Ebre. La Sirena de l'Ebre? Representa a la dona, amb la seva bellesa, el seu misteri, la màgia de tot allò que és llegendari, la fortalesa, per trencar tant vidres com cadenes de les injustícies viscudes. També estimar per unir forces, per lluitar. L'avançar de la vida, del temps, ens trobem en el futur amb l'avi de la Mireia, Manel, que l'any 2100 celebra el seu aniversari, 100 anys, i ens conta les seves vivències. Recorden els cantadors de les terres de l'Ebre, la poètica, les paraules que dansen sobre les aigües cristal•lines i tèrboles del riu de la vida. Un aiguabarreig interessant de sensacions que us sorprendrà. Us emocionarà? Us farà plorar? Us farà riure? Arriba més allà de la quotidianitat. Ho haureu de llegir per saber-ho.


Pròleg

En el cas de la Glòria Fandos, la dificultat que suposa classificar

les narracions per gèneres es veu accentuada per

la varietat temàtica de les seves obres... narrativa, poesia,

periodisme i, en el cas del llibre que teniu a les mans, "La

sirena de l'Ebre", un recull de relats del gènere de realisme

màgic o fantàstic.

Glòria Fandos crea un ric món propi a partir del no res...,

o, millor dit, a partir d'una succinta història que perfectament

podria ser real. Això implica un procés d'investigació

de la realitat mateixa, fins crear un món que, basat en

la realitat, s'escapi cap a les altures de la imaginació. Ha de

ser, doncs, un món coherent, versemblant i tan real com

el del propi lector; sens dubte, és la part més complexa i la

que implica més rigor.

En el cas de "La sirena de l'Ebre", els episodis estan encadenats,

tot i que això no resulta evident en una primera

instància. Fugint de l'estructura clàssica de "plantejament,

nus i desenllaç", els protagonistes es mouen per diferents

escenaris i, en cadascun d'ells, comença i acaba un episodi,

un relat que, al final, sempre queda obert. A mesura que

es llegeix, l'estructura es fa més i més complexa, els personatges

s'entrellacen i apareixen diverses línies narratives.

No obstant, en tots els casos la narració és lineal i, l'estructura

global és tancada, molt ben estructurada.

D'altra banda, els relats de la Glòria Fandos incorporen

una forta dosi de valors tradicionals que, en el cas que ens

ocupa, tenen gran força narrativa. Les terres de l'Ebre,

la seva gent, costums i maneres de viure formen part de

forma indestriable d'aquest món real que la autora ens

descriu, sempre des d'un inefable sentiment de fragilitat

o pèrdua, del que un dia podria deixar d'existir. És basant-

se en aquest postulat que la autora crea un nou món

màgic on tots aquests valors també hi tenen cabuda i, per

tant, ofereix per aquesta via un ressorgiment, una renaixença

o una perpetuïtat dels valors i costums d'una terra i

una gent als que estima per damunt de tot.

En aquest llibre, doncs, fantasia i realitat es donen la mà

per mostrar els sentiments més humans, per explicar una

sola història des de contextos totalment diferents. Glòria

Fandos crea escenes o mons volgudament originals que

permeten abstreure's de la realitat i explicar una història

íntima i personal des de les situacions més simples i quotidianes,

gràcies al món fantàstic de la imaginació; però, en

fer-ne una doble lectura, se'ns mostren les nostres pròpies

febleses i lluites personals, com si la autora hagués provat

de posar un mirall just davant nostre perquè ens hi puguem

reconèixer, amb el que tot això pot comportar.

Com tots els bons llibres de ficció, aquests relats tenen la

virtut de tornar, al final de tot, a fer referència al que s'havia

presentat en un principi i deixar tancat el conflicte o

la situació que s'havia plantejat. És un llibre que fa pensar,

que emociona i que distreu, mentre et porta de la mà per

mons imaginaris; al mateix temps, et deixa un cert sentiment

cruel, un regust amarg provocat per la ignorància

humana. En definitiva, un llibre que sorprèn per la seva

sinceritat i sensibilitat.

Manel Subirats, editor.



dilluns, 3 de maig de 2010

DÍA DE LA MADRE

DÍA DE LA MADRE


No quiero regalos

ni joyas finas,

deseo ver como crece tu vida,

saber de tu buen hacer,

cómo avanzas

por un sendero de sol,

seguir y compartir tu tiempo,

ver tu felicidad

y el esplendor de tu sonrisa.


Oír tus palabras, tu voz,

son música y melodía,

un camino de notas,

blancas y negras,

unidos por el interrogante

de caminar hacia el destino,

como las nubes del cielo

que vienen y van.


Ver volar tus manos

y tu libre pensamiento,

acariciar las teclas,

subir la escalera

en un sonar dulce

del viejo piano de estudiante,

resurgiendo bellezas,

llenas de encanto,

ver pasar las primaveras,

renaciendo fragancias.


El hijo es el amor

que une nuestros hilos,

en la trama

de un corazón de madre,

que siente su palpitar

y ha esparcido su sangre

para que vivan otras vidas

más allá de su muerte.


Glòria Fandos Gracia


diumenge, 2 de maig de 2010

DIA DE LA MARE

DIA DE LA MARE


Un repicar de campanes

i un renou de sentiments,

un cor tendre de mare

omple de joia el pensament.


Quina dolçor, quanta tendresa,

immesurable riquesa d'amor.

Seguiré el teu camí

que serà ample i llarg,

no hi ha res més gran

que la vida d'un fill.


Caminaràs lluny

i lliure com un ocell,

sempre amb els ulls oberts

i la mare tindrà el pit

curull a vessar de plaer.


Fill o filla,

us vull abraçar molt fort,

serà la vostra vida,

el fil que ens uneix,

l'aniré amollant a poc a poc,

però mai del tot.

L'estima d'una mare

en res es pot comparar,

un amor de primaveres,

belleses...

el més gran del món.


Glòria Fandos Gracia



POESIA VIVA

POESIA VIVA


La poesia té vida,

la poesia està viva,

viu als nostres cors,

brolla dels nostres llavis...

La poesia són paraules,

la poesia té veu, té ales,

la poesia és brisa,

és vent, és aire.


La poesia em parla,

és vida, és aigua, és terra,

és pluja, és primavera.

La poesia és l'amiga

que mai em traeix.

El poema és l'amic

que sempre estima.

No és un plor,

ni un cop...

És color, és mar, és cel,

és l'univers d'amor

que tinc al cor.


La poesia és carícia

de la ment, de l'oïda,

de les fibres sensibles

de l'ésser humà...


És un camí marcat

que mai s'esborra, ni s'oblida,

ni es desfà...

Jo parlo a la poesia,

la poesia em respon...

Hi és als arbres, a les fulles,

als rius, a les muntanyes.

La poesia respira, té so,

és música, és melodia,

la poesia és tot...

La poesia està viva,

la poesia ets tu,

sóc jo...


Glòria Fandos Gracia



dissabte, 1 de maig de 2010

SANT JORDI A “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA




El dia 22 d’abril, com a preludi de Sant Jordi, a l’espai poètic de “Poesia per la Pau” que s’emet a Ràdio Ràpita quinzenalment, a les 9 de la nit, i per celebrar aquesta Diada tan especial ens acompanyaren, de la recent Associació Cultural de Les Terres de l’Ebre “Lo Terreno”, dos dels seus components, Alejandro Gibello, president i Fèlix Rodríguez portaveu. De l’Esbart Dansaire, Montse i Georgina Matamoros i els col·laboradors ja habituals del Casal de Jubilats de la Ràpita Pilar Zaragoza, Antonio Miravalles i Roser Esquerda.
Alejandro ens informà de les activitats realitzades per l’Associació fins ara i les properes. La més important la participació a la Fira Expo Ebre, amb degustació de productes de la terra, un sorteig i dissabte a les 6 de la tarda xocolatada infantil. Passada del muntatge d’un magnífic vídeo del nostre territori, tot vida i tot color. Fèlix ens llegí el poema “Poesia viva” del llibre “Llum de tardor”.


Georgina, estudiant de segon de batxillerat ens explicà que guanyà el premi d’accèssit del treball de recerca a la Fira Literària de Cid i Mulet a Jesús d’aquest any i recità “Seràs pluja”, també del poemari “Llum de Tardor”.
Pilar, Antonio i Roser ens recitaren de producció pròpia, una poemes preciosos.
Gràcies a tots i a totes per enriquir aquest petit homenatge a Sant Jordi. Dia de llibres i de roses i també d’amor. Encara que com sempre pensem, tots els dies poden ser dies de llibres, de roses i amor. Però és millor que hi hagi un dia especial per celebrar-ho, així podem valorar i apreciar la diferència. I perquè és bonic conservar aquesta tradició, com a marketing de vendes, ajudar un xic a l’economia en temps de crisi, i alegrar el cor, la visió i il·lustrar la ment.