diumenge, 9 de maig de 2010

NOU LLIBRE DE GLORIA FANDOS “LA SIRENA DE L’EBRE”


NOU LLIBRE DE GLORIA FANDOS

"LA SIRENA DE L'EBRE" (Editorial SetzeVents)


Primera presentació el dia 3 de juny a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa.

Propera presentació, data a concretar, a la llibreria Rambla Nova de Tarragona.

Participació la 7a Fira del Llibre Ebrenc, a Móra d'Ebre, els dies 5 i 6 de juny.

Sinopsi

"La Sirena de l'Ebre" és un llibre de relats, els protagonistes dels quals, tenen un punt d'unió. Es conten trossos de les seves vides, de la seva història. Cap relat té un punt i final. Sempre dóna opció a seguir, per això són relats, no contes. Són fets reals o de fantasia que succeeixen a les Terres de l'Ebre, però es poden donar a qualsevol lloc. Versant els seus paisatges, els seus pobles i la seva gent. Son principalment del gènere fantàstic i futurista, amb pinzellades reals, punyents, records contats, d'un passat històric que marca i marcarà la història per sempre. Una realitat, de la qual desitgem fugir, tancar els ulls, per omplir la nostra visió i deixar passar les imatges del món invisible i màgic de la imaginació. Parla dels amors obsessius, viscuts a les aigües de l'Ebre. Situacions sorprenents. Una simbiosi entre la Mireia, la protagonista principal i les aigües de l'Ebre. La Sirena de l'Ebre? Representa a la dona, amb la seva bellesa, el seu misteri, la màgia de tot allò que és llegendari, la fortalesa, per trencar tant vidres com cadenes de les injustícies viscudes. També estimar per unir forces, per lluitar. L'avançar de la vida, del temps, ens trobem en el futur amb l'avi de la Mireia, Manel, que l'any 2100 celebra el seu aniversari, 100 anys, i ens conta les seves vivències. Recorden els cantadors de les terres de l'Ebre, la poètica, les paraules que dansen sobre les aigües cristal•lines i tèrboles del riu de la vida. Un aiguabarreig interessant de sensacions que us sorprendrà. Us emocionarà? Us farà plorar? Us farà riure? Arriba més allà de la quotidianitat. Ho haureu de llegir per saber-ho.


Pròleg

En el cas de la Glòria Fandos, la dificultat que suposa classificar

les narracions per gèneres es veu accentuada per

la varietat temàtica de les seves obres... narrativa, poesia,

periodisme i, en el cas del llibre que teniu a les mans, "La

sirena de l'Ebre", un recull de relats del gènere de realisme

màgic o fantàstic.

Glòria Fandos crea un ric món propi a partir del no res...,

o, millor dit, a partir d'una succinta història que perfectament

podria ser real. Això implica un procés d'investigació

de la realitat mateixa, fins crear un món que, basat en

la realitat, s'escapi cap a les altures de la imaginació. Ha de

ser, doncs, un món coherent, versemblant i tan real com

el del propi lector; sens dubte, és la part més complexa i la

que implica més rigor.

En el cas de "La sirena de l'Ebre", els episodis estan encadenats,

tot i que això no resulta evident en una primera

instància. Fugint de l'estructura clàssica de "plantejament,

nus i desenllaç", els protagonistes es mouen per diferents

escenaris i, en cadascun d'ells, comença i acaba un episodi,

un relat que, al final, sempre queda obert. A mesura que

es llegeix, l'estructura es fa més i més complexa, els personatges

s'entrellacen i apareixen diverses línies narratives.

No obstant, en tots els casos la narració és lineal i, l'estructura

global és tancada, molt ben estructurada.

D'altra banda, els relats de la Glòria Fandos incorporen

una forta dosi de valors tradicionals que, en el cas que ens

ocupa, tenen gran força narrativa. Les terres de l'Ebre,

la seva gent, costums i maneres de viure formen part de

forma indestriable d'aquest món real que la autora ens

descriu, sempre des d'un inefable sentiment de fragilitat

o pèrdua, del que un dia podria deixar d'existir. És basant-

se en aquest postulat que la autora crea un nou món

màgic on tots aquests valors també hi tenen cabuda i, per

tant, ofereix per aquesta via un ressorgiment, una renaixença

o una perpetuïtat dels valors i costums d'una terra i

una gent als que estima per damunt de tot.

En aquest llibre, doncs, fantasia i realitat es donen la mà

per mostrar els sentiments més humans, per explicar una

sola història des de contextos totalment diferents. Glòria

Fandos crea escenes o mons volgudament originals que

permeten abstreure's de la realitat i explicar una història

íntima i personal des de les situacions més simples i quotidianes,

gràcies al món fantàstic de la imaginació; però, en

fer-ne una doble lectura, se'ns mostren les nostres pròpies

febleses i lluites personals, com si la autora hagués provat

de posar un mirall just davant nostre perquè ens hi puguem

reconèixer, amb el que tot això pot comportar.

Com tots els bons llibres de ficció, aquests relats tenen la

virtut de tornar, al final de tot, a fer referència al que s'havia

presentat en un principi i deixar tancat el conflicte o

la situació que s'havia plantejat. És un llibre que fa pensar,

que emociona i que distreu, mentre et porta de la mà per

mons imaginaris; al mateix temps, et deixa un cert sentiment

cruel, un regust amarg provocat per la ignorància

humana. En definitiva, un llibre que sorprèn per la seva

sinceritat i sensibilitat.

Manel Subirats, editor.