diumenge, 21 de febrer de 2010

Presentació a Barcelona



SATISFACTÒRIA VETLLADA

Malgrat el gèlid fred i la pluja al final de la tarda, vaig viure una vetllada rica i satisfactòria el dia tretze de febrer, al Centre Lleidatà de Barcelona. Vaig sortir al migdia amb tren, amb l'especial equipatge, la meva producció literària en format paper, que consta de nou llibres, de poesia i prosa. A la presentació de l'acte ens vàrem centrar en els llibres de poesia "Llum de Tardor" i "Al vent de l'Ebre", la biografia de "Lo nostre Teixidor" l'últim Cantador del Montsià i "Empremta de dona" relats.

Les presentacions anaren al meu càrrec i la lectura de poemes compartida amb la poetessa i amiga M. Carme Roig, coordinadora de l'activitat literària. Va començar amb un breu currículum del meu itinerari literari. L'encarregat de posar el so i les imatges de les portades i del contingut de les obres presentades fou el poeta Rafel Soteras.

Del poemari "Llum de tardor" recitàrem els poemes titulats "Buidesa", "Sonet de comiat serè", entre altres. Del llibre "Al Vent de l'Ebre", "Sonets de mar i amor" de refinat i romàntic erotisme i "Camí de dona", remarcant, amb impotència i tristesa, la desigualtat i la injustícia que encara pateixen les dones a l'actualitat. Del de relats, una petita llegenda dedicada a Santa Llúcia. De la biografia del "Lo nostre Teixidor", ressaltar la importància d'aquests cantadors de la jota improvisada, típics de les Terres de l'Ebre, dotats d'un do especial, que no s'ensenya ni s'aprèn. Hem viscut el seu temps, la seva història, sense el veritable reconeixement que es mereixen Vaig recitar uns poemes del contingut de la biografia dedicats al Teixidor.

El Centre Lleidatà de Barcelona es va omplir de poesia, relats i música, enregistrada, de Rondalla i cantadors típics de les Terres e l'Ebre, i els poemes de "Enyor i "Eternitat" de sonets del llibre "Llum de Tardor", musicats per Tomás Simón d'Amposta i la veu d'Alícia González. I en directe al piano, unes peces interpretades, amb sensibilitat i precisió, per Josep Àngel Rodríguez i Fandos. Vetllada senzilla però molt entranyable, inoblidable, un pas més en els meus camins poètics que sempre estimo tant... Vers a vers, cop a cop, com digué Machado, es fa camí al caminar. I allà, a un espai de Barcelona, compartírem una part del nostre cor, i de les nostres Terres de l'Ebre, dels nostres pobles i de la nostra gent. Tornarem, ja que al públic li va semblar massa curt. Es van quedar amb ganes de més poemes recitats i de més música en directe de piano. El viatge de tornada el férem en autobús, ben entrada la mitja nit, amb un bon regust de boca. Amb el cos cansat però amb les il·lusions acomplides i amb la sensació de la feina ben feta.

Glòria Fandos Gràcia

Tortosa (Tarragona)

dimecres, 10 de febrer de 2010

LLEGENDA DE SANTA ÀGUEDA, PATRONA DE LES DONES

La llegenda de Santa Àgueda sempre és la mateixa, però m'agrada recordar-la, potser afegint un toc d'actualitat. Que és una llegenda, és història? És una fantasia? És un misteri? Fins a quin punt és una realitat? Són fets, si és que van succeir o algú es va inventar o arrodonir, per alimentar una fe, unes creences, una il·lusió, creure en miracles. Acceptar un conformisme, davant d'uns fets esgarrifosos, d'unes persones martiritzades. Realitat? Fum? Envoltades d'un halo de divinitat, on podem trobar totes les respostes, i a la vegada cap. Les dones creients, ens encomanem a Santa Àgueda en el "mal de pit ", que és càncer de mama, dit senzilla i durament i crua. Però davant d'un avenços mèdics, reials i satisfactoris, clamem i confiem, primer que res en la ciència i desprès la fe. O les dues a la vegada. Tenim al nostre abast aquests grans professionals de la medicina, tant en prevenció, en tractaments, en cirurgia. Ments privilegiades que es dediquen a la investigació, per curar malalties i salvar tantes vides. Pensem que són Deus. Que hi som a les seves mans. O potser es Deu que ens els hi posa en el nostre camí?
Àgueda, Àgata o Gadea, Verge i màrtir nascuda a Palerm( Itàlia) i martiritzada a Cutània, cap a l'any 251, patrona de l'illa de Malta. Festivitat que se celebra el 5 de febrer. Les bugaderes la tenien com advocadessa de les dones que criaven i protectora sobre tot del "mal de pit", tal vegada perquè a la Santa, li hi van tallà en el seu martiri i així com Santa Llúcia patrona de les modistes, apareix en els seus ulls a un plat, a Santa Àgeda ens la mostren portant els seus pits tallats en un safata. Educada en el cristianisme més extremista, ja des de nena feu vot de virginitat. Però, davant de la negativa al seu pretendent Quincià, governador de Sicília, ferit en el seu amor propi de mascle, abusant del seu poder i sense que ningú fesa res per evitar-ho, la féu tancar a un bordell. No aconseguint el seu humiliant propòsit la feu martiritzar cruelment estenent-la a sobre de carbons encesos. En aquells moments un gran terratrèmol és produí a l'illa, com a defensa divina cap a la Santa. Després la feren engarjolar i ja no va sortir-hi: allà va morir captiva un 5 de febrer i els partidaris cristians l'enterraren a Cutània. A Sicília s'invoca contra les invasions de l'Etna. La seva fama ha estat molt estesa, a Espanya sobre tot a l'Occident del principat de Catalunya, Fraga, Mesquinesa... les dones aquest dia prenen especial protagonisme, per a fer honor a la Santa. Són alcaldesses, manen en tot, fan gresca, ball i les dones trauen a ballar als homes, els homes estan d'acord perquè només és un dia, fan el paper de servidors i esclaus de les dones, aquestes mantejaven un ninot a la plaça del ajuntament, el cremaven i suposaven que aquest era un home. A Tortosa fa uns anys ho celebraven anant a Mig Camí, assistint primer a una missa en honor de la Santa i pobre d'ell si algun home apareixia, el lligaven, li tapaven la boca i era objecte de totes les burles possibles com a divertiment extraordinari, però amb molta harmonia, pau i xalera.
Actualment, totes les associacions de dones, celebren aquesta festa, en activitats diverses, com una tradició molt enraigada, en honor a la Santa.
Les dones actuals ens sentim identificades amb aquesta Santa, perquè també són martiritzades. Ni tradicions d'origen femenines desdibuixades, ni llegendes gregues d'Orfe... Fa pocs anys una dona va ser mullada amb gasolina i cremada viva, també per un home, el seu marit... El 2010 ha començat millor, de maltractaments i morts de dones, pels seus companys sentimentals, o ex. És un present i una realitat viva, esgarrifosa i tangible. Com si Quincià, governador de Cecília, fantasma i assassí vingués de les tenebres del passat, esborrant 2000 anys de Història. Esperem que com a Santa Àgueda la Divinitat ens doni la mà, algun dia... Una esperança fugissera, que s'esmuny entre les nostres mants.. portant-nos al buit, ens enfonsa als esvorancs més profunds.
Hi ha una contra terrible. Ments que salven vides, i altres ments malèfiques que les destrueixen. És la lluita del bé i del mal, no hi ha dubte. Una mica no, un tot de sensatesa i llum per aquestes ments fosques. Però que parin ja aquests assaciants a dones innocents que clamen al cel, perquè ja no els queda res més. Més lleis i més ajudes per pal·liar d'una vegada aquesta lacra. Com així és l' educació, generalitzada, a la nostra societat, i a la nostra cultura, de respecte, de comprensió i de bona fe. Aquest any 2010 serà més real l'esperança?

  • Publicat al Diari de Tarragona el dimarts dia 2 de gener de 2010 a l'apartat de "Línea Abierta"

Glòria Fandos

SÓN ELS MEUS POETES

SÓN ELS MEUS POETES

Són els meus amics, els meus poetes,

collita abundosa i dolça de moltes primaveres,

tèbies tardors i gelats hiverns,

de dies grisos i plujosos,

que ompliem rius de poemes.

Estols d'aus recitant paraules i rimes,

per un cel blau lluminós i assolellat.

Són els meus amics, els meus poetes,

guardats al cofre del cor

tancat amb clau de plata,

il·luminats per un fil de lluna blanca

filtrada per una escletxa

gastada, eixamplada en el temps.

Són meus els poetes, els poemes,

l'Univers el mar i la Terra,

i les aigües clares de l'Ebre,

les flors, el bosc, la fragància i la verdor.

Tot el meu, i no sóc egoista,

només forma part de vida,

tot és meu i no pren res a ningú,

tot cap al cor i a la ment,

a la fondària de la mirada dels meus ulls,

i al racó de l'amplitud dels sentiments.

Glòria Fandos

dissabte, 6 de febrer de 2010

PRESENTACIÓ DE L’OBRA LITERÀRIA DE GLÒRIA FANDOS AL CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ DE BARCELONA

Convidada per la poetessa i amiga M. Carme Roig a presentar la meva obra i trajectòria literària a Barcelona, al Centre Comarcal Lleidatà, Ronda Universitat 1, el dissabte 13 de febrer a les 19 hores.
M.Carme Roig és la coordinadora de l’Acte literari, com de molts altres, i és de l’Hospitalet de Llobregat. Els nostres camins poètics es creuaren, afecció que compartim i mantenim des de fa molts anys una amistat entranyable. És creadora d’una revista literària titulada la “La Veu dels Poetes” a la qual col·laboro amb poemes. També organitza una tertúlia literària al barri de Santa Eulàlia. Abans de Nadal va participar telefònicament al espai poètic que realitzo a Radio Ràpita, recitant poemes de Nadal i d’altre temes. Per molts anys que puguem seguir i crear camins poètics infinits.rear camins poètics infinits.