SÓN ELS MEUS POETES

SÓN ELS MEUS POETES

Són els meus amics, els meus poetes,

collita abundosa i dolça de moltes primaveres,

tèbies tardors i gelats hiverns,

de dies grisos i plujosos,

que ompliem rius de poemes.

Estols d'aus recitant paraules i rimes,

per un cel blau lluminós i assolellat.

Són els meus amics, els meus poetes,

guardats al cofre del cor

tancat amb clau de plata,

il·luminats per un fil de lluna blanca

filtrada per una escletxa

gastada, eixamplada en el temps.

Són meus els poetes, els poemes,

l'Univers el mar i la Terra,

i les aigües clares de l'Ebre,

les flors, el bosc, la fragància i la verdor.

Tot el meu, i no sóc egoista,

només forma part de vida,

tot és meu i no pren res a ningú,

tot cap al cor i a la ment,

a la fondària de la mirada dels meus ulls,

i al racó de l'amplitud dels sentiments.

Glòria Fandos