Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de desembre del 2020

EM VESTEIXO D'ESPERANÇA


 
















Em vesteixo d'esperança,
el cor el tinc a vessar
d'aquest sentiment,
tant difús que no el veig,
i trepitjo el terra farcit
de fulles seques de tardor.
El meu alè respira el dol,
d'un cruixir esmicolat,
d'una tardor sense daurats,
només immensa negror.
Un paisatge de buidesa,
tot ple de silencis llargs,
petites passes de cossos
i rostres estranys,
sense somriures ni ulls,
em brolla una llàgrima
que ningú veu, la sento,
em resseca la retina
i tot és boirina blanca.
Els arbres i les branques
nues, sense fulles, totes cauen
perquè els falta la llum,
em trobo perduda
en un mar sense esperances.
Esgarrapo el silenci i la solitud
i arrossego la vida
i al meu cor batega
una petita flor...
 

dimecres, 14 de setembre del 2016

GRITO DESESPERADO POR LA PAZ




CUANTA LLUVIA HA DE CAER

Cuanta lluvia ha de caer aún
sobre tantos corazones que duelen,
están dolidos, están sangrando,
 en la voz de Antonio Gamoneda,
en su poema que destila belleza y dolor.
 Pone voz a tantos corazones
 que todavía no descansan en paz  y lloran, y lloran...
y esperan la lluvia para mitigar su dolor,
 un dolor hondo, muy hondo...
cómo se siente, cómo de oye su dolor...
Son como gritos que despedazan el aire,
 cómo se siente su sed, tanto
 que la boca se convierte en estropajo,
 y la de tantas gargantas sedientas
de justicia, también de venganza amarga,
de vergüenza ajena, por la desidia,
 y la muerte de tantas almas inocentes
qué deseo tan profundo de esa lluvia anhelada,
que todo lo va a convertir en paz y en calma,
una serenidad ansiada, una justicia justa.
Qué la lluvia borre la maldad que no se olvida
 de tantas vidas rotas, destrozadas...
 Duelen más que la propia muerte.
Y qué la moche sea lluvia para aplacar
la rabia que sienten esas manos que escriben,
esos dedos que guían la pluma o el lápiz...
esa mente que no puede olvidar,
el dolor está en el recuerdo, en la historia
que se vive entre ríos de sangre y se escribe.
 Cómo se escribe?
Si los muertos no hablan ni escriben.
Siempre queda alguien que sobrevive,
 más muerto que vivo y lo cuenta
 y crea belleza, poesía, literatura.
Con hechos reales y cruentos, estrellados,
maltrechos, despojos que aún sienten.
y respiran y explican. Y la lluvia caerá
 como aspira el autor del poema,
para limpiar y refrescar el ambiente,
 para poner lejanía a los recuerdos,
 para lavar y curar las heridas
y con el tiempo solo sean cicatrices.
Para que otras mentes en el futuro
 recuerden y se estremezcan…
¿Tanto dolor, tanta sangre
de tantas vidas derramadas,
sirven para algo? Para nada…
Y la lluvia cae y caerá para limpiar
los corazones sucios de maldad,
y las almas emponzoñadas de miseria
 y negrura les asome un poquito de luz,
no de candil, ni de quinqué, luz que emane
 del interior de la mente humana,
para llevar el título de humanos .
Y la lluvia refrescará nuestros ojos
y ya no han de llorar…
Ni de tristeza ni de rabia ni de dolor,
si acaso de alegría al ver que la lluvia cae
 y los mares suspiran, los campos sonríen…
y nos ofrece sus frutos dulces,
 para endulzar nuestros labio
y suavizar las tormentas
que todavía suena en el corazón
y en el alma y luzca un sol nuevo,
para traspasar la lluvia suave que al fin cae,
haciendo salir el arco iris que alguien dijo
que es "la bufanda del cielo"…
Glòria Fandos




diumenge, 4 de setembre del 2016

COM UNA GOTA MÉS DE PLUJA

BON DIA DE LA FESTA GRAN A TORTOSA I MOLTES FELICITATS A TOTES LES CINTES EN EL DIA DEL SEU SANT

VINT-I-SIS ANYS DEL TORTOSÍ ABSENT
Quasi mitja vida, vint-i-sis anys,
no faltar a la cita anual, al despertar
del bocí de dolor que m’esgarrapava la vida
temps punyent de dolor i de mort,
deler i ànsia de viure i de sobreviure,
al recer de les paraules dolces,
a la meva ciutat de cor, la meva terra,
recuperar batecs, enlairar somriures perduts,
sense polítiques marcades ni sentides,
només assaborir alenades de vida dins de l’enyorança,
amagades entre somriures i llàgrimes…
Sols el desig d’una pau desitjada,
sense guerres ni lluites frustrades.
Només el bé impregnat a l’ànima
i les carícies de les paraules
nascudes d’un toll de belleses,
d’ horitzons blaus que només caben
a les mans del cor...

Glòria Fandos
Dia del Tortosí Absent de 2016


COM UNA GOTA MÉS DE PLUJA
Avui és com una gota més de pluja
que templa l’esperit de l’estiu quan ja agonitza
i la tardor somriu i es torna primavera.
Una gota més de pluja caiguda d’una fulla
de l’arbre del temps que tentineja d’alegria,
on el rellotge del calendari de la vida
canta la melodia del tic-tac indeturable ...
I torna per a unir mirades i desitjos sentits al cor,
retrobant il•lusions festives,
enmig del camí caòtic, on la humanitat vaga perduda
i una Cinta miraculosa sospira reflectida
al mirall de l’aigua del riu...
Un oasi és la Festa Major,
omple la ciutat de llums,
on mil ulls de tortosins, absents i presents
recerquen una fita,
abraçar una Tortosa esplèndida ,
amb el fervor a la Verge de la Cinta,
i la pau sigui un vaixell d’estels que somriu
i solca pel corrent de les aigües del riu
amb rems de fe i estels d’esperança.

Glòria Fandos
Dia del Tortosí Absent 2016

divendres, 15 de juliol del 2016

UNIVERS DE SENTIMENTS (A Rosa Fabregat)



UNIVERS DE SENTIMENTS
(A Rosa Fabregat)

Univers existencial al cor de la poeta,
Rosa amb el perfum de la primavera
pel sol acariciada la pell de seda,
pentina els cabells de plata dels anys
del temps fugisser, com ocells al vent,
emocions amatents, trenant un destí
sempre inacabat, la flor més formosa
del mes maig, el mes dels enamorats
que canten bellament a l'amor,
lliscant suaument per un camí sinuós,
entre boires i llums, ric, intens, com la seva vida,
amb ales de la nit, guarnida per la llum de la intel·ligent,
cúmuls d'emocions, construint amb tendresa,
amb dits tremolosos alts edificis de saviesa
pels laberints lluminosos de la seva ment,
i broda somriures als pètals de les flors d'ametller.
Deler per evitar el sofriment del cos.
aglomerat de cèl·lules vives, pell per a acariciar
regueralls de sang interns per fer bategar el cor
i un engranatge d'ossos per a sostenir-se
maquinària tan sensible, tan fràgil i tant perfecta.
Destil·la paraules lliures i harmonioses del seu cor de poeta,
amalgama la plenitud de la felicitat completa.
I les roses vermelles són gotims de sang
de vides fugides que no han arribat a ser vida,
ni tant sols han començat, el pol·len no ha estat fèrtil,
misteri que ni les ciències ni els cors controlen.
Perduda en un mar de lletres, amb totes les vessants,
i trobada en un mar d'humanitats, fan comunió literatura i art.
Ens regala la seva presència quan arriba la nit
i tot és un respirar dolç de fragàncies.
I a un prestatge especial del cor, guardaré aquesta tarda de sol,
o la nit de lluna plena, i a un plec de l''anima
em satisfà aportar un granet de sorra per a engrandir
l'homenatge més gran i merescut a una gran dona poeta,
de tots els poetes trobats al poble de Riba-roja,
a la seva plaça major i als seus carres i als balcons,
enlluernats per la gran doctora de les ciències i les lletres,
Rosa Fabregat, nadiua de terra lleidatana, desitjo
que des del dia d'avui brilli una guspira més de llum al seu cor
que aquest any en el seu honor, al poble de Riba-roja
han cantat i han recitat poesies des dels balcons.

Glòria Fandos Gràcia

Dedicat a l'escriptora i poeta Rosa Fabregat en honor al homenatge que li ofereix el poble de Riba-roja i de tots els poetes assistents (Riba-roja 16 de juliol de 2016)





diumenge, 14 de desembre del 2014

ESCOLTA ELS BATECS DEL COR


ESCOLTA ELS BATECS DEL COR

Escolta els batecs del cor com canten,
com dansen dolces melodies d'amor,
el cant a la vida, la cançó més bonica del món.

Escolta els batecs del cor, com la més bella música,
que gronxa la sang al recórrer totes les venes del cos,
guanyant la cursa de viure el més sublim esport.

Escolta els batecs del cor com un degoteig de pluja,
que fa somriure els llavis i calmen la set,
i encén el sol al cel i il·lumina el pensament.

Escolta els batecs del cor, sense aquest so no hi ha res,
ni primaveres ni rius ni mars, ni oceans ni besades
que desperten calfreds i sensacions a la pell del cor,
que batega i que sent com la vida simplement…

Glòria Fandos



divendres, 12 de desembre del 2014

RECITAL NADALENC I PRESENTACIÓ SOSPIRS

RECITAL NADALENC I PRESENTACIÓ SOSPIRS A TORTOSA

Amics i amigues,
Esteu convidats al recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre" i presentació del poemari SOSPIRS de Glòria Fandos
Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
DIA: 19 de desembre a les 7'30 de la tarda

Esperem ens acompanyeu                           

Moltes gràcies

Glòria Fandos                                                                 Fèlix Rodríguez

presidenta de "Poetes de l'Ebre"                                          secretari


NADALS DOLÇOS

 Dolçament m'arriba la màgia del Nadal,
amb somriures d'infantesa perduts en el temps,
aquell desig d'un torró als llavis de nens i no arribava,
aquella llar feliç tan llunyana amb l'estufa de carbó
que escalfava les mans petites que pintaven il·lusions de paper,
que desapareixien entre les flames rogenques del foc,
aquelles nadales alegres que cantàvem mirant la neu
darrere els vidres de la finestra tancada encara al futur,
amb mirades d'ulls innocents il·lusionades sense saber
què hi havia més enllà de la neu i del camí que anava al poble.

Voldria tornar a aquells Nadals llunyans de dolços i cants,
on tot era senzill i clar, i no saber que hi havia un futur
tan complicat on no hi ha nadales ni màgia ni res….

Tornaran les llums de Nadal, tornarà la il·lusió,
i l'amor creixerà al meu cor que es volia quedar adormit,
aquesta nit que m'envaeix la soledat i el fred...

Glòria Fandos Gràcia



Tortosa gloria.fandos@orange.es

dilluns, 22 de setembre del 2014

OTOÑO

OTOÑO
Otoño dorado, otoño eterno,
otoño de pinos verdes
y hojas resecas alfombran la tierra,
donde los rayos del sol se duermen,
ojos somnolientos, dormitan.
Los pájaros no vuelan,
huyó el cielo de verano
azul intenso…
Cierran sus suaves alas
como abanico al viento,
descansan y en las ramas frondosas
encuentran cobijo bajo su sombra.
Otoño de secretos
y recuerdos guardados,
encubre las canas
para detener el tiempo.
Tu mirar marrón,
como viejo tronco de álamo
junto al río…
escuchar el murmullo
del agua pasar…
Me envuelve una brisa dulce
que sabe a vida,
acaricio la corriente
y sonrío…

Gloria Fandos Gracia
(c) Derechos de autor registrado


dimecres, 17 de setembre del 2014

LA POETA DE LA LUZ


Qué lindas eran las mañanas,
con la primavera en flor,
delicada cual perfume,
la fuerza del viento en tu sonrisa,
el calor del sol en tu mirada,
y el amor, el gran amor
por la vida, reflejas en tus versos
y emanas LUZ, eras LUZ.
La poeta con la vida a cuestas,
ya no le pesa, se sostiene en el aire,
Montserrat Abelló ahora está en la brisa,
en fragancia del almendro en flor,
nos trae la fuerza en su voz,
cuando se enciende el sol,
simplemente es LUZ
nos deja su mensaje
de mujer…su mirada,
de esperanza para seguir…

Gloria Fandos Gracia

diumenge, 31 d’agost del 2014

DIES DE JOIA

FELICITATS A TOTES LES CINTES EL PRÒXIM DIUMENGE
EN EL DIA DELS SEU SANT A LES FESTES MAJORS DE TORTOSA,
EN HONOR A LA SEVA PATRONA MARE DE DÉU DE LA CINTA 2014

Una abraçada per a tots els tortosins Absents.
Acte entranyable que se celebra en el seu honor, on tots els participants reben la insígnia de la ciutat de mans de les autoritats i pubilles, el mateix dia de la la festa Major . Aquest any no podré assistir com vinc fent fa 24 anys, recitant una poema adient a l'ocasió, però sí que hi seré amb tots vatros de cor.
Agraeixo novament el poemari que va editar l'ajuntament de Tortosa, amb els 23 poemes recopilats i les cròniques corresponents publicades dels últims anys, que faran obsequi d'un exemplar a cada Tortosí Absent.
Gràcies al senyor Ferran Bel Alcalde de Tortosa per haver-ho fet passible..i apostar per les paraules senzilles i de cor...

DIES DE JOIA

Dies de joia impregnats
als cors de la tolerància,
cosir els dies a la pau,
i la festa tortosina
que s'estrena cada any,
cada instant al cor...

Desitjar la major felicitat
a les dones tortosines
i del món, la mateixa morada
que totes les dones compartim,
i amb les mans unides
amb la Cinta de la Verge
i el seny de la humanitat.

No seré amb vosaltres
a la celebració
del Tortosí Absent,
la meva ment vol anar més enllà,
encara que sempre romandrà al mateix lloc.

Al costat dels justs, de la pau, de la veritat,
de les dones valentes tortosines,
que abracen la història
des de l'època medieval,
formen part de l'Orde de l'Atxa,
arma obsequiada per Berenguer IV
per defensar la ciutat dels atacs moruns,
dones amb valentia que inspiren amor,
tendresa, un renàixer de primavera, de vida,
i simplement un poema...


Recordant l'Acte del Tortosí Absent de les Fests Majors de Tortosa de l'any passat amb la presentació de MÉS DE VINT ANYS del Tortosí Absent, editat per l'Ajuntament de Tortosa, amb la recopilació dels 23 poemes i cròniques d'aquesta celebració dels últims anys...
El poemari que més estimo i que més tinc al cor...









divendres, 4 de juliol del 2014

LA NIT PERDUDA

El sol amb la seva omnipotència,
amb la seva patètica indiferència,
ha esvaït les ombres de la nit,
una nit fatídica de trons i llamps.
I avui surt a passejar pel cel, com si no res,
implacable amb la burla reflexa da al seu mirar de foc.

Havia de ser la nostra nit, els moments anhelats,
les hores esperades dins del somiar dels dies,
han caminat les busques del temps dins del bategar de la sang,
i el cel amb la seva negror estremeix els cor del món,
és il·luminat pel foc que esclata a la tempesta, i el cel plora,
i plora i les llàgrimes de la nit són pluja que plora per tu i per mi…

Els habitants del cel enfadats, canvien els mobles de lloc,
i la nit és llarga i el so trist de la pluja m'acompanya,
i tot em porta a l'oblit pels camins dels núvols de la nit,
i no puc seguir, aquesta havia de ser la nostra nit
i la nit ens esperava dolça i callada amb els teus braços de coixí.
La nostra nit perduda…Quedaran les besades perdudes a l'aire,

Les carícies perdudes, no han caminat per la teva pell de ras,
i viatgen perdudes per les distàncies, sense carreteres, ni vies,
ni amb avió, ni amb tren, ni amb cotxe , ni bus,  només pel vent...
I al carrer plou, i el meu cor té fred i no vens, i el sol de l'estiu s'esfuma,
s'allunya.
 Torna a mi..Esperem, és dolça l'espera i el solsurt de nou, i ens torna a escalfar suaument i càlida,
i vull entendre, i vull obrir els ulls amb tu...




dilluns, 21 d’abril del 2014

POETAS REMONTAD EL VUELO

Poema premiado el 2001 en Dublin Irlanda

                                               Inspirado en el terrorismo de las Torres Gemelas de Nueva York


POETAS REMONTAD EL VUELO


Poetas remontad el vuelo
y surcar los cielos con vuestras rimas,
en solitario o en bandada,
libres, traspasad el espacio i el tiempo
como bellas aves blancas,
moviendo vuestras suaves alas
de ilusiones y de sueños,
con el encanto de vuestros versos.

Poetas, remontad el vuelo,
combatid al mundo con palabras,
que no se queden en las entrañas,
no las guardéis en vuestra alma,
pueden ganar guerras y batallas,
luchad con bellos poemas
que son las mejores armas.

Pájaros de metal, salvajes, fieros,
mentes ignorantes y vacías,
desolación, terror, humo y fuego,
no hay palabras, ni versos, ni vida,
sólo niebla muerte y miedo.

Poetas remontad el vuelo,
esparcid el cielo de palabras,
detened a esas aves frías y sin rumbo,
que se paren en el aire,
que no choquen, que no estallen,
que no abrasen con su negrura el mundo.

Poetas, remontad el vuelo,
sujetad con vuestras manos  la Tierra
si aun os quedan fuerzas,
con palabras, rimas y versos.

Frágiles poetas, que carga tan pesada,
conservar la Paz, el amor y la vida,
porque la vida lo es todo, sin ella, no hay nada,
sólo queda una luz allá a lo lejos
y la esperanza...



dijous, 3 d’abril del 2014

AMPOSTA DE PRIMAVERA (Glòria "Fandos)"

AMPOSTA DE PRIMAVERA   (Glòria Fandos)

Amposta,  ciutat jove,
Amposta centenària,
amb la il·lusió juvenil,
i un mirall de sentiments,
que passegem, pel corrent
del l'aigua literària del riu.
Les paraules belles dels poetes
 que versen a la nit,
on des del cel ens vigilen mil estrelles,
al ritme de música d'instruments  
  i melodia de veus.
A Amposta hi ha pluja de versos
que els dóna llum i encant, les fogueres
 de Sant Pere o de Sant Joan,
i el bust de pedra d'Arbó,
es fon, es desfà i es torna humà,
escolta les paraules, els poemes,
mira l'Ebre i la seva mirada es perd,
 se'n va, recerca la màgia i la verdor,
 mans que treballen fort,
camperols de cor somiador,
que acaricien la Ribera,
i recullen el fruit blanc de l'arròs.
Les flors de les primaveres
ampostines, perfumades,
 arriben al mar i el cant de les sirenes
fa ressò i escolten... un silenci que ho diu tot,
Amposta Ciutat jove, centenària,
literària de primavera i de cor.


diumenge, 1 de setembre del 2013

LA MEVA TORTOSA ESTIMADA


És la meva Tortosa estimada,
la porto dins del cor,
és quasi tota la meva vida.
doncs la comparteixo amb Aragó.

La meva terra tinc present,
el poble on vaig néixer,
Samper de Calanda,
però aquesta terra latent,
la tinc gravada en mi.

Aquí vaig tornar a nàixer,
fa quaranta anys
a Tortosa vaig venir a viure,
un temps que estimo, un passat,
a aquesta ciutat sóc feliç.
Ciutat meravellosa,
l'he vist créixer i canviar,
lluitar i seguir endavant,
Tortosa per a mi, la ciutat
més bonica del món.
Volaré com la calàndria,
altres terres visitaré,
altres mars solcaré,
per altres cels volaré,
però sempre tornaré,
a la ciutat que marca la meva vida,
Tortosa, aquí reposaré.
Els Tortosins Absents,
sempre a Tortosa estareu presents.

Glòria Fandos Gràcia - Diada de Tortosí Absent 2013