divendres, 15 de juliol de 2016

"imprimir, si puedes y un" repasón

UNIVERS DE SENTIMENTS (A Rosa Fabregat)

Univers existencial al cor de la poeta,

Rosa amb el perfum de la primavera

pel sol acariciada la pell de seda,

pentina els cabells de plata dels anys

del temps fugisser, com ocells al vent,

emocions amatents, trenant un destí

sempre inacabat, la flor més formosa

del mes maig, el mes dels enamorats

 que canten bellament a l'amor,

lliscant suaument per un camí sinuós,

entre boires i llums, ric, intens, com la seva vida,

amb ales de la nit, guarnida per la llum de la intel·ligent,

cúmuls d'emocions, construint amb tendresa,

  amb dits tremolosos alts edificis de saviesa

pels laberints lluminosos de la seva ment,

i broda somriures als pètals de les flors d'ametller.

Deler per evitar el sofriment del cos.

aglomerat de cèl·lules vives, pell per a acariciar

 regueralls de sang interns per fer bategar el cor

 i un engranatge d'ossos per a sostenir-se

maquinària tan sensible, tan fràgil i tant perfecta.

Destil·la paraules lliures i harmonioses del seu cor de poeta,

amalgama la plenitud de la felicitat completa.

I les roses vermelles són gotims de sang

de vides fugides que no han arribat a ser vida,

ni tant sols han començat, el pol·len no ha estat fèrtil,

misteri que ni les ciències ni els cors controlen.

Perduda en un mar de lletres, amb totes les vessants,

i trobada en un mar d'humanitats, fan comunió literatura i art.

Ens regala la seva presència quan arriba la nit

i tot és un respirar dolç de fragàncies.

I a un prestatge especial del cor, guardaré aquesta tarda de sol,

o la nit de lluna plena, i a un plec de l''anima

em satisfà aportar un granet de sorra per a engrandir

l'homenatge més gran i merescut a una gran dona poeta,

 de tots els poetes trobats al poble de Riba-roja,

a la seva plaça major i als seus carres i als balcons,

enlluernats per la gran doctora de les ciències i les lletres,

Rosa Fabregat, nadiua de terra lleidatana, desitjo

que des del dia d'avui brilli una guspira més de llum al seu cor

que aquest any en el seu honor, al poble de Riba-roja

han cantat i han recitat poesies des dels balcons.

Glòria Fandos Gràcia

Dedicat a l'escriptora i poeta Rosa Fabregat en honor al homenatge que li ofereix el poble de Riba-roja i de tots els poetes assistents (Riba-roja 16 de juliol de 2016)



dilluns, 7 de desembre de 2015

FANTÀSTIQUES LES X JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES A AMPOSTA

FANTÀSTIQUES LES X JORNADES

 DE LES LLETRES EBRENQUES A AMPOSTA

Encara estic amarada , impregnada de tanta literatura,  moltes taules rodones parlant de llengua, de cine, de teatre, homenatges entranyables, feien plorar, d'alegria i de tristesa. L'emoció es captava a l'ambient amb tota la sensibilitat que abraça a les ments creadores i humanes.  Representacions de teatre itinerant, revivint la Historia a aquest emblemàtic territori de les Terres de l'Ebre. El vagar de les ànimes que encara pul·lules perdudes, sense descansar pel nostre riu Ebre, es va tornar un riu de sang a la nostra mirada i a la memòria. Encara no vull obrir els ulls per a seguir vivint aquest somni, el somni que ha representat per a mi participar i ser espectadora d'aquestes magnifiques Jornades Ebrenques que compleixen el deu anys des del el seu inici, el seu començament, que any rere any han anat creixent, enriquint de les mans i la ment d'una persona infatigable que abraça el món de les lletres i dels llibres, com no, una bibliotecària excepcional que estima el seu ofici amb la humanitat que desprèn la seva mirada, l'amiga Joan Serret, directora de la Biblioteca Comarcal Sebastià Joan Arbó. He tingut la sort de viure pinzellades molt importants d'aquestes trobades literàries per excel·lència a les Terres de l'Ebre, a Amposta Capital de la Cultura 2006 que es va viure tant intensament. A les Jornades Ebrenques  participen important personalitat de les Lletres, autors del territori i d'altres llocs amb rellevància de qualitat artística i literària. Com va dir Ferran Bladé, Delegat de Cultura de la Generalitat de les terres de l'Ebre, en el seu acte de inauguració, ha de prevaldre la qualitat, no només que siguin del territori tenen cabuda a les Jornades ni per a denominar la Cultura i la Literatura de les Terres Ebrenques.Només així es podrà reconèixer amb orgull la literatura Ebrencaper a deixar un llegat digne per a la posteritat.  No sempre es compleix aquesta intenció a tots els àmbits, al caure amb crítiques i visions subjectives, dissortadament. 

Cada any que passa és més fort el pes que hi tenen, ja és tot un referent de la literatura i les arts. Recitals de poesia, conferències de re nombrats autoritats de la llengua com Joan Francesc Mira, homenatges, aquest any al gran Escultor escriptor i poeta ampostí Emili Bonet, el premi a les Lletres Ebrenques recau al escriptor d'Ascó Andreu Carranza. Hem gaudit amb la mestria teatral i literària amb Coia Valls. La fabulosa escenificació itinerant amb deu joves magnífics actors magnífics, amb el tema punyet de la Gerra Civil espanyola, començant a les escales de la Biblioteca i seguin per la part del castell acabant a un lloc paradisíac a la vora del riu Ebre, amb el pont penjant com a testimoni i la màgia de l'aigua que mirava amb mil ulls i aplaudia amb mil mans amb un so de la remor dels seu corrent on es barrejaven les llàgrimes, amb els raigs de sol i el bategar del cors dels admiradors que seguíem la seva trama embadalits d'emoció.

Moltes felicitats pels deu anys de les Lletres Ebrenques, ja denominació d'origen, espero participar si em conviden o anar de públic, per a gaudir de l'Amposta solidaria i amistosa com així és la seva gent.

Glòria Fandos Gracia

Tortosa

 




diumenge, 21 de juny de 2015

Colaboración en Semanario "La Comarca"


Últim article publicat al setmanari La Comarca, d'Alcañiz.

Nunca será una fiesta

Siempre pienso que hay que respetar todas las ideas, opiniones, aficiones y tradiciones. Pero es obvio que algunas, no se pueden compartir ni respetar, por su propio peso humano, cuyo contenido se basa en el maltrato, sufrimiento y muerte de animales. Leer más...

Tots els articles publicats:
http://www.lacomarca.net/index.php/gloria-fandos-blog

dijous, 23 d’abril de 2015

FELIÇ SANT JORDI DES DE TORTOSA


Deliciós matí de Sant Jordi a Tortosa amb Irene Prades Ginovart, Xell Aixarc, Marc Jornet, Artur Gaya... Xavi Falcó, al control de l'espai radiofònic Biblioones. Al carrer de la Rosa de Tortosa.


diumenge, 1 de març de 2015

Participación en el Ciclo POESÍA DE MUJERES en Zaragoza



Participación en el Certamen Poesía de Mujeres el 28 de Febrero de 2015 en la Bodega de "Tierra Maña" en Zaragoza, organizado y presentado por Maria José Castejón y Mari Carmen Gómez. Magnífica iniciativa para reivindicar la poesía femenina, que no está teniendo el lugar que corresponde en esta sociedad. Encantada de aceptar su invitación y colaborar por la causa que me apasiona.







La poesía sigue los cauces del Ebro
y por tierras de secano,
lo que no se secará nunca
es el manantial a raudales de poesía...
la de mujeres... que tantos y tantas
quieren apagar su voz...
pero siempre brillará cristalina...
y nadie puede cambiar el cauce...
la poesía cruza espacios
y cielos y mares... espero que luzca
en los corazones sin sentimientos...

Un abrazo María José y Mari Carmen...








dissabte, 21 de febrer de 2015

PRESENTACIÓ A LA RÀPITA DEL POEMARI SOSPIRS




Gràcies a la regidora de Cultura Elisabet Castella i Pau Lleixà, periodista i director de la revista Ràpita i amic de molts anys, i per presentar-me també  molts dels meus llibres: "Lo nostre teixidor", biografia, "Puerta al horizonte" novel·la, "Empremta de dona" relats, "Al vent de l'Ebre", poesia. Gràcies, Pau, per convidar-me a presentar el meu últim poemari "Sospirs" a la nova biblioteca Municipal Sebastià Juan Arbó, tan blanca, amb tanta llum, tant com les ments que aposten per la cultura... i un futur de progrés i de pau...  Gràcies per convidar-me a presentar -lo a Sant Carles de la Ràpita, el meu poble d'estiu... ja venia de petita amb els meus pares... i fa un pocs anys ho torna a ser... i també d'hivern... Ara és la desena temporada que col·laboro a Ràdio Ràpita amb un espai poètic quinzenal, "Poesia per la Pau", altruistament i per devoció... Quan recercava els cantadors de la Jota improvisada de les nostres Terres i estava elaborant la biografia del Teixidor..., des de llavors, estimo més aquest poble i la seua gent...
Sensació agradable i plena...Van llegir poemes Josep Àngel, Fèlix i Elisabet Castellà, que també em va obsequiar amb uns llibres.


Els sospirs són el respirar vital de la vida, que passa per davant dels ulls en un moment determinat, com un instant, un impuls, només ara, sense després ni demà, en la immediatesa de l’existència de l’ésser humà.
Pensaments, sentiments guiats per un precipitat impuls, d’angoixa o de deler, amb la rapidesa del no res i a la vegada un punt de llum encegadora, que il·lumina la consciència.
Sospirs, com un tot i un res.
Bon dia...

Un nou sospir desperta el dia,
entre pàgines que emprenen el vol,
dins del silenci, de la solitud del cor que somriu,
de vegades plora o sent a la profunditat de la llum
que irradien els teus ulls, a la mirada d'un nou estiu,
que torna buit, sense tu...



Que tot no quedi amb SOSPIRS que s'emporta el vent, com el títol del poemari que us presento com un nou fill literari.
Un estol de sospirs amb molts petits sospirs. Sospirs dedicats a la mare, a la reivindicació social, a l'amor, al desamor, a la tristesa, a la solitud, sospirs d'amor romàntic.
Espero que per als lectors sigui més que un sospir, que els faci somiar, pensar... i que els núvols que mirem sempre al cel, al nostre cel de cada dia, tinguin un raig de sol, de llum i d'esperança.
Espero que us agradi, sospirs del meu cor i la meva ment, per atots i totes que el vulguin llegir…
Gràcies a tots i totes per la vostra presència... Fins a la pròxima publicació en format paper... que encara ens agrada tocar... acaricia amb les mans i amb la mirada...