dimarts, 30 d’agost del 2011

Glòria Fandos i el "Tortosí "Absent 2010"


Tortosí Absent 2010

Any rere any es van repetint les celebracions, els esdeveniments, però mai són sempre igual, són diferents. El transcórrer màgic del temps, tan esperat i tan maleït, de vegades, canvia les coses i la gent, d'aquí l'aventura i la incògnita de viure, un rellotge indeturable, pot anar molt lentament o passar com un sospir, com una brisa fugissera... de veus ensordidores o apagades, i carícies de plom o somiades.. Aquest any, un any més hem gaudit, i ens hem emocionat amb l'acte del Tortosí Absent, festa que s'ha realitzat a l'Església Sant Domènec, en diumenge dia cinc, festa Major de la Cinta, com es ve fent els últims anys. A les 10, inscripció dels participants i a les 10'30 imposició de la Insígnia de la Ciutat de mans de les Autoritats, l'Alcalde de Tortosa Ferran Bel, la Reina de Festes Rosa Valero i el Regidor de Festes Jordi Folqué. Aquest any ens han visitat més d'una vintena de Tortosins Absents, vinguts de molt diversos llocs, com Barcelona, Mallorca, Ginebra, França, Suïssa, Terrassa, Reus, Cambrils, València, o Benidorm.
Aquest any he de destacar a Pilar de Rovira, que va aconseguir que posessin el nom de Tortosa a un carrer d'Agde (França) on resideix. L'Alcalde va fer el lliurament d'una placa dedicada a Victòria Sau Sánchez per fer la donació a l'Ajuntament de Tortosa de quatre pintures del pintor tortosí Ferran Arasa, el qual va li obsequiar, com agraïment, per facilitar-li exposicions a Barcelona, la va rebre la seva filla Gemma Cànovas, en absència de la seva mare per motius de salut. Digne d'esmentar Lluís Garcia Alonso, que ens va obsequiar amb pastissets i mistela, resident a Suïssa, germà d'Antoni Garcia, que dóna nom a la Sala d'exposicions de l'antic Escorxador municipal, on té exposada una col•lecció de fotografies de l'horror dels camps de concentració nazis.
Vàrem gaudir de l'actuació de Toni "Lo Xaparro" interpretant l'Himne de la Cinta amb la gaita tortosina, de la qual n'és fabricant, i de la colla de tambors i dolçainers de Tortosa.
Per la meva part, a més del poema tradicional, aquest any titulat "Sempre al cor",que els hi dedico des de fa vint anys, amb la gran satisfacció que aquesta aportació em produeix, els vaig portar una salutació del Tortosins de Vic. Tornem a recordar, aquest fet no canvia, perquè la Història no pot canviar, és això Història. Són les més de trenta famílies que l'any 1938, treballadors de la fàbrica de material bèl•lic Sales de Ferreries (Tortosa) en plena guerra Civil van haver de marxar a Vic, perquè l'empresa allà s'hi traslladava, i no podien perdre el treball, que era el pa de la subsistència de totes aquestes famílies. Ja a Vic, els tortosins, des del principi ja es reunien, i celebraven la Festa de la Cinta, amb una imatge de la Verge, forjada amb la ferralla amb la que treballaven , amb un motllo de la Imatge, i també van construir una Cucafera, de molta tradició tortosina, però en realitat ho és de tota Catalunya. Fins l'any 1987 no varen crear l'associació legalitzada com a "Colònia Tortosina" a Vic. A Barcelona, a la Plaça del Pi hi ha una altra colònia Tortosina, la presidenta de la qual és Teresa Vizcarri.
Fa anys que vaig conèixer a aquesta gent, i de més llocs, creant una amistat, i intercanviem informació, i cada any m'envien les seves paraules perquè les faci arribar en el transcurs de l'Acte del Tortosí Absent, i em satisfà participar, de forma desinteressada i apolítica, per suposat, amb l'alegria que els produeix tenir notícies de la seva, per sempre estimada Tortosa.
Manel Lleixà, president de la Colònia Tortosina a Vic, actualment ja quasi desapareguda, personalment i en nom de tots el tortosins que queden, que són uns 17 (d'edats entre 90 i 100 anys), entre ells, Josep Mola, Martí Lapeira, Josep Fatsini, José Cano i Carmeta Canalda, germana de Manel Canalda, que tants anys ens va acompanyar en aquest dia, i també Margarida, la seva vídua, que se sent més tortosina que el seu marit... Ens fan arribar una abraçada molt ampla i molt especial, molt entranyable amb un rerefons molt intens, de sentiments barrejats, d'alegria, de tristesa i d'enyorança per la seva Ciutat, Tortosa, la seva gent, autoritats, pubilles i pubilletes de la Festa i fan arribar unes oracions sentides i profundes envoltades de fe per a La Verge de la Cinta, que sempre guarden al seu cor. Desitgen unes molt bones Festes Majors, dedicades a la Mare se Déu de la Santa Cinta.
L'alcalde de Tortosa Ferran Bel ens va dedicar un sentides i entranyables paraules, que l'omplia d'orgull, que els tortosins que viuen fora de la Ciutat, porten el nom de Tortosa per molts llocs, i entre tots cada dia farem a Tortosa més gran.


SEMPRE AL COR

El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l'emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l'estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.

Sento les teves angoixes,
les teves pors...

apareixen i se'n van,
s'esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.

Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins

i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d'estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.

Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s'esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.

Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d'harmonia, d'amor,
de poesia i de Pau.



Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2010



Articles relacionats


comentaris
1 - Jordi Miquel
23 d'octubre de 2010, 22.02 h
Es emocionant com o explica na Gloria l,acte del tortosí absent i millor deu esser asistir i viureu en primera persona, clar sempre que les circunstancies siguin propicies per puguer estar pressent.
Jó com tortosí absent o tinc molt "pelúd" per puguer viatjar i rebre l,insignia, es per aquest motiu que demano, la facilitat d,enviar als tortosins absents i amb impediments varis per viatjar, la gracia de rebre també aquest present.
Moltes gracies.


dijous, 18 d’agost del 2011

PROGRAMA 121 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA


Avui hem tingut com a convidat al programa “Poesia per la Pau” a l’excel·lent escriptor i poeta, l’amic Albert Guiu, de les nostres terres, de Flix concretament, població de la comarca de la Ribera d’Ebre. És filòleg i docent, i ha guanyat molts guardorns, entre ells el Maria Manent amb l'obra "Els versos d'una prostituta", i el Martí i Pol al 2006, amb "De la mà de la meva filla". Col·labora en revistes literàries, i és un gran crític literari.
Ens vam conèixer en aquests camins poètics que la vida ens posar al davant i que els hem de seguir. Hem coincidit en trobades literàries a poblacions de les Terres de l'Ebre i el Matarranya, i intercanviant poemes a través d'internet. Ha estat un honor trobar-me'l en el meu camí. L'hi he d'agraïr que em fes el pròleg de meu poemari "Llum de tardor" i que me'l presentés a la biblioteca d'Amposta. És un honor i un luxe que ens hagi acompanyat en aquest espai tan humil i senzill com és "Poesia per la Pau".
Gràcies a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita, i gràcies a l'Hernan Subirats i al Roger Martí de Control per les seves bones atencions.

Audio del programa:


diumenge, 7 d’agost del 2011

SISENA TROBADA CULTURAL AL MATARRANYA





Un any més hem gaudit de la magnífica trobada Cultural del Matarranya, iniciativa, com sempre de l’amic i activista Cultural Octavi Serret de Vall-de-roures, amb la complicitat d’editorials i escriptors compiladors. Aquest any s’han presentat dos llibres col·lectius, “Poesia a la Frontera” de March Editor, compilat per Santi Borrell, amb 92 participants, i “Tren de la Val de Zafán” de Gara Edicions de Saragossa, amb 42 participants. L’assistència ha estat apoteòsica, d’escriptors i acompanyants. Primer, la signatura de llibres a la llibreria Serret, una odissea indescriptible i multitudinària. Després, dinar literari a la Parada del Compte, hotel i restaurant situat a l’antiga estació de ferrocarril de la línea de Val de Zafán. Abans del dinar, petits discursos de les autoritats literàries, i al llarg del dinar, amenitzat per la cantautora tortosina Montse Castellà, una delícia de cançons que inclou poemes d’escriptors de les Terres de l’Ebre. També lectures de textos i poemes emocionants i emotius dels autors assistents en català, castellà i aragonès. Amb la col·laboració de l’associació ASCUMA i la gerent de La Parada del Compte, Carme Sabaté. Tarda de sol d’estiu, entre paratges de pinedes, paisatges de belleses i verdor, com un paradís... Però el protagonisme han estat les paraules, lletres, versos, històries, amistat, projectes... Una eclosió literària a les terres de l’Ebre i de més enllà.



Poema participant al llibre "Poesia a la Frontera":

No hi ha fronteres

I

No hi ha fronteres ni distàncies,
records passats com llums difuses,
aquell tren amb bancs de fusta,
on dolçament viatjava,
em gronxava i m’adormia,
per aquella via fèrria,
perduda en el temps
que ara és una via verda.

Turons i pinedes, túnels foscos,
serra de Cavalls i de Pàndols,
tristeses soterrades en el solcs del temps.
Arribem a Prat de Comte i a la Fontcalda,
amb un riu d’aigua termal,
i per les serralades al capvespre o a l’alba
passegen pausadament les cabres.

Belleses naturals inabastables,
no hi ha parets ni fronteres en l’aire,
ni en un cor humà sensible i tendre.

Passem per Bot i Horta de Sant Joan,
amb les Roques de Benet,
com gegants de pedra grisa
estàtics i orgullosos, vigilen atents,
poble de riqueses arquitectòniques i naturals
com la majestuosa muntanya de Sant Salvador.
Amb el seu pas va deixar la seva empremta,
el famós pintor Picasso, artista internacional.

I arribem a Lledó seguint aquella via,
rails de ferro, màquina negra de nit de trons,
udolava el seu xiulet com lament de llop.

Passem el pont, sobre l’aigua cristal•lina i pura
del riu Algars, que marca dos territoris,
acaba Tarragona i comença Terol,
la noblesa de les terres d’Aragó
i Catalunya, infinitat de sentiments, units.

El Matarranya màgic i de misteris,
un brollador de fils d’aigua i de llum,
d’amics i de trobades i lletres que dansen
al so, de les campanes al vol.

No hi ha barreres, ni distàncies,
tots bategem amb un sol cor,
tan gran com el món i la llum del sol
que ens envolta i ens il•lumina a tots,
fet d’il•lusions i d’esperances.

II

Records d’un passat de ma infantesa,
pujant aquella costa, d’estudis i de futur,
dia a dia, pas a pas, les meves petites passes,
per arribar a l’escola, d’aquell poble petit,
dalt d’un single, com una estampa de Nadal
d’un país de somnis i de fades.
M’esperaven les amigues, Merceditas, Pilar o Anna
i les mestres, donya Carme de Roquetes
o la senyoreta Elisa de Segòvia...
I amors somniats, fets de mirades i de somriures.

Joies que guardo al calaix del temps,
a una lleixa del armari del cor.
Seguint aquesta línea ens trobem amb Arnes,
poble medieval, històric i de mel.

Ens endinsem a Aragó,
de terres resseques i àrides,
com un foc d’estiu.
Queretes i Vall-de-roures,
català de la franja, quin bonic parlar.

Terres que s’abracen i es donen suport,
homes i dones caminen de la mà.

Ja no corrien els arbres
per les finestretes del tren,
tot eren planúries i extensions de blat,
espigues daurades a punt de segar.

Què llunyà i què prop,
aquest temps passat,
sempre estarà present
al meu cor d’infant.

No hi ha fronteres,
ni als rius, ni als mars,
ni a la Terra, ni a la foscor
d’un cel estrellat.

Tot està a les nostres mans,
al nostre abast i a la nostra ment.
Seguim la via de Val de Zafan,
temps feliç per recordar,
Torre del Compte, Valdetormo,
Valjunquera, Valdealgorfa i Alcanyís
pom de pobles com a flors,
o com un carroll
de raïm per desgranar
i Samper de Calanda,
tradició de la ruta del tambor i el bombo.

Allí fa anys, va nàixer una xiqueta,
té les seves arrels i volant
com la calàndria, au de baixos vols,
un mes d’abril perfumat de primavera,
el vent i el destí de la vida,
la va portar a Tortosa,
ciutat que estima tant.



III

Les terres de l’Ebre,
els arrossars i el Delta
són el meu present.

El riu Ebre tan ample,
com la vida que passa,
lentament o apressa,
l’aigua que camina indiferent,
indeturable, desmaiada
per arribar al mar,
a la eternitat, blava o grisa,
amb el sol de l’esperança a l’horitzó,
que sempre espera, amb la brisa
despentinant els cabells de la lluna,
amb lluentor pàl•lida ens mira
des de la nit bruna.
Les estrelles són espurnes
de vides trencades,
perdudes a l’infinit.

Univers de misteris que no saben,
ni entenen de fronteres,
com posar reixes al vent,
caminar sense parets ni muralles,
arribar al teu cor, als teus llavis,
que destil•len paraules
“paraules d’amor senzilles i tendres”
Com un rellotge de sorra que esgota el temps,
caminar lliures i amb esperança...
sense topalls ni malsons.

Seguim la via del tren de la vida
que s’emporta el dolor,
només queden els records
d’un passat dolç i un futur
il•luminat de sol, el sol de sempre.

Música de paraules
que no s’emporta el vent,
traspassant les ànimes perdudes.
La música, l’únic llenguatge
que tothom entén, universal,
no té fronteres, simfonia d’essències,
brisa de sentors i carícies
a l’oïda i els sentits.

Glòria Fandos

dijous, 4 d’agost del 2011

PROGRAMA 120 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

Avui hem tingut a Cinta Mulet, poeta i escriptora d'Horta de Sant Joan, i Alejandro Gibello, president de l'Associació Cultural "Lo Terreno"

Audio del programa: