divendres, 29 d’agost de 2008

aquest estiu

AQUEST ESTIU

Aquest estiu d'alegria i de sol,

és el meu estiu diferent,

una abraçada dolça

m'envolta la pell,

que em crema...

Espero la nit, on la claror

de les estrelles errants,

apaguin l'escalfor

que sent el meu cor

i amb el ruixim

fresc del matí

fet de poemes.

Glòria Fandos



diumenge, 24 d’agost de 2008

EL RIU QUE PARLA

EL RIU QUE PARLA

L'Antologia de relats curts, on trenta escriptores i escriptors ebrencs han posat la seva empremta, la seva història particular, recollit en un llibre de dues-centes quaranta-nou pàgines, amb una portada atractiva, poètica. És el riu amb reflexos d'or, al crepuscle vespertí de la bellesa d'una llum, d'una aigua tranquil·la que avança suaument i sense pausa, del corrent d'un riu que invita al repòs i a la pau "El riu que parla" ja és una realitat, aquest llibre té ales, té peus, i camina i vola... per camins i per espais fèrtils i fructífers. Ja és a les llibreries de les Terres de l'Ebre, i hi serà per tota Catalunya i més enllà... Aquests escriptors i escriptores han plasmat les seves paraules fetes d'aigua, inspirats pels paratges de l'Ebre, filtrades pels sentiments del cor i de l'ànima, i l'aigua del riu i els seus paisatges riberencs són plens de lletres i paraules. Estic orgullosa d'haver participat amb el conte titulat "L'ai al cor de la Núria".

Gràcies a Aeditors i Serret, s'ha portat a terme aquest llibre en un mes i mig, amb relats inèdits, també creats en aquest temps, i seleccionats del bloc d'Octavi Serret. S'ha revocat la teoria de que fer les coses amb presses, en aquest cas un llibre, no poden sortir bé. Fer una crida als autors i autores, tenint de la seva part una resposta excel·lent i entusiasta, posar-se en marxa l'editor, amb correccions, impremta, fotos, disseny. I ha sortit un llibre, una antologia perfecta, preciosa i de gran qualitat literària. Una Antologia sempre és molt ben acceptada, molt lectors ja la tenen a les seves mans, l'estan llegint i ja han donat bones crítiques. Es pot gaudir d'una diversitat d'estils, fent més amena i distreta la seva lectura. Ja ho comprovàrem el dia de la presentació, en ple agost, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb la participació quasi bé tots els autors i autores. En mateix dia, a la 3ª Trobada d'autors ebrencs al Matarranya, José Miguel Gracia, president de l'Associació Cultural del Matarranya, presentà els seu poemari premiat pel Govern d'Aragó, entre moltes altres activitats, tot celebrant un dinar literari a Fondespala, amb una gran harmonia, on surava un ambient d'amistat, paraules i versos...

Els escriptors i escriptores participants del llibre de relats curts són el següents:

Jesús M. Tibau

Laura Mur

Josep Igual

Maria-Josep Margalef

Teresa Bertran Torres

Emigdi Subirats

J.J. Buera Bel

Jordi Andreu

Jordi Pijoan-López

Judit Ortiz

Josep Gironès

J.J. Rovira Climent

Andreu Subirats

Francesca Aliern

Albert Guiu

Valer Gisbert

Vicent Sanz

Sílvia Favà

Regina Bladé

Rafel Duran

Estela Ferré

David Ruz

Ignasi Revés

Glòria Fandos

Susana Antolí

Joan Pinyol

Lluís Rajadell

Ramon Àngel Garcia

Silvestre Hernàndez

Neus Pallarès

Glòria Fandos Gracia


divendres, 22 d’agost de 2008

EXPOSICIÓ A FREGINALS DE LA PINTORA ROSA GELLIDA






El dia 20 d’agost a les 12 del matí, quan començaven les festes Majors del poble de Freginals, en honor a Sant Bartomeu, es realitzà la presentació de l’exposició de quadres de la pintora rapitenca Rosa Gellida, a la Sala Multiusos de l’Ajuntament, amb un petit i entranyable discurs del seu alcalde Lluís Fernández, amb la presència de la resta d’autoritats, pubilles i pubilletes de la festa i una gran afluència de públic. Rosa dedicà unes sentides paraules d’agraïment, i breument ens exposà la seva trajectòria artística. En principi és autodidacta, a l’escola ja dibuixava les cares de les companyes de l’escola, després estudià tres anys a l’Escola d’Art de Tortosa, va estar a París i ara s’està perfeccionant prenent classes amb un prestigiós catedràtic, havent fet nombroses exposicions, com al Centre de Comerç a Tortosa i sobre tot a la Casa del Mar de la Ràpita on és monitora de pintura de la gent gran, i a altres llocs més.

Darrerament ens acompanyem a participar i compartir aquestes activitats artístiques, tant pictòriques com literàries, ja que m’està cedint fotos dels seus quadres per a il·lustrar les portades dels meus llibres.

L’alcalde amb les seves paraules ressaltà els contrasts de la foscor i de la llum, ja que a la mateixa sala, una part estava dedicada a una exposició titulada “Dones en la memòria” de panells, que formen part d’un passat i d’un record, guardat com un tresor a la memòria, amb fotos antigues de dones treballant al camp, dels pobles de la comarca i textos d’escriptors i escriptores de les Terres de l’Ebre, tot en blanc i negre i l’altra part dedicada a la llum, el color i la bellesa de les formes, de les pintures d’una dona, de Rosa Gellida, donen l’alegria de la vida, del present i el futur de les dones, i de tots. Amb paisatges tropicals, fades, aigua de mar, gavines volant, nenes jugant... i flors moltes flors, que acaricien la visió, com un raig de sol a la terra d’hivern...

Després baixàrem al pati de l’Ajuntament, on gaudírem d’un luxós aperitiu, i brindàrem per la Cultura, per projectes i acabàrem amb un toc poètic de la meva part, fent un tast de properes vetllades, un poema, com no, dedicat a la protagonista de l’event, Rosa, i un altre dedicat al poble de Freginals, fet per a l’ocasió: Entre les muntanyes /del Montsià i del Montsianell/ apareix el petit poble de Freginals/ suspès en l’espai i el temps/ com una estampa de postal / amb cases blanques i grogues/ irradiades per la llum del sol.

Glòria Fandos Gracia

dimarts, 19 d’agost de 2008

las alas del mar

LAS ALAS DEL MAR

 

Las alas del mar están prisioneras,

amarradas a los acantilados rocosos,

grises, mohosos y oscuros,

como gigantes encantados, tenebrosos,

mirando amenazadores y altivos

a las conchas muertas, pálidas

que reposan en la arena...

 

Las alas del mar están atadas,

como tu atas mi cuerpo con tus brazos,

son la espuma blanca, caracoleada,

que baila danzas infinitas y frenéticas,

en la espuma azulada, como sonrisa del cielo,

sobre las olas atrevidas, inquietas, asustadas.

 

No pueden alzar el vuelo, tienen mandrágoras

cuyas raíces están asidas con fuerza insospechada

 a la profundidad sin fin, estéril, vacía de peces,

y no pueden alcanzar el sueño dulce,

de su anhelada libertad,

sólo miran al cielo, rojizo y dorado

por los rayos del sol, adormecido

al atardecer triste del ocaso,

 envidiando ver volar a las gaviotas de color grisáceo,

con sus grandes alas que abanican la brisa,

para que respire la naturaleza y no muera

bajo las aguas violeta y azuladas,

con reflejo de cenizas apagadas.

 

Las alas del mar no pueden alzar el vuelo,

tendrían que arrastrar con ellas

el gran manto de los mares y los océanos,

con su inmenso y enorme peso,

un gran sueño infinito, hecho de agua,

salada como besos de sirena

 y dulce como el caramelo de tus labios,

de ríos que serpentean entre montañas,

alimentados por las lluvias,

donde fluyen la palabras sencillas

 tejiendo versos, con estrellas y universos,

como la luz de tus ojos

cuando se funden en los míos.

 

Gloria Fandos Gracia

 

 



Mamma Mia, el 13 de Agosto en los cines...

dijous, 7 d’agost de 2008

víctima, no victimista

VICTIMES, NO VICTIMISTAS

Bravo estimada senyora, que no recordo el seu nom, ni cal, ja que escriu una carta a un diari, que em fa m'avergonyeixo que una dona l'hagi escrit. Generalitza sobre la maldat de les dones, cosa que no es pot fer mai. La bondat i la bona fe existeix per parts de moltes persones, dones, homes, gràcies als quals funciona en una pau, relativa, però funciona, la nostra societat, el mon. Les dones tenim enemics per partida doble, per part d'homes i per part de dones, com vostè, és depriment. Aquesta senyora que acusa a les dones de denuncies falses, que s'aprofiten d'una llei que les afavoreix per a esfonsar a homes, tant moralment, com econòmicament, cosa que això ho estem sofrint les dones des de temps immemorials. Li sembla normal, no? Patètic. Els homes tenen molt de la seva part, les dones que els fan d'advocadesses defensores, que sembla que proliferen, com els rovellons a les pinedes quan s'atura la pluja. Potser, tenen els ulls tancats a l'actualitat, que ens la posen per davant diàriament. S'han oblidat de la història, respecte a la realitat de les dones. Potser actuen per la por. Es pot començar a l'època medieval, a la inquisició, fins a quin punt estava considerada la dona. A Xicago, en 1870, les dones que van morir cremades pels empresaris a una fabrica, per defensar els seus drets, com a treballadores. Van morir moltes dones, i continuen morint dia a dia, pels mascles dominadors. La seva carta és un exemple de la llibertat d'expressió, que ha de ser imparcial. Per aquest motiu, opino que les seves idees són vergonyoses. Segur que ha conegut alguna àvia, o mare, o amigues, que finament han passat, per maltractes psíquics, alguna fina ofensa de part dels seus marits. Com ara ser infidels, enamorar-se d'alguna companya de treball, més jove, o no, deixar els comptes a zero, i anar'sen de casa, deixant a la dona que s'espavili amb els fills, la hipoteca...no podria acabar. Senyora meva, no distorsioni la realitat, perquè perjudica el sentit de la justícia.

Gloria Fandos


Recordando

RECORDANDO

DISCURSO DE PRESENTACIÓN DEL LIBRO DE POESÍA "LUZ Y SOMBRAS", Y "TORTOSA ENYORANÇA I AMOR".

VALLDERROURES EL AÑO 2000

Buenos días a todos, amigos y amigas de la poesía. Hace dos

o tres años que me dedico a escribir más intensamente, a pesar del poco tiempo que tengo para ello, soy aficionada y nueva en la literatura. Aunque hace unos diez años que empecé a escribir algunos poemas. Es un género literario que lo amo y lo necesito.

La literatura me abre nuevos caminos, me hace conocer otras gentes, nuevos pueblos, sintiendo una satisfacción interior incalculable, que no puedo expresar con palabras.

Gracias como siempre a la buena acogida de Octavio Serret, propietario de la Libreria Serret de Balderrobres, que en cuando se enteró que había publicado mi primer libro, que fue un poemario titulado "TortosaEnyorança i amor", por mi amiga Mª Pilar Villagrasa de Lledo, me hizo saber que le llebara los libros con urgencia a su libreria.

Gracias a buenos amigos, en esta ocasión a F. Javier Salvador de Lledó, que nos conocemos desde la infancia, ya que viví en dicho pueblo, pequeño, de primavera y de ensueño, desde los dos años a los dieciseis. Aquí en Valderrobres también viví, en la estación de ferrocarril, de los 15 días los dos años, pero mis recuerdos son nulos, como es normal en esa edad.

Gracias a las personas que voy conociendo, que comparten mi afición y amor por la literatura y por la Cultura en general, que es el arma más bonita para combatir los "altibajos" de miseria de nuestra sociedad actual. Mi lema es "LA Cultura por la paz", lo mismo que lo es también, sin ponernos de acuerdo, el de mi amigo virtual tortosino, Don Federico Mayor Zaragoza, anterior presidente de la U.N.ES.C.O. y como lo es tambíén el de muchos, dotados de gran sensibilidad, con ansias de paz.

Gracias al Sr. Carlos Fontanet Gil, Concejal de Cultura, al Sr. Falgas y demás autoridades por su amabilidad y por la buena acogida que nos han dispensado y por su disposicióm a fomentar la Cultura. Gracias al pintor tortisino Carles Mestre que ilustra la portada de mi libro de poesia "Luz i sombras"

Esta vez mis sencillos y humildes pasos literarios, me han traido a esta preciosa Villa de Valderrobres, situada en el Valle del Matarraña, capital de dicha comarca. Bañada por las aguas del río que también lleva su nombre, y con su vena de vida alimenta nuestro ancho y caudaloso río Ebro, que da riqueza a las tierras por donde pasa. Que nos acompaña en su agradable transcurrir por Tortosa y Amposta en el tramo final de su camino hacia el mar.

Valderrobres que tiene un patrimonio artístico y Cultural rico y variado, repartido por todo el territorio, desde el Arte Rupestre a los Poblados Íberos en época más reciente.

Dejaron su huella y su Cultura los romanos, los godos y los árabes, hasta La Reconquista en 1169 por Alfonso II de Aragón.

Es de admirar el medieval Puente de Piedra y el Portal de San Roque que se abre a la plaza, con el sobrio edificio civil del Ayuntamiento, joya del Renacimiento Aragonés, cuya construcción finalizó en 1599, tal como se refleja en el escudo de la Villa.

Sus calles empedradas y empinadas nos llevan a la Iglesia de Santa María la Mayor, Monumento Hístórico, estilo gótico y al Castillo, más palaciego que defensivo, de comienzos árabes y reconstruido por Alfonso II cuando tomó el mando.

La semana pasada cuando vine, que apenas pude ver el centro del pueblo, quedé admirada, por la gran riqueza arquitectónica que contiene, tuve un sensación mágica, como si el tiempo no hubiera parado y se hubiera detenido en un pasado lejano...

Soy una enamorada de la poesía y de la expresión escrita en general, escribo con la mente y con el corazón, y espero llegar al vuestro aunque solo sea con uno de mis versos...

Gloria Fandos Gracia

dimarts, 5 d’agost de 2008

L'horror de la violència masclista

L'HORROR DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Les víctimes de la violència masclista són l'horror de les notícies que dia a dia ens colpegen la vida i l'existència, més apressa del que voldríem i desgraciadament, sense pausa. Un degoteig imparable d'assassins en potència, amb les febles i nul·les excuses de distorsió de caràcter o comportament, gelosia...i dones innocents es veuen privades d'allò mes valuós que tenim, la vida. Avui dia d'horror per partida doble a Catalunya, o a qualsevol part del món, una vida sempre té el mateix valor. Aquest any ja són 36 les dones que han vessat la seva sang, que subjectaven l'alè de la seva existència, per unes mans monstruoses, guiades per una ment malalta de maldat, posseïts per una follia demoníaca que no té una explicació racional, i sobretot no té cabuda a cap cor humà, que sembla que es barreja amb els instints bestials d'animals irracionals...Busquem solucions civilitzades, construïm una societat més nostra, com a persones que som. Justícia, costums, educació. Sobre tot ser conscients de la grandiositat de l'amor, amor en majúscula, saber quan comença i quan acaba l'amor, però l'amor, amb tota l'extensió de la paraula no acaba mai, pot canvia d'intensitat, de forma. L'amor de bons sentiments és el motor que fa bategar el cor de la humanitat. Aquestes notícies et fan acabar el dia amb un mal cos intens i sabor amarg a la gola. Avui justament estava escrivint un poema per a uns amics que es casen el mes que ve. Intentava buscar paraules belles, romàntiques, amb un fons tendre, dolç, bons desitjos, unió de llarga felicitat, envoltat d'un cel lluminós, i un cel estrellat d'il·lusions ...Doncs l'acabaré demà, avui ja no puc més...

Glòria Fandos Gràcia (Escriptora ebrenca)

diumenge, 3 d’agost de 2008

CURTO I TOLET NOUS CANTADORS

CURTO I TOLET NOUS CANTADORS

El camí dels cantadors de la jota improvisada de Terres de l'Ebre, té un futur i un seguiment, en les veus dels joves Curto i Tolet de Sant Carles de la Ràpita, població amb una gran tradició d'aquest folklore tan autèntic i tan nostre.

Segons ens explicaren, el dia 31 de juliol a Ràdio Ràpita, en el programa "Poesia per la pau" de Glòria Fandos, fa tres mesos que han començat aquesta aventura de conservar i continuar aquesta tradició de Cantadors de la Jota Improvisada, que ja la veiem desaparèixer quasi irremeiablement. Ho han agafat amb entusiasme i il·lusió, sobretot amb preparació. Han visitat als cantadors que encara en queden, com el Teixidor d'Amposta, el més antic, Secundí Forcadell de la Ràpita i Joseret, més jove, de la Raval de Sant Llàtzer, Tortosa. Han cantat i han rebut les seves explicacions i consells, que els ha estat de molta ajuda, i que aquesta idea mítica que és una afecció que no s'aprèn, la revoquen, ja que sí que es pot aprendre, i amb molta pràctica es pot anar avançant, perfeccionant.

Debutaren a les recent passades festes de la Ràpita i han tingut un gran èxit. Hem de reconèixer que gràcia si que en tenen, inventiva, intel·ligència i sobretot, ganes, a més d'extrema joventut. Curto té divuit anys i Tolet setze. També ens acompanyava Rafa, impulsor de la Associació Cultural sense ànim de lucre "Torna-hi", amb la intenció de recuperar tradicions, jocs antics, com ara la Morra, donar a conèixer grups de música joves del poble i d'altres llocs i moltes més activitats. Cal destacar que per al setembre, més de quaranta participants del joc de la Morra aniran a competir a Itàlia a un Campionat, així com s'emetrà un documental al Canal ·33 dedicat als cantadors de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre.

Només ens resta felicitar a aquest col·lectiu de joventut emprenedora, defensora de la Cultura de la nostra terra i més enllà, amb el suport de l'Ajuntament de la Ràpita i l'Àrea de Cultura, encapçalada per la nova regidora de Cultura Amparo Pérez..

Endavant i les meves més sinceres felicitacions, ànim i sort, no tots els dies tenim a la nostra societat notícies tan excel·lents.


divendres, 1 d’agost de 2008

el tren de la vida

EL TREN DE LA VIDA

 

 

Todavía siento

que un tren en marcha

ha pasado por mi cuerpo,

golpeando una a una

las traviesas de madera

que entre piedras hirientes,

sujetan los raíles de hierro

de una vía que no termina,

el tren hace sonar su silbato

y se aleja... y se lleva el dolor.

Abro los ojos y estoy viva,

las caricias suaves de la vida

palpitan en mi corazón,

y mis labios…

 

Rodea mi cuello

un collar de guirnaldas,

tejido con las flores

perfumadas del color

de las primaveras

que están aún por llegar,

adornadas con el sonido

y el silencio de las palabras

que son dulces, son saladas,

hechas de sonrisas, de lágrimas,

poemas, luz, aire…

alegría, tristeza.

 

Es tu mirada, azul, verde,

color de tierra mojada,

la corriente del río,

la espuma de las alas del mar,

que besan la playa…

Es el reflejo de tu corazón

en el agua, y tu no estás.

 

Glòria Fandos Gracia