dijous, 7 d’agost de 2008

víctima, no victimista

VICTIMES, NO VICTIMISTAS

Bravo estimada senyora, que no recordo el seu nom, ni cal, ja que escriu una carta a un diari, que em fa m'avergonyeixo que una dona l'hagi escrit. Generalitza sobre la maldat de les dones, cosa que no es pot fer mai. La bondat i la bona fe existeix per parts de moltes persones, dones, homes, gràcies als quals funciona en una pau, relativa, però funciona, la nostra societat, el mon. Les dones tenim enemics per partida doble, per part d'homes i per part de dones, com vostè, és depriment. Aquesta senyora que acusa a les dones de denuncies falses, que s'aprofiten d'una llei que les afavoreix per a esfonsar a homes, tant moralment, com econòmicament, cosa que això ho estem sofrint les dones des de temps immemorials. Li sembla normal, no? Patètic. Els homes tenen molt de la seva part, les dones que els fan d'advocadesses defensores, que sembla que proliferen, com els rovellons a les pinedes quan s'atura la pluja. Potser, tenen els ulls tancats a l'actualitat, que ens la posen per davant diàriament. S'han oblidat de la història, respecte a la realitat de les dones. Potser actuen per la por. Es pot començar a l'època medieval, a la inquisició, fins a quin punt estava considerada la dona. A Xicago, en 1870, les dones que van morir cremades pels empresaris a una fabrica, per defensar els seus drets, com a treballadores. Van morir moltes dones, i continuen morint dia a dia, pels mascles dominadors. La seva carta és un exemple de la llibertat d'expressió, que ha de ser imparcial. Per aquest motiu, opino que les seves idees són vergonyoses. Segur que ha conegut alguna àvia, o mare, o amigues, que finament han passat, per maltractes psíquics, alguna fina ofensa de part dels seus marits. Com ara ser infidels, enamorar-se d'alguna companya de treball, més jove, o no, deixar els comptes a zero, i anar'sen de casa, deixant a la dona que s'espavili amb els fills, la hipoteca...no podria acabar. Senyora meva, no distorsioni la realitat, perquè perjudica el sentit de la justícia.

Gloria Fandos