dissabte, 26 de desembre de 2009

EL MEU NADAL

EL MEU NADAL

El meu Nadal el tinc impregnat a la pell i al cor,

el Nen Jesús aquest any ha obert els ulls,

s'ha fet present i ens porta amor i Pau,

a la llum i l'esplendor, d' "Els Matins" de T.V.3

Glòria Fandos

Recital Nadalenc per al programa Els Matins de tv3 de Josep Cuní, "El Club dels poetes desconeguts" impulsat per Núria Feliu.



dilluns, 21 de desembre de 2009

TUS PALABRAS

El cielo se corona
en las galaxias
y las constelaciones,
abren caminos
en mi noche
de sueños...
Sueños que se desvanecen
al alba, en las mañanas
nuevas y claras,
desenredando mi ovillo
de nudos y miedos,
con la belleza
del fino hilo
de tus palabras.

Gloria Fandos

S’HAGUÉS POGUT EVITAR?


El temps passa de pressa, massa, no és cosa nova, se’n va com l’alè en un dia de gebrada d’hivern, o el fum de les fogueres que fan el pagesos al camp per cremar la branques dels arbres, principalment d’oliveres, després de la poda, en un dia de vent suau; si és fort no se’n pot fer, pel perill dels incendis, és clar, o el fum de les xemeneies de les llars de foc que escalfen la casa.
El fred, aquest any, arriba tard i, amb ell, la tant anunciada proliferació de la grip nova, tema tant polèmic aquest any i, per què no, també preocupant, hem d’avançar, hem de reflexionar i intentar veure una realitat i no espantar-nos.
La gent gran em contava que havia sentit contar que quan van passar la grip de l’any 13, moria gent jove i sana, quasi d’avui per demà. Recordaven aquella grip com una tragèdia. És que no hi havia antibiòtic llavors, deien. Ara no mor ningú de la grip. Estan les vacunes, per a la gent més gran, i també més jove. A més està l’antibiòtic per evitar complicacions, com la pneumònia o la pulmonia. Teníem tota la tranquil·litat, cap preocupació, i la mort, quedava descartada completament.
Recordo l’any 1969, que vivia a un poble que es deia La Zaida, proper a Saragossa, vaig agafar una grip molt forta, amb la penicil·lina va desaparèixer. Va ser un brot de grip, inusual, doncs tota la gent del poble la va agafar. La majoria de les cases els va afectar al membres de tota la família, pares, avis, fills i nens. Tots eren al llit, amb febre, mal de cap i mal de gola, faringitis molt pronunciada que avançava cap avall, laringe i bronquis, tots estaven amb la porta de la casa oberta i el practicant feia les visites per injectar-los el medicament. Ni familiars, ni veïns, ni amics, es podien ajudar, tots estaven afectats. Es veu que era prou contagiosa. La meva mare va estar al meu costat les dues setmanes que em va durar la grip i no es va contagiar per res, fins i tot dormia al meu llit, per tenir-me millor cura. Es va fer palès que era una grip prou greu, però no va morir ningú. Ni vell, ni jove, ni gent delicada, ni en malalties cròniques, ni per casualitat. Ara apareix una grip nova, que sí que mor gent, després del avenços i mitjans de prevenció que hi ha? Em va semblar preocupant, però veig que no és tant. Crear una alarma social sense la base d’una mínima realitat, és bastant de mal gust, sincerament. Han creat una vacuna especialment per a prevenir aquesta grip a corre-cuita. Dubten dels efectes secundaris, de la seva efectivitat. Conductes escrupoloses de prevenció per evitar el contagi. S’ha creat una certa por social generalitzada, que potser s’hagués pogut evitar.

  • Publicat al Diari Tarragona, a la secció "Línea abierta", el 21 de desembre de 2009

dimecres, 16 de desembre de 2009

VUELVE A BRILLAR

VUELVE A BRILLAR

El cielo vuelve a brillar

con estrellas y cometas,

retorna la Navidad,

pastores, Reyes,

mendigos y poetas

se dirigen al Portal,

el Niño Dios ha Nacido

y desprende destellos

de amor y Paz.

Glòria Fandos

dimarts, 15 de desembre de 2009

MÀGICA DOLÇOR

MÀGICA DOLÇOR

Màgica dolçor,

el mar immens,

d'escuma blanca

i ones cargolades

fetes de somriures...

Cors que destil·len

sentiments...

Llavis innocents

creant un camí

de paraules.

Com abraçar

amb mirades humanes,

tantes belleses amagades?

Dels fons marins,

i de la fondària dels sentits.

Glòria Fandos

dilluns, 14 de desembre de 2009

EL NOSTRE NADAL

EL NOSTRE NADAL

Un Nadal més, un any més,

desitjos d'amor i Pau

al nostre cor,

sempre igual i diferent,

arriba la neu, arriba el fred,

naix el Nen Jesús,

el Fill de Déu,

Josep i Maria el bressolen,

dolçament...

La terra s'omple de llum,

el Nen Jesús ha obert els ulls,

ens mira amb tristesa,

la Humanitat no sap

el que està fent.

Ens envia la Estrella

perquè il·lumini

la nostra ment.

Glòria Fandos

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2010

ILDEFONS CERDÀ PER A LA HISTÒRIA

Normal 0 21

 

Si puc dir que a la Història hi ha hagut grans homes un d'ells, sense dubtar-ho, és Ildefons Cerdà. Fa un temps vaig escoltar i veure un ampli reportatge que feien per televisió, parlant sobre ell, la seva història, les vicissituds, els seus avatars, què va ser, què va fer, gairebé tot de la seva vida. Vaig parar de fer feina, no vaig poder deixar de seguir la història d'aquest gran home. Es va guanyar la meva admiració incondicional. Quan va acabar el reportatge, vaig quedar emocionada, sentiment que aflora amb alegria cada cop que sento o recordo el seu nom, Ildefons Cerdà. Si hi havia alguna cosa personal que no fos tant d'admirar, no va quedar escrita, podien ser petiteses, com a persona humana no podia ser perfecta, o potser ell sí? Val la pena saber que aquestes persones han existit, que han format part d'una societat que ens han precedit, deixant el fruit del seu treball, del seu esforç, de la seva humanitat i de la seva saviesa. Després del desgavell social que estem vivint, la decepció més fastigosa de tants que ens envolten, saber que han existit persones com Ildefons Cerdà em porta una alenada d'aire fresc, il·lusió i ganes de viure. També em porta tristesa veure que actualment ningú vol ni li interessa prendre exemple de comportaments humans i desinteressats de persones que han existit abans que nosaltres, la qualitat humana baixa de nivell, es posa a l'alçada de les soles de les sabates, com solem dir vulgarment. Només agafo grapats de la memòria que m'han quedat d'aquell matí i una mica més d'informació.

 Va nàixer a Barcelona, a Centelles, en 1815, al Mas de Cerdà, a la Plana de Vic, on va realitzar els seus ensenyaments mitjans al seminari. El seu pare volia que fos religiós, capellà, cosa que no va ser, i per aquesta raó, li retira els seu recolzament econòmic, fent la seva vida molt difícil. Pertanyia a una família adinerada i lliberal, com ell, nombrosa, el tercer de sis germans, tres homes i tres dones. Va morir a Caldes de Besaya (Santander) el 1876. El 1932, durant la primera guerra Carlista, es trasllada a Barcelona i estudia Matemàtiques i Arquitectura.

 El 1834 l'epidèmia del còlera assola la ciutat, per condicions higièniques deplorables. En veure aquest fets tant lamentables desperta en ell el seu interès per estudiar urbanisme. Es trasllada a Madrid per estudiar la carrera de Ponts i Camins en situació precària. Després de la mort del seu pare i els seus germans i com a únic hereu li recau tota la fortuna de la família. La dedica en ser polític, i crear un pla d'urbanisme per a la ciutat. El famós Pla Cerdà que tots coneixem. Aquest any se celebra el 150 anys de la seva aprovació. L'Eixample barcelonès, model a seguir per altres ciutats, aprovat en 1859. Creador de la disciplina urbanística, construir vivendes amples i assolellades, estudiant el camp de les Ciències Socials i aplicar-les. Valorant les condicions de vida de les desigualtats socials, en la salut i l'esperança de vida segons les condicions de les classes populars i obreres.

L'abril de 1842 es trasllada a la província de Tarragona per treballar en el projecte de la carretera entre Tarragona i Móra d'Ebre, el tram cap la Vall d'Aran i el projecte entre Barcelona i Ripoll. Son immesurables els seus projectes.

Entre els 14 projectes que es van presentar per a l'urbanització de l'eixample de Barcelona, el d'Antoni Rovira i Trias va ser l'únic que va competir amb el guanyador de Cerdà, que va saber veure el futur de les ciutats, relacionades amb les comunicacions. Creador de l'Urbanisme modern, un gran home preocupat per les vides humanes, el seu benestar i per una societat més justa.

El Pla Cerdà també va tenir oposició i menyspreu al seu autor. Li van negar posar el seu nom a un carrer principal de l'entramat, cosa que es prometia al que sortís guanyador del projecte, i també un monument que ja havia estat dissenyat en 1889 per Pere Falques, i que l'alcalde del moment, Francesc Rius no va aprovar. Fins als anys 1960, la Plaça Cerdà pren el seu nom, situada en un tram de la ciutat que ell no va dissenyar, sent ara l'alcalde Josep M. de Porcioles.

Haussman va intentar adquirir el Pla Cerdà per a París, i Cerdà es va negat, perquè el volia per a Barcelona. En la construcció del Pla Cerdà va haver intrusismes i no es va complir el seu projecte tal com exactament Cerdà el va dissenyar, perdent qualitat les seves construccions. Tot i així el Pla d'Ildefons Cerdà i Sunyer va caminar en el temps, en el futur que ningú podia pensar ni imaginar. En la teva obra els teus ulls ens estan mirant, i caminem i admirem el teu passat que és present.

 

Glòria Fandos

 

  • Publicat al Diari de Taragona el dia 7 de desembre a l'apartat de "LÍNEA ABIERTA"

diumenge, 22 de novembre de 2009

LLIURAMENT DE PREMIS AL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

LLIURAMENT DE PREMIS AL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

El dia 18 de novembre, dimecres a les 20'30 de la tarda es realitzà la festa de lliurament dels premis del Segon Concurs de relats breus, poesia i pintura ràpida, a la Sala Emili Vives i Bertomeu del Consell Comarcal del Montsià, situat a Amposta.

El premi de Poesia recaigué en Anna Ralda Bas, de la Sénia, amb el poema titulat "Remor de Coralls", que ens llegí a l'acte. El de relat el rebé l'escriptor ampostí i, també jove, amic i company de lletres, Rafel Duran Pino, una promesa literària, i una realitat que s'està fent pas, un montsianenc que s'està consolidant a les Terres de l'Ebre, per a arribar , en un futur, més enllà. La seva obra guanyadora es titula "Mans de Sang". Ens explicà que era la història d'un home de molt bon caràcter, al qual tots prenien una mica el pel, sobretot els company de treball, la seva dona el deixa per un home més jove, per qüestió de sexe, però no s'immutava, amb tot es conformava, fins que explota i el final... l'haurem de llegir. L'autor assegura que no hi ha cap mort.
En l'apartat de pintura ràpida el primer premi el guanyà Rosa Febrer Marqués, d'Ulldecona, amb una pintura a tot color del poble de Freginals en primer pla, lloc protagonista del concurs; i un accèssit que recaigué en Raquel Aliau Bertomeu, de Deltebre, estudiant de l'escola d'Art i Disseny, amb un quadre en blanc i negre, d'un carrer del poble, amb la figura d'un xiquet que amb les mans esteses vol agafar un gat, que a poca distància està assegut i indiferent al perill que se li apropa.
Els premis els reberen de part de les autoritats que presidien i acompanyaven a l'acte, el president del Consell Joan Castor Gonell, del president de la Comissió de Cultura Moisès Carles Bielsa, gran nombre de membres del jurat, entre ells l'Alcalde de Freginals, Lluís Fernández .

És el segon any que el Consell Comarcal del Montsià organitza aquest concurs, amb molta concurrència, tant de participants com de públic assistent. La senyorívola Sala Amadeu Vives era a vessar de gent. Només poden participar tots aquells que tenen un vinculació directa amb la Comarca del Montsià, bé de treball, d'estudis, o d'empadronament. Ja sabem que el Montsià, capital Amposta, és una de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre, juntament amb el Baix Ebre, capital Tortosa, que comparteix costa i muntanya, La Terra Alta, famosa pel seu conreu vinícola, i la Ribera d'Ebre, les capitals de les quals són Gandesa i Mora d'Ebre respectivament.
Enhorabona per aquest indicativa Cultural, amb l'esforç que això suposa, organitzadors, polítics, treballs que passen més desapercebuts, però no menys importants, com el de la secretària de Cultura Alícia González o Montse i més gent, sempre aporta riquesa, bellesa i també Pau, que és el meu lema, i el de tots. La Comarca del Montsià ja té una gran riquesa, la dels seus pobles, l'agricultura i la costa que abasta el seu territori. Espais de somni, per donar a conèixer, on darrere hi ha un gran treball, d'una bona gent que ho abraça amb il·lusió, uns paratges contrastats entre la muntanya i el mar.
Acabàrem la festa amb un suculent refrigeri, i brindant amb cava per una pròxima celebració, per un tercer Concurs Cultural del Consell Comarcal del Montsià

Glòria Fandos

Terres de l'Ebre


dimecres, 11 de novembre de 2009

A MILLET LI FAREM UN HOMENATGE

Així com vas avançant en la vida, ja les situacions, les actituds i aptituds, els comportaments de moltes persones, si és que es poden anomenar així, no és que ens acostuméssim, mai ho podrem fer, però es transforma en una decepció contínua, crònica, que ens rosega les entranyes i el cor. Cada cop veiem amb tristesa que la humanitat, els valors, l'honradesa, la dignitat que hem de tenir com a persones, amb us de raó i lògica, s'allunya, s'escapa entre les mans, entre els dits com un vent fugisser o un fum tòxic que s'esvaeix contaminat fins l'infinit. Trenquen la confiança que molta gent han posat en ells o elles. Són els estafadors de tot tipus. Els lladres de "guant blanc" com se solia dir. Con no, no podia deixar d'opinar d'aquest tal Millet, que era president del Palau de la Música de Barcelona, de l'orfeó Català, tota una gran Institució Cultural que representa, i el sentiment d'orgull de l'essència Catalana. El desengany més profund a envaït a tantes persones que confiaven en ell i també el seu voltant proper, sol no podia fer tan gran estafa, econòmica i moral. Els que tenim sensibilitat, com així són tots els que estimem la música, el moviment Cultural més important que pot existir per a reconfortar el cor i la ment humana, ho ha tirat pel terra, l'arrossegat pel fang, en poca vergonya i cara dura. També ha traït a la seva família, que des de anteriors generacions s'havien guanyat un respecte i una admiració irrevocable, de Barcelona i tota Catalunya. És inconcebible, inaudit, increïble, perquè gràcies a Deu encara existeix la innocència. Un personatge que ha estat desviant milions d'euros, dels guanys i de l'esforç del boluntariat dels artistes. Cauen en l'egoisme i l'avarícia, com més en tenen, més en volen. Quan hi ha tanta pobresa que s'escampa cada dia més a la nostra societat, de gent treballadora, honrada que intenta que hi funcioni i confia. Famílies que no arriben a final de més. Els investigadors per curar malalties no tenen recursos. A l'Àfrica i a altres països del tercer món moren nens i adults de gana i per falta de medicaments.

Quantes persones no hem pogut gaudir d'una vetllada al Palau de la Música de Barcelona, d'una òpera o un concert de coral? Són luxes que no ens podem permetre.

Pensava que pot ser no pagava la pena opinar sobre aquest tema tan escabrós, però no m'hi he pogut estar. Tenim el consol que no hem estat estafats directament, però ens sentim solidaris pels que si ho han estat. Com més avancen les investigacions més s'embolica la madeixa.

Del primer moment he pensat que Millet ha estat molt valent en confessar l'apropiació indeguda de sumes de diners tan astronòmiques. D'estafadors en altres àmbits, també Culturals, però amb distàncies abismals, neguen tot tipus d'inculpació, i acusen a còmplices inventats del seu entorn proper, però no familiars, per suposat. Amb comptabilitats i documents falsos, no sé com s' ho fan per ser tan intel·ligents. Encara que els condemnen anar a presó. Ells sempre es declaren innocents, i amb la confusió i l'enrenou que es crea, la societat i pot ser també la justícia condemnaria als còmplices inventats i innocents acusats, també serien persones que confiaven en ell, esfondrant-los sense el mínim remordiment i aquest sortiria triomfador i fins i tot li retrien un homenatge. Semblaria una burla grotesca i molt injusta. Les injustícies estan a l'ordre del dia, per desgracia. Com hem va dir un amic artista, aquest ja es trobarà amb la justícia de Deu.

Glòria Fandos

Publicat al Diari de Tarragona el dia 9 de novembre a la Secció "Línea abierta"

dimecres, 4 de novembre de 2009

"HOJAS DORMIDAS” A SANT CARLES DE LA RÀPITA



"HOJAS DORMIDAS" A SANT CARLES DE LA RÀPITA

Amb gran satisfacció, el dia 30 d'octubre a les 7'30 de la tarda, al casal Cultural "El Maset" de Sant Carles e la Ràpita, es va presentar el llibre de Glòria Fandos "Hojas dormidas, poemari, a càrrec de la regidora de Cultura i mitjans de Comunicació Amparo Pérez. Va lloar la meva evolució literària, en el meu novè llibre. Va llegir el poema titulat "Tu voz", un dels que més li va agradar de l'extens poemari i va ressaltar el pròleg de l'editor, d'Ediciones Cardeñoso.

El llibre està dividit en dues parts. La primera titulada "Poemas del alma" dedicat als meus orígens, al poble que vaig nàixer, Samper de Calanda(Aragó), i a la unió amb la cultura catalana. No deixo de part el romanticisme, amb temes del mar, de l'amor i la primavera. Micro-històries per gaudir. Amb el contrast de la bellesa de la portada, "Els Ullals de Baltasar" de l'amiga pintora rapitenca Rosa Gellida, que va excusar la seva absència a la presentació.

Una segona part, "Tristezas", on tota la maldat que ens envolta a la societat, la intento transformar en bellesa de fons i de forma. Vaig recitar dos poemes dedicats al terrorisme de Madrid. També varem escoltar amb música de C.D, el poema inspirat en l'atemptat de Nova York, inclòs al llibre, premiat a Dublín l'any 2001, i musicat al piano per Tomás Simon Plazas i cantat per la veu d'Alícia González.

Entre públic ens van acompanyar alguns col·laboradors rapitencs del programa radiofònic "Poesia per la Pau", que realitzo a Ràdio Ràpita: Pilar Zaragoza, Fina Tenesa i Tomás Clua, que ens va recitar una petits poemes de memòria.

Aquest llibre us el presento amb la mateixa il·lusió que el primer, com els fills, l'amor que els hi dediques no es divideix, es multiplica i cada fill té el mateix amor. Amor que es guarda al magatzem inacabable i invisible de la ment i el cor, i l'anem agafant així com el necessitem, per repartir, per regalar.

És un plaer donar-lo a conèixer a aquest ciutat de Sant Carles de la Ràpita, poble que considero una mica meu. Un racó de Pau entre la muntanya i el mar.

Gràcies a la regidora Amparo Pérez, a l'activista Cultural Pau Lleixà, per totes les vostres bones atencions i la bona acollida.

Espero que us agradi el llibre de "Hojas Dormidas" i fins al pròxim.

Glòria Fandos Gracia

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Presentació a la Ràpita

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GLÒRIA FANDOS GRACIA

"HOJAS DORMIDAS" (Poemes)

SANT CARLES DE LA RÀPITA

A càrrec d'AMPARO PEREZ, REGIDORA DE CULTURA

I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Lloc: EL MASET

Dia: divendres 30 d'octubre

Hora: 7'30 de la tarda

COPES I VERSOS

COPES I VERSOS


Espais buits i de vegades
curulls de records cansats,
llunyans, reflectits al mirall
del temps...
penjats, com fulles invisibles
a les branques moribundes
dels arbres del parc.
Una terra plena d’herbeis, fenàs
i unes margarides blanques,
desplomades, desmaiades,
amb pètals pàl·lids i malaltissos,
expectants em miren,
amb el seu esguard groguenc,
viu, lluminós, com el resplendor
de sol ombrejat,
d’un calorós i sufocant estiu
que avança en el seu decliu.

Crepuscle tardorenc, deixant enrere
la flama encegadora
que acaricia els arrossars
del Delta, que ens abraça
i ens envolta...
i aquesta Ciutat centenària,
musical i literària,
admirada Amposta,
amb el riu d’aigua dolça
que pel seu costat somriu i passa,
arriba al mar de sal,
besant la propera costa
de daurades platges.

Somiant a les matinades
amb pluja de paraules,
cossos i mans s’uneixen,

es fonent, es perden i es troben
pels laberints dels sentits,
contemplant les llums rosades
que darrere del Montsià s’acosten.

Entre copes i versos,
als camins de la pell i el cor
no ha quedat un racó per explorar,
per besar i acariciar.

Al cel la lluna plena,
la nit clara i serena,
Unió dels llavis extremits
per un amor nou, que s’estrena
cada dia, cada albada.

Veus que canten i versen,
Terres de l’Ebre, Lletres Ebrenques,
Terres d’Arbó, Escriptor
de lletres d’or,
romandran impassibles en el record
i al fons del cor,
amb matisos de tresors immensos,
aquesta nit, nit màgica
de copes i de versos.

Glòria Fandos




IV Jornades de Lletres Ebrenques

Amposta 2009

diumenge, 18 d’octubre de 2009

79è programa "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita

El dia 15 d’octubre, al programa de “Poesia per la Pau” de Ràdio Ràpita, que s’emet quinzenalment. en dijous a les 9 de la nit, ens va acompanyar l'amiga i col·laboradora Rosa Curto, d’Amposta, però també es considera de la rapitenca. Entusiasta i amant de les lletres, escriu des de petita contes i poesia. Ens va llegir un petit relat, colpidor i estremidor sobre la violència de gènere. Una de les injustícies contra la que hem de lluitar, abolir-la de la societat, una fita que comparteixo fervorosament.
Jo vaig recitar dos poemes, extrets de l’apartat de personatges del meu llibre “Al vent de l’Ebre”: “Al Poeta Martí i Pol” premiat l’any 2004 al Grup poètic “Luz de Luna” (Barcelona) i el dedicat a l’amic Carmel Panisello de Sant Llàtzer (Tortosa).
Un altre dia Rosa ens tornarà a visitar, té moltes coses més a dir, relacionades, com no de la Pau i de l’amor, entorn a la poesia.


-----------------

AL POETA MARTÍ I POL


Ens nega la veu del teu silenci,
es fa present la buidor immensa,
s’ha apagat el teu somrís
que ens deixes esmicolat,
a la teva creació intensa.

Ja ha acabat el teu sofrir,
ha cessat el teu dolor
i has fugit, de la garjola
sense reixes d’aquest món.

El camí ha estat llarg,
feixuc el pes del teu cos,
els teus poemes són ales blanques
que t’enlairen cap al cel,
ets lliure, lleuger com el vent
i les teves paraules vives
brillaran des d’un estel .

També l’horitzó rogenc
ens portarà el teu record,
les teves emocions i sentiments
romandran al nostre cor
i els àngels et rebran,
amb un pom
de roses i de clavells.


13 de novembre de 2003

--------------

POEMA PER A CARMEL

Amic Carmel,
amic de fa tants anys...
i com un somni
ja hem passat
més de mitja vida...
però hi és el mateix cel.
aquell cel estelat,
d’aquelles nits llunyanes
de l’adolescència,
nits de revetlles ...
de la Verge del Carme,
de Sant Joan...
que omplien
la nostra existència
de joventut,
de sensacions primeres...
aquells estius
i aquelles primaveres,
de música, de vall
i d’alegria nova,
d’amistat, d’estimació,
on tu només podies ballar
amb la imaginació...

Amic Carmel,
ha passat el temps,
i aquests records
els porta la brisa, el vent
i els guardarem al cor.

En el nostre esguard
amic Carmel,
encara brilla aquell estel
de vida i de sentiments,
vell i nou,
del avui i del demà,
amb l’esperança
i la llum de sempre.


27 de juliol del 2002

dimecres, 14 d’octubre de 2009

DONES MÀRTIRS, ASSASSINADES PER LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Quin organisme, quina institució declararà màrtirs, beates, que van en camí de ser santes, a totes les dones assassinades per la violència de gènere, amb un reconeixement oficial? Són víctimes d'una guerra, on només hi ha un bàndol, els agressors, els assassins. Moren per aconseguir una pau, una convivència per via del diàleg. Són maltractades i moren. Cadascú en aquesta vida hem de portar la creu que ens toca a la Terra. Aquestes paraules les he escoltat des de fa molt anys a dones, principalment casades, amb un conformisme patètic. Abans, si el marit s'emborratxava, solien dir: "és que té mal beure!". Les drogues d'ara són pitjors. Però sense donar-se cap d'aquests casos, que es consideren extrems, també hi ha violència masclista, i moltes dones moren desgraciadament. Aquest any 2009 és nefast, ja són unes quantes, sobre tot el dia d'avui, descoratjador. Qui les declararà màrtirs i beates oficials? El Govern? L'Església? És una lacra social, ja és massa repetitiu. Les notícies, la premsa, els minuts de silenci, contra el rebuig d'aquestes morts, torna a ser present, aquest dies. Només fa un any ho dos no tenia tant de ressò aquestes noticies. Potser hi ha més consciència d'aquesta barbàrie, sembla que va a millor, però és poca l'esperança. La societat s'ha d'involucrar més. No és un problema minoritari i ens afecta a tots. Sembla una guerra consentida, silenciada, cruel, injusta, de la qual tots som còmplices. L'únic organisme o institució que les reconeixerà màrtirs, beates i santes serà al sagrari de la bondat que encara pot existir en l'ésser humà. Caiem en el parany, equivocat, que és un problema minoritari, com així també en consideren als atacs xenòfobs, racistes i els delictes de pederastes. És una falta d'humanitat i d'escrúpols pensar que, com son problemes minoritaris, hem de passar una mica de llarg. Cada cas per si sol ja és terrorífic i vergonyós. Us imagineu tots plegats? Són una muntanya d'horrors que cauen sobre les nostres esquenes i consciències. Podem afegir el maltractament als nostra estimada gent gran, que tant els hi devem. Podrem suportar aquest pes? La dona és amor i estima, reprodueix la vida, i sacrifica la seva perquè així sigui. Però també és humana, i per tant, també necessita que li corresponguin, i la valorin. Déu vol que tots siguem persones, homes i dones, i que tinguem uns valors nobles, en camí d'anar-se perfeccionant en pro d'una educació, d'un respecte i una comprensió.

També notícies de dones esquarterades que han esta trobades al brossam. Quin cop més punyent, quina burla més esgarrifant, i la societat que som tots, la família, els amics, els veïns, la justícia, els polítics, mirem cap un altre costat...Solucions, ni cap ni una. Perquè el cos d'una dona, val tan poca cosa? És al lloc on li toca? No es considera persona, ni té ànima, ni cor, ni intel·ligència? Quina follia...Quan seriosament ens plantegem que quan dues cèl·lules es divideixen ja hi ha vida. És un principi de vida que no sent ni pensa, és una futura vida, quan sigui una realitat, plorarà, sofrirà i riurà. Podrà ser una dona que tornarà a crear vida. Pot ser un ésser humà en tot l'esplendor que representa, o pot ser res, el futur sempre és una misteriosa incògnita, i s'ha de protestar, s'ha de protegir, s'ha de salvar. I a una dona no? On es la l'enteniment?

Glòria Fandos Gracia

Publicat a


dilluns, 12 d’octubre de 2009

A L' OCTAVI SERRET

A L' OCTAVI SERRET

A la llibreria Serret
tots els llibres trobaràs,
és l'Octavi el llibreter
el que te'ls farà estimar.

Amb simpatia i anhels
que desprèn la seva persona,
paraules lliures al paper,
bellesa i impuls de papallona.

Organitza trobades
i vetllades literàries,
lletres que són cantades
i ens apropa les distàncies.

Com autora Ebrenca
li estic molt agraïda,
em sento lliure com un ocell
respirant alenades a la vida,
volant a la matinada
pels núvols tous d'un blau cel.

I m'ha deixat el seu bloc,
per tenir unió i força,
i les lletres baixaran
per l'aigua dolça de l'Ebre
coneixeran tot el món,
la riquesa que s'escampa,
mostraré el tresor
que del cor i la ment s'escapa
una carta de presentació
que serà la millor estampa.

Glòria Fandos

FELICITATS OCTAVI

Les meves felicitacions i la més sincera enhorabona a l'amic Octavi Serret, de tot cor, pel "Premi Nacional de Cultura" atorgat per la Generalitat de Catalunya. Octavi es mereix aquest Premi i més, per la seva tenacitat, llibreter exemplar, que defensa la seua parla, la llengua materna de la població que ha nascut i ha crescut, Vall-de-roures, on s'ha enriquit, culturalment i ho està fent dia a dia amb el seu esforç, que més que un esforç, per ell és una il·lusió, una vocació que ens transmet a tots els que tenim la sort de visitar-lo i gaudir de les seves atencions i amistat.

Personalment li dedico el meu agraïment més sentit, a més de la seva amistat m'ha obert les portes del seu bloc, el seu recolzament, la seva llibreria per presentar els meus llibres i fer recitals de poesia, acompanyada o en solitari. Sempre amb la bona acollida, a part d'ell, dels seus clients diaris que omplen el seu establiment. Un punt de trobada Cultural molt important, per a Autors Ebrencs, del Matarranya, del Maestrat i de més enllà, no hi ha fronteres. Organitza Fires Literàries, molt exitoses, de les quals he participant i he gaudit.

A part de gaudir de la riquesa del seu bloc, he llegit a molts autors. He participat en antologies de les Editorials d'Aeditors, Cossetània, compartint lletres amb molts amics, amigues, companys, companyes, tant bons escriptors i escriptores, alguns coneguts i altres que he conegut. Concretament a les antologies de relats d'Aeditors, "Estius a l'Ebre' i "El riu que Parla", de Cossetània "Ebre blook" i antologia poètica "Lletres de casa" de March Editor, compilat per Emigdi Subirats, gràcies, ha estat un honor participar. També les gràcies molt extenses a l'Octavi Serret, el seu bloc m'ha ofert una finestra oberta a un cel blau intens, infinit...atapeït de lletres i de llibres, de paper i tecnològics. Gràcies i, una vegada més, felicitats, Octavi.

Glòria Fandos

Publicat a:



dissabte, 26 de setembre de 2009

ES CREMA EL TEMPS

ES CREMA EL TEMPS

Entre l’escalfor del pensament
i els calfreds d’hivern
que sent el meu cos,
el cor batega a cops pausats,
com una destral de fusta i ferro,
que destrossa troncs d’arbres
morts, arrancats del bosc,
que seran llenya,
per alimentar el foc de la llar,
que somiàvem seure junts,
gronxats en el balancí de la vida,
amb les mans curulles de carícies
i mirar-nos als ulls,
contemplant les flames
rogenques i tremoloses
que cremen el temps,
però no cremarien
el nostre amor.

Glòria Fandos Gracia


  • Poema escollit per l'espai de "Poemes desconeguts" de Els Matins de TV3

“POEMES DESCONEGUTS” A TV3






Dia 24 de setembre, dijous, festivitat de la Mercè, patrona de Barcelona, em trasllado a la Ciutat Comtal, sobre a les 12 del matí havia de participar al programa de Josep Cuní de TV3, al nou espai de “Poemes desconeguts” impulsat per Núria Feliu, ambdues llegiríem el meu poema escollit “Es crema el temps”.

Feia uns dies que havien anunciat aquest nou espai poètic obert a la participació del públic televident d’ Els Matins, del qual sóc admiradora i el veig tots els dies.

Envio tres o quatre petits poemes al correu electrònic que anunciaven. Em truquen dimecres al migdia dient-me que un dels meus poemes havia estat escollit i que m’esperaven a l’endemà a TV3, que encetaven el nou espai poètic i que s’emetria cada setmana, amb un autor o autora amb un poema desconegut. L’alegria, la sorpresa, l’emoció i un grapat de sentiments més, indefinits, m’envaeixen de cap a peus. A més, era el primer programa, cosa que ho feia especial, tal com em va dir Stéphanie, de producció, quan es va posar en contacte amb mi i em va felicitar molt amablement i atenta, com si d’un premi es tractés. És que veritablement ho és. Així jo ho considero. Anar a participar al programa més popular i de més audiència de Catalunya com és Els Matins de TV3 dirigit per Josep Cuní, ni més ni menys. Representa una gran satisfacció i un pas més, el més important, fins ara, dels meus camins poètics, com un ventall de camins, de colors, de paraules, de poesia que s’escampa en moltes direccions... però que no s’escapa, sempre la tinc a les mans i a la ment, és la meva companya i confident en els moments de d’alegria, de solitud o de tristesa.

Dia calorós, recent estrenada la tardor, amb l’estiu impregnat a la pell i que es resisteix a acomiadar-se. Matinem, el marit i el fill gran m’acompanyen, i emprenem el camí cap a Barcelona, a San Joan Despí, on està Televisió de Catalunya. Viatge tranquil, carretera bastant calmada, poc trànsit, ja que era la festa de la Mercè. Jo amb els nervis de la il·lusió que em pessigaven l’estómac.


Matí especial, conec a la Núria Feliu en persona, entusiasta, alegre, enamorada de la poesia i la sardana, gran artista i rapsoda. També el Josep Cuní, gran professional, amb una personalitat aclaparant, amb un do excepcional de la improvisació, amb rapidesa mental, suspicaç... fent un programa viu i directe, amb simpatia, picaresca. Em va fer unes preguntes personals, quotidianes. Era una situació màgica, ells tots els dies estaven a casa meva, i llavors jo hi era a l’altra part de la pantalla, que segons Cuní, també podia considerar-la meva. Un matí atapeït de temes i notícies, però només faltava la notícia d’espionatge del directius del Barça, que s’havia de donar, com no. Pensàvem que potser no hi hauria temps per al nou espai de poesia. Però amb la bona diligència i professionalitat de Cuní, va ser possible. Primer el vaig recitar jo i després la Núria. Va quedar fantàstic. El poema escollit “Es crema el temps” en la veu de Núria va adquirir una nova dimensió, altres connotacions, altres riqueses. Enhorabona per incorporar un espai poètic al programa “Els Matins” de TV3, amb la iniciativa de la Núria Feliu. La poesia ha de ser a tot arreu, és l’ànima i la sensibilitat del poble d’una societat ansiosa i delerosa de Pau. Poesia per la pau. Per molts anys.


dijous, 10 de setembre de 2009

LA MEVA TORTOSA

LA MEVA TORTOSA


Ciutat bimil·lenària,

la meva estimada Tortosa,

passejo pel seus carrers,

veig créixer les cases,

avancen els barris, s'escampen,

el seu cor batega, està viva,

tremola i vibra d'alegria,

per les seves Festes Majors

en honor a la Verge de la Cinta.

M'il·luminen els fanalets de colors,

fets d'il·lusions i d'entusiasmes.

Em passa la vida i la teva bellesa

m'acompanya, el vent de Dalt

que ve de les muntanyes m'acaricia,

el teu riu m'omple de riquesa.

L'aura humida que arriba del mar,

em porta veus, paraules de sal,

llàgrimes vessades,

a la gran immensitat

d'aigua blava i ones blanques,

on les gavines eixamplen les ales,

alcen el vol i abracen la llibertat,

La tristesa del record

de tortosins i tortosines

que un dia van marxar

i que ja mai tornaran,

però romandran al nostre cor.

Entre la mediocritat i l'esplendor,

l'amor i la confiança, afloren

la realitat dels sentiments

que les coses són com són,

sóc com sóc i parlo mirant als ulls,

a cara descoberta, al vent,

no miro al terra,

no hi ha res que admirar.

Tortosa és la meva Ciutat,

enrere han quedat les muralles,

les tenebres, les foscúries,

les tristeses i tot són llums

i esperances mirant al cel obert,

curull de constel·lacions,

amb savieses a la recerca

de la perfecció que no existeix,

ni mai existirà...

La Tortosa actual, enigmàtica,

ciutat d'Hibera, lloc estratègic

a vores del riu Ebre

que es disputaren cartaginesos

i romans durant les guerres Púniques.

Va haver una troballa

al casc antic tortosí,

estructura defensiva

de referents molt antics,

la constància d'una muralla

del segle setè abans de Crist

Tortosa de belleses Medievals,

sempre antiga i sempre nova,

la fortalesa àrab com la Zuda

o Castell de Sant Joan,

feta per Abderraman

per a passar a mans

dels Templaris convertida

en Palau Real

que erigida dalt d'un cim

domina la ciutat,

observa el cabal de les aigües

clares o tèrboles de l'Ebre.

El Castell Califal convertit

en Parador Nacional.

L'empremta cristiana

de construcció destacada

és la majestuosa Catedral

d'època gòtica i declarada

històrica i artística,

replena de tresors,

tant arquitectònics

com espirituals.

Tortosins i tortosines

caminem cap a un futur

d'amples horitzons,

recercant les primaveres

del Parc, dels Ports,

de les arbredes, recuperades

les verdors, després

del fum i el foc,

encara que sempre plorarem

les morts...les vides segades

per la fatalitat i el valor.

Remarcarem la paraula escrita,

recercant realitats envoltades de fe,

amb la Verge de la Cinta

que en espais de somnis ens espera

amb els braços oberts.

Trepitjant enveges i angoixes,

fruit de la ignorància,

creant un camí perfumat de roses

aspirant la suau fragància.

Ciutat estimada, Tortosa,

sense muralles ni reixes,

oberta a l'Univers, al món.

Només som homes i dones

que treballem i pensem,

com perles nacrades i fines

que espurnegen al cel blau,

tortosins i tortosines

que desitgem amor i pau.

I la Verge la Cinta aquest any,

com una dona senzilla

caminarà al meu costat,

a la primavera florida,

a l'estiu i a la tardor,

passejarem pel nostre Parc,

tot mudat, polit i engalanat,

gaudirem de la Festa

creada en el seu honor.

Tortosins i tortosines

ens marcarem una fita,

amb el bategar del fervor

a la Verge de la Cinta

al fons del cor.

Tortosins i Tortosines Absents

que ens visiteu any rere any,

Tortosa i la Cinta us espera, us delera,

com la terra, el camp,

desitja l'aigua de pluja,

en temps de sequera,

a l'estiu, a la tardor

i cada primavera.

Glòria Fandos Gracia

Diada del Tortosí Absent de 2009


DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2009

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2009

Un any més, el dia sis de setembre, diumenge, a les 10'30 del matí del dia de la Festa Major de Tortosa en honor a la Patrona la Mare de Deu de la Cinta, se celebrà l'entranyable Acte del Tortosí Absent, a l'Espai Sant Domènec, antiga església restaurada, situada al casc antic.

Reberen la insígnia de l'ajuntament de Tortosa de part del Alcalde i de la Pubilla Major Cristina Valero Llop, unes quinze persones procedent de Grenoble, França, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Eivissa, Lleida, entre altres i de la Fatarella, dels últims pobles de la Terra Alta assistí la seva alcaldessa, la senyora Carme Peleja, també tortosina Absent. Ens dedicà unes paraules lloant l'acte, mostrant la seva satisfacció d'acompanyar-nos en el dia de la Cinta i recordant la casa on naixé del casc antic, ja derruïda, amb nostàlgia, però sense tristor, amb alegria, perquè porta renovació i per tant progrés. Actuà Toni "Lo Chaparro" amb la gaita tortosina, instrument del qual és fabricant a Barcelona. La colla Jove de Dolçainer de Tortosa ens delectà, entre altres peces, el pasdoble Tortosa i l'Himne de la Cinta.

L'alcalde ens dedicà un petit discurs, ple de sensibilitat, d'agraïments, bons desitjos, per molts anys que ens puguem trobar, amb una Tortosa sempre antiga i cada cop més nova i renovada, i felicitacions a totes les Cintes pel dia del deu sant.

També un any més, ja en fa dinou, els vaig dedicar el poema titulat "La meva Tortosa" i els vaig portar un missatge dels tortosins de Vic, que encara tenen la seva Colònia Tortosina i en veu del seu president Menel Lleixà, i en nom de tots, us envien una salutació i una abraçada, emocionada a Tortosa, les seves autoritats, Pubilles i pubilletes, i als tortosins i tortosines, des de Vic que sempre us tenen en el seu record. Ells allà celebren el seu Dia de la Cinta, davant la seva imatge feta del plom del material bèl·lic que fabricaven en temps de la Guerra Civil i també assisteixen el dia anterior a una missa de difunts. Hem de recordar que aquest tortosins que viuen a Vic, directes i descendents d'unes trenta famílies que l'any 1938, en plena guerra, es traslladaren de Tortosa a Vic, per ser treballadors de la fabrica Sales, per conservar la seva subsistència.

En especial de la senyora Margarida vídua de Canalda, que també considera a Tortosa la seva terra, la seva ciutat, la qual va nàixer els seu marit.

A aquesta colònia de tortosins que en queden 16, la majoria dones, en edats de 90 a 100 anys, Manel Lleixà és el més jove i en té 73.

Us desitgen molt bones Festes Majors en honor a la Verge de la Cinta que sempre la porten al seu cor.

El temps s'allunya, els records es difuminen, el dolor encara es present, però la vida renaix i aquesta petita història sempre romandrà dins de la gran Història.

Glòria Fandos

Tortosa (Tarragona)

  • Publicat l'11 de setembre al Diari de Tarragona, a la secció "Linia Abierta".

divendres, 4 de setembre de 2009

Diada del Tortosí Absent

.
Diumenge dia 6 de setembre, Festa Major de la Verge de la Cinta, a les 10’30 del matí se celebra l’acte del Tortosí Absent a l’Espai Sant Domènec, on els Tortosins Absents rebran l’insígnia de la Ciutat de part de l’Alcalde de Tortosa senyor Ferran Bel i la Pubilla Major de les Festes, on la poetessa tortosina Glòria Fandos llegirà, com ja és tradició, el poema creat per a l’ocasió titulat “La meva Tortosa”.
--

divendres, 21 d’agost de 2009

76è programa "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita


El passat dijous, 20 d'agost, en ple estiu, quan quasi tothom està de vacances, es va emetre el programa "Poesia par la pau" de Radio Ràpita, perquè "Poesia per la pau" de Glòria Fandos no fa vacances. La poesia està a les vacances, al treball, al carrer, a les platges, a les onades del mar, a tot arreu. La poesia es pau, i tots volem la pau. Aquesta vegada, ens va acompanyar per primera vegada, com a convidada, la senyora Pepita Vidal, de la Ràpita, aficionada i enamorada del teatre i de la poesia, activitats que realitzen al Casal del Jubilats. Ens va recitar un emocionant i entranyable poema dedicat a la sardana, afecció que compartim. També ens va acompanyar la senyora Pilar Zaragoza, que ens va recitar uns poemes de memòria, passats de pares a fills. Per la meva part, vaig recitar dos petits poemes del meu lllibre "Al vent l'Ebre". Espai radiofònic sortit del cor, de tots els cors, per tots vosaltres.
Glòria Fandos

dilluns, 17 d’agost de 2009

Dedicat a Violant

DEDICAT A VIOLANT



Com una estrella brillant

que il·lumina el firmament,

de riqueses poètiques i humanes

té plenes les mans i la ment

i de paraules li esclata el cor,

ens copsa de belles xarxes literàries,

són els blocs de Violant

que ens apropa les distàncies

i les hores són instants.

A la llum serena de la tardor,

o a la perfumada primavera

amb paisatge de mil flors,

al daurat i clar estiu,

on tot és llum i color,

ens acaricien els raigs de sol

i de vida es vesteix el camp.

A l'hivern arriba el fred,

de vegades la neu blanca,

s'esborren les foscors,

les injustícies, el terror

i floreixen els blocs,

les flors de les tecnologies,

passatgeres de l'aire, el vent

que creixen a la ment

i al cor.



Glòria Fandos



Dedicat a l'amiga Violant dels Blocs Poètics,

Poetes a la Xarxa, de Vilafranca del Penedès,

molt afectuosament.

dissabte, 15 d’agost de 2009

75è programa "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita



El dijous passat, dia 6 de d'agost de 2009, la convidada del programa va ser la rapitenca Pilar Zaragoza, jubilada, amant de la poesia, de cor i de sentiment, i també molt aficionada a Internet, que, segons ella, li fa molta companyia. Va recitar el seus poemes més recents, i esperem que ens acompanyi properament amb el seus nous poemes.

Glòria Fandos

diumenge, 2 d’agost de 2009

Festes de Sant Llàtzer 2009

Dies de festa i de joia que he passat aquests dies de les Festes Majors del Barri de Sant Llàtzer convidada per l'Associació Veïns. Participant en dos actes importants i entranyables com són realitzar el Pregó de Festes, el dia 31 de juliol a la nit, formar part de l'Ofrena a mig matí, el dia dos d'agost, festivitat de la seva Patrona la Mare de Déu dels Àngels, llegint un poema adequat per a l'ocasió, després de la Comunió, en plena Missa major a l'església que está situada a la Raval de la Llet. Tenen aquest any com a novetat el naixement d'un personatge peculiar i simpatic com és un Cap Gros amb el nom de "Lo Lletero". El capellà li ha fet el bateig a l'entrada de l'Església abans de la Missa. Gràcies per convidar-me, ha estat un plaer col·laborar en un barri que estimo desde fa molt anys i que el cosidero meu, d'anima i de cor.
També gaudírem de la inauguració d'un retable i figura de Sant Josep, que forma part de l'esglèsia, del nostre estimat pintor i escultor senyor Àngel Acosta.




Pregó de festes.




Bateig del cap gros "Lo Lletero"


Participació en la Missa oferint i recitant el poema en Honor a la Mare de Déu dels Àngels


Amb el pintor i escultor, Angel Acosta.


FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS


Celebrem la Festa Major

de la Mare de Déu dels Àngels,

li tenim gran devoció

a la Patrona de Sant Llàtzer.

Sentim la joia especial,

que ens envaeix el cor

d’alegria i de tendresa,

perquè també ens abraça

la Verge de la Petja.

D’aquest dia tan especial

guardaré un gran record,

serà un immens tresor,

el que més ha de brillar.

al meu firmament d’amor.

Seguint aquest camí,

de lletres i de paraules,

haver realitzat el Pregó

de les festes d’aquest any,

és el pas més important,

que m’ha guiat fins aquí,

en núvols de la il·lusió,

com ales sedoses

dels àngels, que han

solcat els blaus

il·luminats de sol.

El guardaré a les mans,

amb els fils de la ment,

és tan inabastable

que s’espargirà al vent,

a les nits, arribarà a un cel

fosc, buit d’estrelles,

que per gaudir de la festa,

aquí han baixat totes elles.

I reflectiran la llum

a la fondària dels ulls,

de mirades lluminoses i festives

que anirà omplint

el dia a dia

de totes les vostres vides.


Glòria Fandos Gracia


Dedicat a la Festa Major en honor a la Mare de Dés dels Àngels

del Barri de Sant Llàtzer de 2009