dissabte, 26 de desembre de 2009

EL MEU NADAL

EL MEU NADAL

El meu Nadal el tinc impregnat a la pell i al cor,

el Nen Jesús aquest any ha obert els ulls,

s'ha fet present i ens porta amor i Pau,

a la llum i l'esplendor, d' "Els Matins" de T.V.3

Glòria Fandos

Recital Nadalenc per al programa Els Matins de tv3 de Josep Cuní, "El Club dels poetes desconeguts" impulsat per Núria Feliu.



dilluns, 21 de desembre de 2009

TUS PALABRAS

El cielo se corona
en las galaxias
y las constelaciones,
abren caminos
en mi noche
de sueños...
Sueños que se desvanecen
al alba, en las mañanas
nuevas y claras,
desenredando mi ovillo
de nudos y miedos,
con la belleza
del fino hilo
de tus palabras.

Gloria Fandos

S’HAGUÉS POGUT EVITAR?


El temps passa de pressa, massa, no és cosa nova, se’n va com l’alè en un dia de gebrada d’hivern, o el fum de les fogueres que fan el pagesos al camp per cremar la branques dels arbres, principalment d’oliveres, després de la poda, en un dia de vent suau; si és fort no se’n pot fer, pel perill dels incendis, és clar, o el fum de les xemeneies de les llars de foc que escalfen la casa.
El fred, aquest any, arriba tard i, amb ell, la tant anunciada proliferació de la grip nova, tema tant polèmic aquest any i, per què no, també preocupant, hem d’avançar, hem de reflexionar i intentar veure una realitat i no espantar-nos.
La gent gran em contava que havia sentit contar que quan van passar la grip de l’any 13, moria gent jove i sana, quasi d’avui per demà. Recordaven aquella grip com una tragèdia. És que no hi havia antibiòtic llavors, deien. Ara no mor ningú de la grip. Estan les vacunes, per a la gent més gran, i també més jove. A més està l’antibiòtic per evitar complicacions, com la pneumònia o la pulmonia. Teníem tota la tranquil·litat, cap preocupació, i la mort, quedava descartada completament.
Recordo l’any 1969, que vivia a un poble que es deia La Zaida, proper a Saragossa, vaig agafar una grip molt forta, amb la penicil·lina va desaparèixer. Va ser un brot de grip, inusual, doncs tota la gent del poble la va agafar. La majoria de les cases els va afectar al membres de tota la família, pares, avis, fills i nens. Tots eren al llit, amb febre, mal de cap i mal de gola, faringitis molt pronunciada que avançava cap avall, laringe i bronquis, tots estaven amb la porta de la casa oberta i el practicant feia les visites per injectar-los el medicament. Ni familiars, ni veïns, ni amics, es podien ajudar, tots estaven afectats. Es veu que era prou contagiosa. La meva mare va estar al meu costat les dues setmanes que em va durar la grip i no es va contagiar per res, fins i tot dormia al meu llit, per tenir-me millor cura. Es va fer palès que era una grip prou greu, però no va morir ningú. Ni vell, ni jove, ni gent delicada, ni en malalties cròniques, ni per casualitat. Ara apareix una grip nova, que sí que mor gent, després del avenços i mitjans de prevenció que hi ha? Em va semblar preocupant, però veig que no és tant. Crear una alarma social sense la base d’una mínima realitat, és bastant de mal gust, sincerament. Han creat una vacuna especialment per a prevenir aquesta grip a corre-cuita. Dubten dels efectes secundaris, de la seva efectivitat. Conductes escrupoloses de prevenció per evitar el contagi. S’ha creat una certa por social generalitzada, que potser s’hagués pogut evitar.

  • Publicat al Diari Tarragona, a la secció "Línea abierta", el 21 de desembre de 2009

dimecres, 16 de desembre de 2009

VUELVE A BRILLAR

VUELVE A BRILLAR

El cielo vuelve a brillar

con estrellas y cometas,

retorna la Navidad,

pastores, Reyes,

mendigos y poetas

se dirigen al Portal,

el Niño Dios ha Nacido

y desprende destellos

de amor y Paz.

Glòria Fandos

dimarts, 15 de desembre de 2009

MÀGICA DOLÇOR

MÀGICA DOLÇOR

Màgica dolçor,

el mar immens,

d'escuma blanca

i ones cargolades

fetes de somriures...

Cors que destil·len

sentiments...

Llavis innocents

creant un camí

de paraules.

Com abraçar

amb mirades humanes,

tantes belleses amagades?

Dels fons marins,

i de la fondària dels sentits.

Glòria Fandos

dilluns, 14 de desembre de 2009

EL NOSTRE NADAL

EL NOSTRE NADAL

Un Nadal més, un any més,

desitjos d'amor i Pau

al nostre cor,

sempre igual i diferent,

arriba la neu, arriba el fred,

naix el Nen Jesús,

el Fill de Déu,

Josep i Maria el bressolen,

dolçament...

La terra s'omple de llum,

el Nen Jesús ha obert els ulls,

ens mira amb tristesa,

la Humanitat no sap

el que està fent.

Ens envia la Estrella

perquè il·lumini

la nostra ment.

Glòria Fandos

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2010

ILDEFONS CERDÀ PER A LA HISTÒRIA

Normal 0 21

 

Si puc dir que a la Història hi ha hagut grans homes un d'ells, sense dubtar-ho, és Ildefons Cerdà. Fa un temps vaig escoltar i veure un ampli reportatge que feien per televisió, parlant sobre ell, la seva història, les vicissituds, els seus avatars, què va ser, què va fer, gairebé tot de la seva vida. Vaig parar de fer feina, no vaig poder deixar de seguir la història d'aquest gran home. Es va guanyar la meva admiració incondicional. Quan va acabar el reportatge, vaig quedar emocionada, sentiment que aflora amb alegria cada cop que sento o recordo el seu nom, Ildefons Cerdà. Si hi havia alguna cosa personal que no fos tant d'admirar, no va quedar escrita, podien ser petiteses, com a persona humana no podia ser perfecta, o potser ell sí? Val la pena saber que aquestes persones han existit, que han format part d'una societat que ens han precedit, deixant el fruit del seu treball, del seu esforç, de la seva humanitat i de la seva saviesa. Després del desgavell social que estem vivint, la decepció més fastigosa de tants que ens envolten, saber que han existit persones com Ildefons Cerdà em porta una alenada d'aire fresc, il·lusió i ganes de viure. També em porta tristesa veure que actualment ningú vol ni li interessa prendre exemple de comportaments humans i desinteressats de persones que han existit abans que nosaltres, la qualitat humana baixa de nivell, es posa a l'alçada de les soles de les sabates, com solem dir vulgarment. Només agafo grapats de la memòria que m'han quedat d'aquell matí i una mica més d'informació.

 Va nàixer a Barcelona, a Centelles, en 1815, al Mas de Cerdà, a la Plana de Vic, on va realitzar els seus ensenyaments mitjans al seminari. El seu pare volia que fos religiós, capellà, cosa que no va ser, i per aquesta raó, li retira els seu recolzament econòmic, fent la seva vida molt difícil. Pertanyia a una família adinerada i lliberal, com ell, nombrosa, el tercer de sis germans, tres homes i tres dones. Va morir a Caldes de Besaya (Santander) el 1876. El 1932, durant la primera guerra Carlista, es trasllada a Barcelona i estudia Matemàtiques i Arquitectura.

 El 1834 l'epidèmia del còlera assola la ciutat, per condicions higièniques deplorables. En veure aquest fets tant lamentables desperta en ell el seu interès per estudiar urbanisme. Es trasllada a Madrid per estudiar la carrera de Ponts i Camins en situació precària. Després de la mort del seu pare i els seus germans i com a únic hereu li recau tota la fortuna de la família. La dedica en ser polític, i crear un pla d'urbanisme per a la ciutat. El famós Pla Cerdà que tots coneixem. Aquest any se celebra el 150 anys de la seva aprovació. L'Eixample barcelonès, model a seguir per altres ciutats, aprovat en 1859. Creador de la disciplina urbanística, construir vivendes amples i assolellades, estudiant el camp de les Ciències Socials i aplicar-les. Valorant les condicions de vida de les desigualtats socials, en la salut i l'esperança de vida segons les condicions de les classes populars i obreres.

L'abril de 1842 es trasllada a la província de Tarragona per treballar en el projecte de la carretera entre Tarragona i Móra d'Ebre, el tram cap la Vall d'Aran i el projecte entre Barcelona i Ripoll. Son immesurables els seus projectes.

Entre els 14 projectes que es van presentar per a l'urbanització de l'eixample de Barcelona, el d'Antoni Rovira i Trias va ser l'únic que va competir amb el guanyador de Cerdà, que va saber veure el futur de les ciutats, relacionades amb les comunicacions. Creador de l'Urbanisme modern, un gran home preocupat per les vides humanes, el seu benestar i per una societat més justa.

El Pla Cerdà també va tenir oposició i menyspreu al seu autor. Li van negar posar el seu nom a un carrer principal de l'entramat, cosa que es prometia al que sortís guanyador del projecte, i també un monument que ja havia estat dissenyat en 1889 per Pere Falques, i que l'alcalde del moment, Francesc Rius no va aprovar. Fins als anys 1960, la Plaça Cerdà pren el seu nom, situada en un tram de la ciutat que ell no va dissenyar, sent ara l'alcalde Josep M. de Porcioles.

Haussman va intentar adquirir el Pla Cerdà per a París, i Cerdà es va negat, perquè el volia per a Barcelona. En la construcció del Pla Cerdà va haver intrusismes i no es va complir el seu projecte tal com exactament Cerdà el va dissenyar, perdent qualitat les seves construccions. Tot i així el Pla d'Ildefons Cerdà i Sunyer va caminar en el temps, en el futur que ningú podia pensar ni imaginar. En la teva obra els teus ulls ens estan mirant, i caminem i admirem el teu passat que és present.

 

Glòria Fandos

 

  • Publicat al Diari de Taragona el dia 7 de desembre a l'apartat de "LÍNEA ABIERTA"