Si puc dir que a la Història hi ha hagut grans homes un d'ells, sense dubtar-ho, és Ildefons Cerdà. Fa un temps vaig escoltar i veure un ampli reportatge que feien per televisió, parlant sobre ell, la seva història, les vicissituds, els seus avatars, què va ser, què va fer, gairebé tot de la seva vida. Vaig parar de fer feina, no vaig poder deixar de seguir la història d'aquest gran home. Es va guanyar la meva admiració incondicional. Quan va acabar el reportatge, vaig quedar emocionada, sentiment que aflora amb alegria cada cop que sento o recordo el seu nom, Ildefons Cerdà. Si hi havia alguna cosa personal que no fos tant d'admirar, no va quedar escrita, podien ser petiteses, com a persona humana no podia ser perfecta, o potser ell sí? Val la pena saber que aquestes persones han existit, que han format part d'una societat que ens han precedit, deixant el fruit del seu treball, del seu esforç, de la seva humanitat i de la seva saviesa. Després del desgavell social que estem vivint, la decepció més fastigosa de tants que ens envolten, saber que han existit persones com Ildefons Cerdà em porta una alenada d'aire fresc, il·lusió i ganes de viure. També em porta tristesa veure que actualment ningú vol ni li interessa prendre exemple de comportaments humans i desinteressats de persones que han existit abans que nosaltres, la qualitat humana baixa de nivell, es posa a l'alçada de les soles de les sabates, com solem dir vulgarment. Només agafo grapats de la memòria que m'han quedat d'aquell matí i una mica més d'informació.
Va nàixer a Barcelona, a Centelles, en 1815, al Mas de Cerdà, a la Plana de Vic, on va realitzar els seus ensenyaments mitjans al seminari. El seu pare volia que fos religiós, capellà, cosa que no va ser, i per aquesta raó, li retira els seu recolzament econòmic, fent la seva vida molt difícil. Pertanyia a una família adinerada i lliberal, com ell, nombrosa, el tercer de sis germans, tres homes i tres dones. Va morir a Caldes de Besaya (Santander) el 1876. El 1932, durant la primera guerra Carlista, es trasllada a Barcelona i estudia Matemàtiques i Arquitectura.
El 1834 l'epidèmia del còlera assola la ciutat, per condicions higièniques deplorables. En veure aquest fets tant lamentables desperta en ell el seu interès per estudiar urbanisme. Es trasllada a Madrid per estudiar la carrera de Ponts i Camins en situació precària. Després de la mort del seu pare i els seus germans i com a únic hereu li recau tota la fortuna de la família. La dedica en ser polític, i crear un pla d'urbanisme per a la ciutat. El famós Pla Cerdà que tots coneixem. Aquest any se celebra el 150 anys de la seva aprovació. L'Eixample barcelonès, model a seguir per altres ciutats, aprovat en 1859. Creador de la disciplina urbanística, construir vivendes amples i assolellades, estudiant el camp de les Ciències Socials i aplicar-les. Valorant les condicions de vida de les desigualtats socials, en la salut i l'esperança de vida segons les condicions de les classes populars i obreres.
L'abril de 1842 es trasllada a la província de Tarragona per treballar en el projecte de la carretera entre Tarragona i Móra d'Ebre, el tram cap la Vall d'Aran i el projecte entre Barcelona i Ripoll. Son immesurables els seus projectes.
Entre els 14 projectes que es van presentar per a l'urbanització de l'eixample de Barcelona, el d'Antoni Rovira i Trias va ser l'únic que va competir amb el guanyador de Cerdà, que va saber veure el futur de les ciutats, relacionades amb les comunicacions. Creador de l'Urbanisme modern, un gran home preocupat per les vides humanes, el seu benestar i per una societat més justa.
El Pla Cerdà també va tenir oposició i menyspreu al seu autor. Li van negar posar el seu nom a un carrer principal de l'entramat, cosa que es prometia al que sortís guanyador del projecte, i també un monument que ja havia estat dissenyat en 1889 per Pere Falques, i que l'alcalde del moment, Francesc Rius no va aprovar. Fins als anys 1960, la Plaça Cerdà pren el seu nom, situada en un tram de la ciutat que ell no va dissenyar, sent ara l'alcalde Josep M. de Porcioles.
Haussman va intentar adquirir el Pla Cerdà per a París, i Cerdà es va negat, perquè el volia per a Barcelona. En la construcció del Pla Cerdà va haver intrusismes i no es va complir el seu projecte tal com exactament Cerdà el va dissenyar, perdent qualitat les seves construccions. Tot i així el Pla d'Ildefons Cerdà i Sunyer va caminar en el temps, en el futur que ningú podia pensar ni imaginar. En la teva obra els teus ulls ens estan mirant, i caminem i admirem el teu passat que és present.
Glòria Fandos
- Publicat al Diari de Taragona el dia 7 de desembre a l'apartat de "LÍNEA ABIERTA"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada