dissabte, 20 de setembre de 2008

COR DE PRIMAVERA

Cors que esclaten d’amor,
al cor de la primavera,
amor fet de mirades,
de somriures, de rialles.
Pau i Mireia,
només teníeu quinze anys,
com la cançó de Serrat,
però en sabíeu molt,
quan us miràveu als ulls,
i descobríeu la transparència
d’un amor profund...

Compartint Col·legi,
classes, professors,
mentre naixia un amor
d’adolescents...
Guardant a l’ànima
la innocència de nens.
Han passat els dies, els anys,
amb placidesa
i joventut extrema.
Avui quant acaba setembre,
amb la Verge de la Cinta
com a testimoni,
consagreu el vostre amor.

La Verge no us donarà la Cinta
que té a les seves mans,
us regalarà un grapat de fils,
de seda, d’or i de plata,
per teixir la Cinta,
que serà el vostre camí
de la vida...
que recorrereu junts
cap a un horitzó etern,
de somnis i de tempestes,
unides les mans i el cor,
on floriran les flors
de la vostra primavera
d’amor...
alimentat de pluges i de sol,
de rius d’aigua cristal·lina
i de gavines que acariciaran
la superfície blava del mar...

Glòria Fandos Gracia

Dedicat als amics Pau i Mireia en el dia de la seva boda amb els millors desigs.

CORS DE PRIMAVERA

Cors que esclaten d’amor a la vida,
perfumada de les roses rosades de maig,
al cor de la primavera renovada que comença,
amor fet de mirades tendres, dolces,
de somriures lluminosos, esplèndids,
de rialles sonores, atapeïdes de llum
i de pura essència de missatges màgics,
gronxats al bressol de l’ànima del misteri.

Pau i Mireia desprenen sentors de felicitat
al seu voltant, al jardí frondós dels sentits,
només teníeu quinze anys,
com la cançó de Serrat, que no en sabien més,
vosaltres en sabíeu molt, quan us miràveu als ulls
i descobríeu la transparència cristal·lina
del corrent trepidant de l’aigua d’un riu,
com un tímid amant a la recerca del seu destí,
el mar, amb les carícies de les ones de sal,
amb els braços d’un amor profund, intens,
solcant oceans i cels estrellats...

Compartint classes, professors,
mentre naixia un amor d’adolescents,
Guardant al vostre interior les ales blanques,
angelicals, de la innocència de nens.

Han caminat els dies, els anys, el temps,
inabastable, impacient...
Amb placidesa i joventut assenyada,
juganera i alegria extrema.

Avui, quan comença setembre,
i els pàmpols de la vinya es torren
per la calidesa de sol i la llum
de la propera tardor...
Passades les festes majors
de la vostra ciutat, Tortosa,
que us ha vist créixer, i com a testimoni
de la majestuosa Catedral i a l’Altar
de la Verge de la Santa Cinta, consagreu
el vostre amor etern, amb promeses i flors d’atzar.

La Verge de la Cinta, amb la seva majestuositat,
no us donarà la Cinta que reposa i dorm
amb somnis celestials de pau, a les seves mans.
Us donarà un grapat de madeixes de fil de seda,
i colors copiats de l’orfebreria artesana
reial d’or i de plata, joies invisibles, tresors guardats,
teixireu la Cinta que serà el vostre camí de la vida
que començareu junts, cap un horitzó llunyà, etern,
de resplendors oníriques i de tempestes,
unides les mans i els cors on floriran
les vostres primaveres futures d’amor,
alimentades de pluja i de sol...
de rius d’aigua dolça...amb paisatge de les gavines
que acaricien la superfície en calma,
ataronjada i blava de la immensitat del mar.


Glòria Fandos Gracia


Dedicat al amics Pau i Mireia en el dia de la seva boda amb els millors desitjos, de part de Fèlix Rodriguez Fandos i família.

divendres, 19 de setembre de 2008

Corales escondidos

CORALES ESCONDIDOS

Mirabas una superficie de piel satinada,

un ser humano con forma de mujer,

que reflejaba el sol la belleza

de sus rayos de oro,

sólo era envoltorio de un tesoro,

riqueza de corales escondidos,

como primaveras bajo el mar,

dormidas en el fondo del alma,

en el ayer, en el pasado...

misterioso y lejano.

Ahora hay tesoros envueltos

con papel de regalo, de parafina y seda,

desgajado y envejecido por el tiempo.

Hojas de papel blanco marfil,

esperando crezcan las semillas

de dulces y amargos poemas,

que un día planté, con un lápiz

que se ha gastado entre mis dedos.

Glòria Fandos Gracia

RIQUEZA INTERIOR

Me mirabas por fuera,

sin ver la riqueza

de mi fondo,

primaveras dormidas

en el ayer, en el pasado.

Ahora mi tesoro

está cubierto

con papel de regalo,

desgajado y viejo,

hojas de papel vacías,

esperando crezcan

las semillas de poemas,

que planté...

con un lápiz gastado

entre mis dedos.

Glòria Fandos Gracia


Es crema el temps

ES CREMA EL TEMPS

 

 Entre l'escalfor del pensament

i els calfreds d'hivern

que sent el meu cos,

el cor batega a cops pausats,

com una destral de fusta i ferro,

que destrossa troncs d'arbres

morts, arrancats del bosc,

que seran llenya,

per alimentar el foc de la llar,

que somiàvem seure junts,

gronxats en el balancí de la vida,

amb les mans curulles de carícies

i mirar-nos als ulls,

contemplant les flames

rogenques i tremoloses

que cremen el temps,

però no cremarien

el nostre amor.

 

Glòria Fandos Gracia

 

 



Distráete y huye de la rutina. Escapadas al mejor precio en Viajes Orange.

LA VIDA SEGUEIX

La vida continua, segueix,

plàcidament i serena,

la veig passar,

darrere del vidres

d'una finestra oberta,

miro el cel estàtic,

blau o gris...

els núvols blancs

o de color tempesta

passegen indiferents,

el sol apareix tímid,

amb rostre trist.

Tinc la clau a la butxaca

per obrir una porta

i sortir al carrer.

Un carrer solitari i desert.

M'espera l'ascensor

i les escales...

com ales obertes d'ocell

que em portaran

a una llibertat limitada,

per seguir caminant

per aquesta presó invisible,

reixes de vent m'envolten,

només existeixen al cor.

M'envaeix la por...

embolcallada de soledat,

com un mar en calma,

o un riu sense corrent,

m'ofereixen un camí,

de paraules i poemes

per seguir...

Glòria Fandos Gracia

diumenge, 7 de setembre de 2008

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT DE 2008



DIA DEL TORTOSÍ ABSENT DE 2008

El dia set de setembre a les 10'30 del matí van rebre la insígnia de Tortosa, de mans del alcalde Ferran Bel, la Reina de les Festes, Sofia Lombarte, i Jordi Folqué, Regidor de Festes, setze tortosins absents, procedents de Barcelona, Sant Celoni, Tarragona, Reus, Eivissa, entre altres. Antoni "Lo Chaparro", ens va delectar amb una petita actuació de gaita tortosina, de la qual n'és fabricant, acompanyat pel tamboret. Acte celebrat a l'antiga església de Sant Domènec, situada al casc antic de la ciutat. L'alcalde va dedicar unes paraules de benvinguda i de felicitació, i un agraïment per portar el nom de Tortosa per diverses parts del món, desitjant bones festes i fins el proper any. Acte presentat per la periodista i cantant Montse Castellà. Tot seguit i a la plaça de la Cinta, davant de la porta de l'Olivera de la Catedral, i en honor als tortosins i tortosines absents, vam gaudir actuació dels gegants i caps grossos, i la Colla de Dolçainers i Cort de Bestes de Ferreries-Sant Vicent.
Ha estat un plaer col·laborar un any més en aquest acte tan entranyable com és el del "Tortosí Absent", dedicant un poema de tema lliure, però principalment dedicat a Tortosa, als tortosins i tortosines, a la festa Major, a la Verge de la Cinta, i a l'enyorança de la gent que viu fora i ve al seu poble a celebrar la festa gran.
Fa divuit anys que hi participo, motivada pel poeta Josep Gisbert, tortosí que vivia a Vilanova i altres amics i amigues, sempre amb el beneplàcit de les autoritats, i amb la bona acceptació de la gent he anat seguint, aquest camí poètic i de paraules tan especial. Aquest any els hi dedicat el poema "Celebrem la festa gran"

Els vaig portar un petit missatge de la Colònia tortosina de Vic, del seu president Manel Lleixà i de Margarida Martí, vídua del Senyor Manel Canalda, traspassat tot just ara fa un any, en acabar les Festes de la Cinta, que se sent, si cap, més tortosina que el seu marit, compartint el seu amor per Tortosa i per la Verge de la Cinta.
Els vaig fer arribar una abraçada molt forta, amb una llaçada d'unió indissoluble, a les Autoritats, Pubilles i Pubilletes, Tortosa, tortosins i tortosines i per a la Verge de la Cinta que tenen sempre en el seu cor.
Ells allà a Vic, tota l'Associació, que són uns vint-i-cinc, els originaris de Tortosa, i molta gent més, familiars i descendents, celebren el dissabte a les vuit del vespre una missa de difunts. El diumenge, Dia de la Cinta, fan una missa de festa Major a l'Església del Remei, on veneren la imatge de la Verge de la Cinta, forjada amb el ferro amb el qual construïen armament bèl·lic a la fabrica Sales, on hi treballaven. Es varen traslladar l'any 1938 de Tortosa a Vic, fent comunió amb els habitants de Vic. Tot i que al principi no van ser flors i violes, ràpidament es van integrar amb la bona acollida dels veïns de Vic. És un trosset d'història de "tortosins de Vic i vigatans de Tortosa", com va anomenar l'any 1993 el senyor Horacio Saenz Guerrero ex director de la Vanguardia, que va venir a fer una magistral conferència sobre aquest esdeveniment, tenint com a teló de fons el nostre parc Teodor Gonzalez, joia de verdor i pulmó que respira la ciutat.

(Article publicat al Diari de Tarragona, el dia 9 de setembre de 2008, apartat "Línea abierta")




CELEBREM LA FESTA GRAN
Dona tortosina i del món,
mans de dona, dibuixades
pel millor dibuixant,
de pell blanca o bruna,
suau o rústega...
que treballen, que acaricien.
Mans gastades, erosionades,
com la terra, les pedres,
que sucumbeixen, vençudes,
per les pluges torrencials,
d’hivern o de primavera,
d’un temps que passa,
trepitjat, ferit per les urpes,
que esgarrapen, que amenacen,
del gat ferotge dels anys.
Dona tortosina,
o de l’altra part del món,
esposa, mare, germana, filla,
amb el cor entendrit,
que perdona, estima,
destil·la amor, té fràgil el seu cos
i una riquesa amatent de vida
es crea en el seu interior,
de jardins que floreixen
i alimenten la nostra societat,
família, amigues i amics,
que bressola als seus fills,
per la Verge de la Santa Cinta
amorosament protegits.
Tortosins i tortosines,
celebrem la Festa Gran.

Tortosa bimil·lenària,
històrica, llegendària,
ciutat literària i d’esplendor.
El vol dels ocells que eixamplen
les ales, daurades i blaves de cel,
en un repic de campanes,
de festes i de sardanes,
de jotes i de rondalles,
canten i dansen al vent de l’Ebre,
riu Virginal, Cinta de plata,
amb la remor del seu corrent,
de paraules i de versos
i de silenci, sense so.
Fils d'aigua clara fan un pont
i es gronxen dolços poemes d’amor,
de poetes i poetesses
anònims, sense nom.

Obrim finestres a la vida,
tortosins i tortosines
i ens abracem a la fe.
Obrim balcons i terrasses,
que ens entri l’aire fresc,
sortim tots al carrer,
gaudim les Festes Majors,
en Honor a la Patrona,
la Verge que amb la Santa Cinta
ens farà una llaçada al cor,
i amb la llum divina que desprèn
ens teixirà una Corona d’estels,
construirà una muralla lluminosa,
de justícia, de primavera i de Pau,
que abraçarà Tortosa,
els bons sentiments i a tots
els tortosins i tortosines absents..
La ciutat es pinta de color,
celebrem la festa gran,
impregnats de fe, d’alegria,
de música i ball...


Glòria Fandos Gracia (Escriptora)

Tortosa (Baix Ebre)