dissabte, 20 de setembre de 2008

CORS DE PRIMAVERA

Cors que esclaten d’amor a la vida,
perfumada de les roses rosades de maig,
al cor de la primavera renovada que comença,
amor fet de mirades tendres, dolces,
de somriures lluminosos, esplèndids,
de rialles sonores, atapeïdes de llum
i de pura essència de missatges màgics,
gronxats al bressol de l’ànima del misteri.

Pau i Mireia desprenen sentors de felicitat
al seu voltant, al jardí frondós dels sentits,
només teníeu quinze anys,
com la cançó de Serrat, que no en sabien més,
vosaltres en sabíeu molt, quan us miràveu als ulls
i descobríeu la transparència cristal·lina
del corrent trepidant de l’aigua d’un riu,
com un tímid amant a la recerca del seu destí,
el mar, amb les carícies de les ones de sal,
amb els braços d’un amor profund, intens,
solcant oceans i cels estrellats...

Compartint classes, professors,
mentre naixia un amor d’adolescents,
Guardant al vostre interior les ales blanques,
angelicals, de la innocència de nens.

Han caminat els dies, els anys, el temps,
inabastable, impacient...
Amb placidesa i joventut assenyada,
juganera i alegria extrema.

Avui, quan comença setembre,
i els pàmpols de la vinya es torren
per la calidesa de sol i la llum
de la propera tardor...
Passades les festes majors
de la vostra ciutat, Tortosa,
que us ha vist créixer, i com a testimoni
de la majestuosa Catedral i a l’Altar
de la Verge de la Santa Cinta, consagreu
el vostre amor etern, amb promeses i flors d’atzar.

La Verge de la Cinta, amb la seva majestuositat,
no us donarà la Cinta que reposa i dorm
amb somnis celestials de pau, a les seves mans.
Us donarà un grapat de madeixes de fil de seda,
i colors copiats de l’orfebreria artesana
reial d’or i de plata, joies invisibles, tresors guardats,
teixireu la Cinta que serà el vostre camí de la vida
que començareu junts, cap un horitzó llunyà, etern,
de resplendors oníriques i de tempestes,
unides les mans i els cors on floriran
les vostres primaveres futures d’amor,
alimentades de pluja i de sol...
de rius d’aigua dolça...amb paisatge de les gavines
que acaricien la superfície en calma,
ataronjada i blava de la immensitat del mar.


Glòria Fandos Gracia


Dedicat al amics Pau i Mireia en el dia de la seva boda amb els millors desitjos, de part de Fèlix Rodriguez Fandos i família.