divendres, 25 de juny del 2010

PRESENTACIÓ A TARRAGONA


Dia de sol i de vent, el 19 de juny ens desplaçàrem a Tarragona amb tren a primera hora de la tarda, per a participar, com a oient al Casino de Tarragona, d’un interessant debat sobre l’avortament, convidada per l’amiga Ma.Teresa Eixarch. Després, a les set del tarda, amb les seves amigues del Club de Lectura de la biblioteca de Tarragona i els seus marits, un d’ells el periodista jubilat Amiguet, m’acompanyaren a la llibreria de La Rambla, on es feia la presentació del meu últim llibre “La Sirena de l’Ebre, compartida amb l’autora Jordina Ayats, amb l’obra “Els cangurs sempre arriben”, ambdues de l’Editorial Setzevents. Les presentacions anaren a càrrec de l’editor Manel Subirats.

Agradable vetllada literària com és la presentació de llibres i amb èxit també, tant de públic com de vendes. No tots deixen com a última prioritat el comprar-se un llibre. Així ho estic observant en les darreres presentacions i Fires que he assistit. Gràcies a les bones atencions del propietari Ramon i família, amfitrions de la llibreria, que també ens obsequiaren amb un tast de fruits secs i un vi d’honor.

dimecres, 23 de juny del 2010

FESTES DE SANT JOAN

El 24 de juny celebrem la festa de Sant Joan, festes per excel·lència, tant a Catalunya com a tota la resta del territori d'Espanya. Teòricament, encetem, comencem l'estiu. Amb les tradicionals revetlles, música i ball sota les estrelles i la lluna, en una nit que no voldríem s'acabés mai. També la disbauxa i la reunió d'amics i familiars. Sobre tot la il·lusió i la obsessió de la pirotècnia, en més o menys intensitat. No oblidant tenir la precaució del perill que aquesta tradició comporta. Esperem que no hi hagin accidents, ni lleus, ni greus, per suposat. Els hospitals, en els seus apartats d'urgències estan alerta, a l'expectativa. Esperen que no hi hagi res que lamentar. I no vull aigualir la festa.

Gaudim de la Festa de Sant Joan, de les revetlles i de la tradicional i típica coca de Sant Joan. Ressaltant la dolçor d'aquestes festes entranyables. També és típic, per sopar especial de Sant Joan fer una cargolada, condimentada amb diversos ingredients, amb tomàquet i ceba o amb picada, julivert, alls, ametlles i pa torrat, una delícia. Els cargols s'ha arrepleguen al camp, al llarg del any, per a aquest sopar especial. No totes les espècies de cargols són igual de valorats, es consideren exquisits una espècie anomenada "baquetes", de mida mitjana, color grisenc i espiral blanca.

També és molt típic fer fogueres, a les muntanyes, i en altres temps a la plaça dels pobles. Es crema de tot, allò inservible i vell de les cases. Des de mobles, roba, joguines, com una renovació d'una nova etapa de la vida. També diuen, les tradicions, els costums o les llegendes, que dona bona sort saltar les fogueres. Sempre hi ha algun agosarat que ho fa, en mig de l'animació de la festa.

Desitjo una feliç onomàstica a tots els Joans i Joanes, Juanitos i Juanites, també als que es fan dir Ivan o Ivanna, que també és Joan i Joana. Potser em pensava, equivocadament que el femení d'Ivan era Vanessa.

Després d'una mica de recerca, Vanessa és un nom femení, l'origen del qual pertany a la invenció de l'escriptor satíric anglo-irlandés Jonahtan Swift, no és el femení d'Ivan.

Ivan, nom masculí d'origen Hebreu. Variant russa de Joan.

El femení d'Ivan és Ivanna, significa "El regal de Deu" entre altres connotacions o sinònims relacionats en Déu. Ambdós d'origen Hebreu, amb la variant russa de Joan i de Joana. Molt bones festes de Sant Joan a tothom. Acabem el juny, gaudim d'un estiu prematur, a dies, i altres cautelós. L'arribada de les vacances escolars. Per a altres, passat ja, els difícils i decisius exàmens de la selectivitat. L'estiu, arriba i comença amb les Festes de Sant Joan, amb tota la riquesa, tan humana, turística, amb la conseqüència de revifar l'economia, a les poblacions costaneres i a les de l'interior, ja que està molt en alça el turisme rural Dissortadament no hi és per aquesta part la solució de la crisis.

De moment, només ens queda gaudir de les revetlles de Sant Joan, del ball, de la música, de la bona companyia, la bona convivència i mirar al cel farcit d'estrelles, amb els seus punts de llum, que ens donen pau i esperança, en mig del firmament quotidià i fosc que ens envolta.



Glòria Fandos


  • Publicat al Diari de Tarragona el dia 17 de juny a l'apartat "Línea abierta"

COR GÈLID

COR GÈLID



Primaveres albes

puc albirar,

en els misteris profunds

del cosmos,

miratges glacials de neu,

corrents marines de gel

omplen el meu cor,

costes sense vegetació,

ni verdor, ni ocells,

a la meva ment

aquest paisatge veig,

que ple de solitud

i de fantasmes,

s'escampen

i m'esgarrapen la pell.



Glòria Fandos.



Del llibre "Al vent de l'Ebre"

“POESIA PER LA PAU” A RÀDIO RÀPITA

"POESIA PER LA PAU" A RÀDIO RÀPITA

"Poesia per la Pau" és un espai poètic que vaig crear fa uns cinc anys amb en el suport i beneplàcit de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita. S'emet quinzenalment, en dijous a les 9 de la nit, des dels estudis de Ràdio Ràpita situats al segon pis del seu ajuntament, a la plaça Carles III. També es pot escoltar per Internet a radiorapita.com. A més de poesia, versos, versets, us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, tradicionals i més. És un espai apolític i obert a tothom.

Aquest dia 10 de juny, vaig començar amb el poema titulat "Cor gèlid" del meu llibre "Al vent de l'Ebre".

Vàrem tenir com a convidades a Mari la de Benet i Paquita López Andrés, les dues de la Ràpita, aficionades a escriure, poemes, prosa, sainets i teatre.

Mari la de Benet ens va recitar de memòria el poema dedicat als avis, que ens va prometre en el programa anterior, en el que també ens va acompanyar.

Paquita López Andrés, vàrem comptar amb la seva presència per primera vegada, nova col·laboradora, ens va recitar un poema entendridor, bonic i metafòric dedicat a quan una mare té un fill.

Paquita i Mari, com qui no vol la cosa, van entrar en un inesperat cara a cara, de tema feminista i masclista, relació de parella o matrimoni, home i dona. Jo m'inclinava a ser partidària als raonaments que defensava Paquita. Va resultar un debat força interessant, educat, respectuós i simpàtic, posant a la taula, realitats, veritats existents a la nostra societat. La veritat és que ens ho vam passar molt bé i molts dels radiooients ja sabem que també.

I el pròxim dia no us el perdeu. Us espero a tots i totes amics i amigues de "Poesia per la Pau" amb més coses de la nostra gent, del nostres pobles i de més enllà. No em falteu.

Glòria Fandos


diumenge, 13 de juny del 2010

PRESENTACIÓ A TARRAGONA DEL LLIBRE "LA SIRENA DE L'EBRE"

PRESENTACIÓ A TARRAGONA DEL LLIBRE "LA SIRENA DE L'EBRE"



Llibre de relats "La Sirena de l'Ebre", Editorial Setzevents.



Autora: Glòria Fandos Gràcia



Lloc: LLIBRERIA de la RAMBLA

Rambla Nova, 99 – TARRAGONA



Dia: 19 de juny

Hora: 7 del vespre.



Us hi esperem

dilluns, 7 de juny del 2010

ESTE NO ES EL CAMINO

Hace un tiempo leí el artículo de la una señora, periodista y escritora, que también fue política. Me admira su forma de pensar y su seguridad tajante de expresarse. En este caso hablaba de la prostitución, y rebatía rotundamente la ley de legalizarla, que quería implantar una Consellera del Gobierno. Con mucha educación y con muchos argumentos, dicha periodista le revoca su ley, a pesar de que empieza diciendo que le tiene simpatía "por su ímpetu y su tozudez inteligente".

Yo hace mucho que me pregunto, ¿para qué hay mujeres importantes, que son políticas, escritoras, licenciadas, universitarias o doctoradas? Los medios de comunicación por lo visto las tienen en cuenta y ¿qué hacen? Poner paños calientes a los problemas que tiene la sociedad, con el tema de violencia de género. Están ayudando a que la mujer no progrese, pero progresar no es la palabra justa. La mujer sólo quiere unos derechos y un respeto que como persona le pertenecen.

La prostitución es una maldad que degrada y atenta contra la dignidad de una mujer. Aporta dinero al proxeneta, que siempre es un hombre, pero también puede ser una "madame". Otras actúan, ejercen esta actividad, por su cuenta y riesgo, que suele ser clandestina, en secreto, por la gran vergüenza que supone para ellas mismas y para su entorno social.

Y si hay prostitutas, que se respeten como seres humanos que son, y muchos hombres no se confundan y no pongan a otras mujeres en su mismo saco.

Estas mujeres que ocupan cargos importantes, mientras actúen así, no las necesitamos para nada. Hemos de poner las cosas en su sitio, ser justas, no actuar bajo presiones, ni miedos, ni seguir tradiciones ofensivas para la mujer. No es querer echar leña al fuego, como dirían muchos. Es poner las cosa y las personas en el lugar que les corresponde.

Las mentalidades y los roles que tienen los hombres y las mujeres, no pueden cambiarse todo lo rápido que quisiéramos, tiene que ser más gradualmente... Y mientras van muriendo mujeres, siendo antes maltratadas, tanto física como psicológicamente. Estas últimas más silenciosas, pero no menos cruel el sufrimiento, algunas acaban pensando que son tontas o que tienen la culpa de todo, otras se suicidan. Muchas, tanto si se separan de sus parejas, como si no, sobreviven. Podemos decir que tienen suerte, pero ¿a que precio? Es un precio demasiado alto. El año 2010, por desgracia, avanza con muy pocas esperanzas. Ya hay 26 victimas de violencia machista, de género. Mujeres muertas. ¿Se dan cuenta del verdadero significado de esta frase? Ahora descubro con estupor, con tristeza, con dolorosa impotencia las críticas de algunas mujeres, diciendo que ahora las mujeres jóvenes son muy malas. Cuando la última víctima ha sido una mujer de veinte y cuatro años, asesinada por su novio, porque decidió que no quería casarse con él. Por lo visto el casarse y más por la Iglesia, el hombre se convierte en marido y cree tener unos derechos sobre la mujer, y ella el tener que aceptar los deseos, sean de su agrado o no. Lo más inconcebible y vergonzoso es que ellos, no son religiosos, ni católicos, ni creen en Dios, no obstante quieren casarse, para tener derechos sobre la mujer, al menos hacia el escaparate de la sociedad, no teniendo en cuenta las obligaciones y aferrarse a una ley que no creen. Son hipócritas, falsos llenos de maldad y asesinos. En una relación, existe el amor, el respeto, la comprensión, la admiración, ni derechos, ni obligaciones, ni una bendición, ni una la firma de papeles. Puede ser nefasto, tétrico.

¿Hemos de dejar nuestras vidas al capricho, al azar de unos psicópatas? Pues eso es lo que son. ¿Como si la vida y la muerte en sus manos fuera un juego? Ese no es el camino



Gloria Fandos Gracia



  • Publicat al Diari de Tarragona el 31 de maig de 2010 a l'apartat opinió

diumenge, 6 de juny del 2010

FIRA LITERÀRIA DE MORA D'EBRE 2010



Un any més s'aferma, amb èxit, la setena Fira Literària de Mora d'Ebre 2010. Després de participar diversos anys enrere, aquest any ho he fet amb el llibre de relats titulats "La Sirena de l'Ebre" amb l'Editorial Setzevents. Agraïda per participar una vegada més, i veure com creix i avança una Fira Literària en una època difícil econòmicament en tots els camps, però més acusat en el de la literatura, ja que queda en últim terme de prioritats. Enhorabona als organitzadors, encapçalat per l'activista Cultural Albert Pujol.
Un matí literari incomparable, amb una tanda de presentacions de deu autors i autores. I a la tarda n'hi havia per partida doble, part molt important que no he gaudit. Un matí que ha començat gris, amb tènues tonalitats de sol, acabant en un aiguat al migdia, que ens ha decidit tornar a Tortosa, impregnats d'humitat molesta de cabells a peus.



La Plaça de la Llanterna de Móra replena d'estants, editorials, entitats, escriptors, escriptores, i públic amant de la literatura, principalment de l'Ebre. Ressalto la llibreria Serret de Vall-de-roures, on podreu trobar "La Sirena de l'Ebre", editada per la innovadora editorial Setzevents.
Desitjo que per molts anys aquesta Fira tan important al territori segueixi brillant malgrat les pluges, les ventades i el tòrrid sol, que altres anys ens ha caigut de ple i l'hem rebut amb un somriure, amb paraules lletres i llibres. Sobre tot llibres, llibres de paper, amb els seus variats colors i rics continguts.

Glòria Fandos


Video de la intervenció en la primera tanda de presentacions:

divendres, 4 de juny del 2010

ENTREVISTA A ANTENA CARO



Paco Tafalla, locutor i presentador d'Antena Caro de Roquetes, amb les bones atencions de sempre des de fa una dotzena d’anys, em va fer una entrevista de divulgació de la publicació del meu nou llibre “La Sirena de l’Ebre”, del perquè del títol, del disseny de la portada, sinopsi, editorial, i informació de presentacions.
“La Sirena de l’Ebre” llibre que surt a la superfície literària després de Sant Jordi, com és tradicional que surtin les novetats. “La Sirena de l’Ebre” es trobava força a gust, a les tèbies i perfumades aigües del riu Ebre, gaudint de la seva primavera d’aigua, i ha sortit més tard, per ser així, també, més protagonista.

PRESENTACIÓ DE “LA SIRENA DE L’EBRE” A TORTOSA



El dia 3 de juny a les 8 del vespre, a la llibreria La 2 de Viladrich, Manel Subirats, editor de Setzevents, Fèlix Rodríguez, president d’Unió de Joves de les Terres e l’Ebre i portaveu de l’Associació Cultural “Lo Terreno”, i Rosa, la llibretera, m’acompanyaren i presentaren el meu darrer llibre “La Sirena de l’Ebre”.
Per a mi és una gran satisfacció, una il·lusió i un sentiment d’emoció que m’enlaira l’ànima. És el meu desè llibre, és com un fill, un fill literari, creat per la ment, i guiat pel cor. Em satisfà plenament que vegi la llum per primera vegada, es presenti en societat, en un marc tan adient i tan entranyable com és una llibreria, La 2 de Viladrich, on es traspua i es respira principalment literatura... i que sigui a Tortosa, ciutat que estimo, i que la sento meva, on he passat part de la meva vida, he vessat la meva sang, he deixat els meus fruits, també l’he il·luminat amb els meus somriures, i l’he enriquit amb el meu treball, el meu esforç... Ciutat que sobre tot sento la seva estima, com així també la de les Terres de l’Ebre, de les terres del mar i de més enllà.
En un espai acollidor, ple de públic, seguidor de les lletres de casa, Manel ens sorprengué, llegint un petit fragment del clàssic i famós relat de “Alícia en el país de les meravelles” de Lewis Carroll, englobant i comparant així, la qualitat de la ficció de “La Sirena de l’Ebre”, i Fèlix ressaltà el meu currículum literari i jo mateixa vaig llegir tres petits punts del llibre. Un de fantasia i dos de realitats.
Són deu els fills literaris que tinc, són petits, però a base de coses petites es poden aconseguir grans coses. Perquè no? Però aquest llibre de “La Sirena de l’Ebre” anirà més allà, té horitzons més amples, recorrerà més distàncies, tant físiques com tecnològiques, gràcies al servei d’aquesta innovadora editorial com és Setzevents, representada per Manel Subirats. Espero que pugueu gaudir d’aquesta petita literatura que jo, com autora i mare, estimo tant, espero que vosaltres també l’estimeu i us arribi al cor... I com sempre, espero que us agradi i fins al pròxim llibre.
Acabarem la festa de presentació amb la degustació de pastissets i vi de la terra, després de la signatura de llibres.