“ALQUÍMIA DE PARAULES” DE FE FERRÉ A TORTOSA

(Publicat al Diari de Tarragona el 2/11/2016, Secció "El Mirador")

Els poemes de la poetessa Fe Ferré són l’alquímia de transformació, del seu jo íntim, recreant-se a la bellesa de la foscor, reafirmar el seu jo existencial, que davant de tot existeixes. Desvesteix la seva ànima, el seu vestit són les seves paraules que tenen totes les formes, tots els colors, per fer una barreja psicològica, filosòfica i de la foscor vol extraure totes les llums i fer-les arribar als nostres ulls lectors, espectadors del paisatge . Com Paulo Coelho ens mostra l’alquímia transformadora de riqueses de la immensitat. Amb els seus mots ens mostra la comunió entre la lírica, la forma i el fons, una força creadora i única que ha de tenir tot art per ser-ho. Sempre a la recerca de la llum i de l'esperança...

En aquest poemari de Fe Ferré, contemplarem el seu paisatge particular amb els seus ulls, un ballet dansant al so de belles melodies, interpretades per magistrals músics, corals de veus angelicals i blanques com l’alba, totes les foscors de la nit les transforma en raigs de sol que acaricia l’estiu, tot amb la màgia de les seves paraules. Les carícies i un bes, els calfreds de la pell, l’amor i la mort, tot li cap a un vers... 

La poeta Fe Ferré crea alquímia amb la barreja de d’emocions de sentiments, de pensaments, amb les idees contraposades, les carícies a la pell i els esgarraps del cor, l’amor i la mort, el dia i la nit, la llum i la foscor, la tristesa i l’alegria...tot ho remena, ho revolta al fons, al pou de la seva ànima que la té molt present i li batega de vida, i resplendeix entre el físic i l’esperit.

Amb els seus versos d’alquímia metafòrica ens indica que anem a la recerca de la pedra filosofal, i tota l’essència terrenal la transforma en or, or de la poètica i a la vegada ciència, ens transporta al mar i l’eternitat. L’autora es converteix en alquimista de paraules, trobarem la pedra filosofal, substància imaginària de la eternitat, l’elixir de la vida per pal·liar totes les malalties de l’ànima. Barreja els quatre elements clàssics, terra, aire, foc i aigua, i amb tot això crea un cinquè element... i aquest cinquè element el tenim a les mans amb aquest poemari, això és alquímia, “Alquímia de paraules” de la gran autora de la lírica més pura com és Fe Ferré, que ha vingut a Tortosa  a portar-nos la seva pedra filosofal, la seva poesia de forma lliure, el mot i el verb, crea alquímia i naix el poema, com flors acolorides que es tornen papallones, lliures i dansen a l’aire de les primaveres perfumades i es tornen ocells i volen a la llum del cel...lliures com el cor de la poeta.

"FRAGMENTS D'UNA PEDRA" DE SANTI BORRELL

“Fragments d’una pedra” és el segon poemari que publica Santi Borrell de Vilafranca del Penedès, per Edicions de Pedra.


La poesia de Santi Borrell ens marcarà un abans i un després a l’immens camp literari, poètic, per la seva forma, per la perfecció dins de la senzillesa. Un fons de poesia social, reivindicativa, revolucionària, no oblidem que darrere d’un poeta hi ha un revolucionari, en la ment dels poetes es produeixen els canvis socials, un feixuc pes, però important. Santi ens mostra una poesia de reflexió, s’instal·len les preguntes, està cosida de preguntes, com quan un nen desperta a la vida, a les emocions, a les il·lusions, a l’amor, davant d’ell tantes imatges, tantes fotografies, tants paisatges, coneguts i la vegada desconeguts i nous. Els seus ulls s’omplen de sensacions que no entén, el seu cor batega i no sap per què, el seu pensament, el seu enteniment no entén res del que passa al seu voltant, del que està veient. Es troba perdut enmig d’un desert de sorra, enmig de la llum, de les muntanyes, de l’aigua dels mars, dels rius, fins i tot no entén perquè existeix, però malgrat tot, sent que ell forma part de tot això, tot hi és dins d’ell. La solitud i el silenci són dos puntals en els quals es recolza i camina en el transcórrer d’una poesia que et sorprèn a cada moment, que et fa pensar i viure, i voltar amb la voràgine filosòfica, on el poeta s’endinsa i renaix. Et fa gaudir d’unes sensacions diferents i pensar que la vida es pot entendre amb altres dimensions. Versa bellament l’amor metafòric, que et pots endinsar, tant endins, fins al moll dels ossos de la persona estimada. Poesia actual, entendridora, pots anat paladejant, captant a cada mot tota la riquesa que desplega, que desgrana, per a pair espai, poc a poc, com una menja que no voldríem que s’acabés mai. Romandre en el fons de la poesia de Santi Borrell ens portarà a dimensions noves...”Fragment d’una pedra”. Potser demà despertaré i seré un fragment d’aqueta pedra la qual Santi ens vol fer retronar el cor i la consciència.

Gloria Fandos