dimarts, 31 de gener de 2012

COL·LABORACIÓ 18 DE "lA POESIA DE L'ANIMA" AL DIXA'M VORE·


Dimart 31 de gener de 2012 a l'espai de  "La poesia de l'ànima" de Dixa'm Vore, ressalto el valor artístic, musical i creatiu de Tomás Simon Plazas, d'Amposta. Sempre li agrairé que va posar música a tres dels meu poemes, als sonets Enyor i Eternitat, premiat a l'associació de Dones del Vendrell, publicats al poemari "Llum de Tardor" i "Poetas remontad el vuelo" inspirat en l'atemptat terrorista contra les torres bessones de Niu York, l'any 2001, premiat al concurs Internacional a Dublin Irlanda i publicat al poemari "Hojas dormidas". La música ho supera tot..Recito el primer poema que vaig dedicar al Dixa'm Vore l'any passat, al començar la col·laboració.
Novetats literàries, llibres, Antologia 2011 de "Poetes de l'Ebre" i "Els meus dies" de Gloria Fandos, consta d'opinions i cròniques, estem, estic acabant de parir! Quina alegria, quin neguit, quina il·lusió!!! El cor a vessar de grafies, omplin les noves tecnologies i el paper...Vaig a respirar...i us conto...
 


dimarts, 24 de gener de 2012

Col·laboració 17a al Dixa'm Vore


Dixa'm Vore 24 gener 2012 Secció Poesia de l'ànima from Canal TE on Vimeo.


Dimarts 24 de gener a la col·laboració 17 de Poesia de l'Ànima per al Dixa'm Vore, ens ha acompanyat l'amiga Mª Teresa Aixarch d'Amposta que ens ha portar dos temes ineressants: la trobada de dissabte 21 de gener d'alumnes i mestres de l'Acadèmia Verdaguer d'Amposta, homenatge a Rosa Mari Bonet, i a tots i a totes en general en el seus cinquanta anys de servei a l'Ensenyament. I un projecte que conssisteix en la creació d'una petita escola al Perú que portarà el mom de Maria Teresa Amposta.  Avui les paraules per si mateixes han estat poesia. Poesia de l'Anima.

dimarts, 17 de gener de 2012

COL•LABORACIÓ 16 DE “POESIA DE L’ANIMA” PER AL DIXA’M VORE


Aquesta setmana, dimarts 17 de gener de 2012, a “Poesia de l’ànima” del programa de “Dixa’m vore” programa de Televisió de les Terres de l’Ebre, dirigit per periodista i presentadora Diana Mar, ens ha acompanyat l’amiga i poetessa Montse Pallarès de Roquetes i component de “Poetes de l’Ebre”. Montse ens ha llegit un bonic poema dedicat a la seva amiga àrab. Hem parlat entre altres coses de la riquesa que ens aporta altres cultures, altres llengües i sintetitzat amb la poesia, per transmetre amistat amor i pau. Per a acabar jo mateixa he llegit un petit poema del meu llibre “Al vent de l’Ebre” titulat “Abraçat a la vida”, perquè primer hem de tenir vida, si no hi ha vida en tota l’extensió que aquesta paraula representa, no hi ha res...ni tant sols l’esperança...



Dixa'm Vore del 17 de gener del 2012 secció La Poesia de l'Ànima from Canal TE on Vimeo.

dijous, 12 de gener de 2012

PROGRAMA 130 DE POESIA PER LA PAU PER A RÀDIO RÀPITA

 Aquesta nit a les 9 "Poesia per la Pau" per Internet a radiorapita.com, ens ha acompanyat Montse Pallarès de Roquetes, poeta i amiga de "Poetes de l'Ebre", ens ha delectat amb els seus poemes. Fa 6 anys que vaig crear aquest espai poètic i és de celebrar... amb tots el amics i amigues que ens ha acompanyat, gràcies la Cultura i l'Ajuntament de la Ràpita, per obrir-me aquesta finestra al món de les ones... Paraules, poesia i pau, quina bona combinació. No us ho perdeu. Us espero. Una abraçada ampla...com l'univers...

dimecres, 11 de gener de 2012

COL•LABORACIÓ 15 AMB “POESIA DE L’ÀNIMA” PER AL DIXA’M VORE

 Han passat les Festes Nadalenques, ni Nadal blanc ni res, Nadal de sol, de primavera. Dies de tranquil·litat, serenor, felicitacions per e-mail, Facebook, o per telèfon, ho sento, cap de tradicional. Missa de Nadal, concerts de Nadal i Cap d’Any, escriure, rutina, i la meva família lo més important. Dies que han estat llargs, esperant les col·laboracions al Dixa’m Vore, Canal Terres de l’Ebre, amb Diana Mar, i “Poesia per la Pau a Ràdio Ràpita”, que em fa sentir més viva. Projectes immediats de futur, il·lusió.
L’Antologia 2011 de “Poetes de l’Ebre”, dels poetes somiadors, ja enviat l’arxiu a la impremta, i un llibre en solitari que estic preparant, una recopilació d’escrits d’opinió, publicats o no,  el Tortosí Absent del 2008 al 2011... se m’eixampla el pit, sento l’alegria de que ja quasi he parit, el bateig per Sant Jordi, que ja quasi és aquí, a la volta del cantó.

EL TREN DE LA VAL DE ZAFAN

Es un llibre d’històries de la guerra Civil i la Postguerra, misèries i horrors... altres relats afables i influenciats per la màgia del Matarranya, de túnels i misteri del tren de la Val de Zafan.
Estan escrits en 3 llengües: català, castellà i aragonès, agermana llengües i territoris.
Per què el nom? Prop de l’estació de la Puebla de Híjar corria una sèquia cabalosa, anomenada Val de Zafan, que regava l’horta de la Vila. El tren també es deia el “sarmentero”, perquè transcorria entre vinyes cap el mar...
La toponímia de Zafan té clares connotacions morisques, més bé mudèjar.
Aquest camí era el somni aragonès que representava l’expansió i més llibertat en obrir-se cap al mar.
El projecte de La Val de Zafan comença el 1882, relacionat amb un altre gran projecte, iniciat per Carles III a final del segle XVIII que era la construcció d’un gran Port Comercial a Sant Carles de la Ràpita, amb un reial Canal de Navegació que havia d’unir aquesta població amb la d’Amposta i el riu Ebre, però va fracassar.
Unir Aragó amb el Port dels Alfacs de Sant Carles de la Ràpita ve de lluny, passant avatars històrics, des de la meitat del segle XIX.
Va funcionar des del 1942 fins 1973, i anava des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa. La van acabar després de la guerra amb presoners, amb baix cost. Al 1967 es va derruir l’entrada del túnel de Bot, que no es va arreglar,  i així poc a poc es va anar deixant .
És el tren de la meva infantesa, de Lledó a Tortosa i a Samper, Huerta de Samper, que es deia l’estació, perquè estava al costat d’horta del poble.  Anava molta gent, m’adormia en la parla castellana i despertava amb la catalana, la tortosina més ben dit. No faltava la parella de la Guàrdia Civil, dones amb xiquets, carregades en cistells de peix, hortalisses... algun assetjador infantil... un ambient de xivarri... en aquell tren de fusta, de màquina negra que va marcar un tros d’història, que ara és una via verda, entre les belleses de la verdor de les pinedes, de contes de fades.




DixamVore 10 gener 2012 Poesia Anima from Canal TE on Vimeo.