dimecres, 11 de gener de 2012

COL•LABORACIÓ 15 AMB “POESIA DE L’ÀNIMA” PER AL DIXA’M VORE

 Han passat les Festes Nadalenques, ni Nadal blanc ni res, Nadal de sol, de primavera. Dies de tranquil·litat, serenor, felicitacions per e-mail, Facebook, o per telèfon, ho sento, cap de tradicional. Missa de Nadal, concerts de Nadal i Cap d’Any, escriure, rutina, i la meva família lo més important. Dies que han estat llargs, esperant les col·laboracions al Dixa’m Vore, Canal Terres de l’Ebre, amb Diana Mar, i “Poesia per la Pau a Ràdio Ràpita”, que em fa sentir més viva. Projectes immediats de futur, il·lusió.
L’Antologia 2011 de “Poetes de l’Ebre”, dels poetes somiadors, ja enviat l’arxiu a la impremta, i un llibre en solitari que estic preparant, una recopilació d’escrits d’opinió, publicats o no,  el Tortosí Absent del 2008 al 2011... se m’eixampla el pit, sento l’alegria de que ja quasi he parit, el bateig per Sant Jordi, que ja quasi és aquí, a la volta del cantó.

EL TREN DE LA VAL DE ZAFAN

Es un llibre d’històries de la guerra Civil i la Postguerra, misèries i horrors... altres relats afables i influenciats per la màgia del Matarranya, de túnels i misteri del tren de la Val de Zafan.
Estan escrits en 3 llengües: català, castellà i aragonès, agermana llengües i territoris.
Per què el nom? Prop de l’estació de la Puebla de Híjar corria una sèquia cabalosa, anomenada Val de Zafan, que regava l’horta de la Vila. El tren també es deia el “sarmentero”, perquè transcorria entre vinyes cap el mar...
La toponímia de Zafan té clares connotacions morisques, més bé mudèjar.
Aquest camí era el somni aragonès que representava l’expansió i més llibertat en obrir-se cap al mar.
El projecte de La Val de Zafan comença el 1882, relacionat amb un altre gran projecte, iniciat per Carles III a final del segle XVIII que era la construcció d’un gran Port Comercial a Sant Carles de la Ràpita, amb un reial Canal de Navegació que havia d’unir aquesta població amb la d’Amposta i el riu Ebre, però va fracassar.
Unir Aragó amb el Port dels Alfacs de Sant Carles de la Ràpita ve de lluny, passant avatars històrics, des de la meitat del segle XIX.
Va funcionar des del 1942 fins 1973, i anava des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa. La van acabar després de la guerra amb presoners, amb baix cost. Al 1967 es va derruir l’entrada del túnel de Bot, que no es va arreglar,  i així poc a poc es va anar deixant .
És el tren de la meva infantesa, de Lledó a Tortosa i a Samper, Huerta de Samper, que es deia l’estació, perquè estava al costat d’horta del poble.  Anava molta gent, m’adormia en la parla castellana i despertava amb la catalana, la tortosina més ben dit. No faltava la parella de la Guàrdia Civil, dones amb xiquets, carregades en cistells de peix, hortalisses... algun assetjador infantil... un ambient de xivarri... en aquell tren de fusta, de màquina negra que va marcar un tros d’història, que ara és una via verda, entre les belleses de la verdor de les pinedes, de contes de fades.




DixamVore 10 gener 2012 Poesia Anima from Canal TE on Vimeo.