dimecres, 25 d’agost de 2010

¿ES TARDE PARA RECORDAR? LA MUÑECA ROTA




¿ES TARDE PARA RECORDAR?

LA MUÑECA ROTA


El pasado 5 de agosto se cumplió el aniversario de la muerte de Marilyn Monroe, la mítica estrella de cine, la sex-símbol, por excelencia del siglo XX, que desapareció en circunstancias trágicas hace casi cincuenta años. Decían que se suicidó, nadie sabe concretamente los motivos. Por desgracia, también ahora mueren mujeres trágicamente, cada vez más, las asesinan, que es más trágico todavía, tampoco se saben los motivos, pero sí por quien. Siempre tendrá su lugar en la historia para dedicarlo a su recuerdo, sin evitar, aunque salvando las distancias, la similitud de las mujeres victimas de ahora, todavía por desgracia, existente en nuestra sociedad actual. Cincuenta años son más que una vida, o toda una vida, demasiado larga, no dejando aflorar la intensa luz, la riqueza que tienen, tenemos todas las mujeres. El caso de Marilyn fue diferente, pero no por eso menos víctima. Su muerte no fue por unas manos, fueron miles de manos que rompieron el hilo de su vida. Su agonía fue más musical, más brillante, envuelta de fama y de luces artificiales y falsas, cuando ella ya brillaba con luz propia. Fue como una marioneta, que todos querían tirar de sus hilos en direcciones distintas. No consiguieron romper los hilos, pero sí despedazarla . Era una mujer frágil, con una vida maltrecha. Frustrada como mujer, vacía como madre y desesperada después de sus once abortos. Muchos hombres la quisieron, casi todos la desearon, pero pocos la amaron, quizá ninguno. Sólo la vieron por fuera, su belleza sexy, la admiraban por ser mujer, más bien como mujer objeto. Cuando ella quería ser, ante todo persona, que lo fue, y gran actriz que también lo fue, superarse, y sobre todo también quería ser madre. Muchas mujeres la admirábamos y la admiramos, la valorábamos y valoramos por su valía como actriz, como persona y por humanidad. Pero la mayoría, sobre todo los hombres no supieron ver la poesía que contenía su corazón. Fue como una muñeca con la que todos quisieron jugar, considerada como un producto para producir dinero, explotando su físico, sin tener en cuenta su interior, su mente y su calidad humana. Hecho que, salvando las distancias, les ocurre a muchas mujeres en la actualidad, cada vez menos, gracias a Dios.

A Marilyn le hacían tomar tranquilizantes para dormir y estimulantes para trabajar... Su vida se acabo, la muñeca se rompió, su cuerpo se difuminó, se esparció por el firmamento, viviendo en miles de estrellas para siempre... destrozaron su cuerpo, pero nunca pudieron, ni podrán, destruir su alma... ni su recuerdo.


Gloria Fandos

GLOP DE NATURA / NO EXISTIR

GLOP DE NATURA



Un bocí de natura,

un glop d'aire fresc,

un bri d'herba

amb flaire

de primavera,

somriuen les flors,

esclat de colors...



Acluco els ulls

i encara veig

aquest verdor...

goig de serenor,

es creen clarianes

a la foscor de la nit...



Glòria Fandos



Del llibre "Al vent de l'Ebre" 2006


--------------------------------------------



NO EXISTIR



El teu bes,

el teu alè

ensopega

amb un mur de vent,

que ardu

arribar a mi...

una barrera,

una muralla

ens separa...

foc cristal·lí

del no existir.



Glòria Fandos



Del llibre "Al Vent de l'Ebre" 2006

VIGILAN LAS ESTRELLAS

VIGILAN LAS ESTRELLAS


No quiero dedicarte

espacios escondidos,

donde nos vigilen

las estrellas...


Mentiras y traición

no tienen nombre

de amor...


Vida entera, regalada,

acompañar tus pasos,

aunque sean lentos,

cerrar tus ojos al final.

Caminar contigo

la primavera,

siempre cálida y eterna.

Tesoro en el camino,

la suerte pasó por tu lado

y no la has sabido ver.


No te darás cuenta

hasta el día de tu muerte,

que aunque no quieras,

sin duda llegará...


Glòria Fandos


Del llibre de poemes "Hojas dormidas" 2009

L'ESCRIPTORA FRACESCA ALIERN A "POESIA PER LA PAU"

"Poesia per la Pau" es un espai poètic que s'emet quinzenalment, en dijous a les 9 de la nit, des dels estudis de Ràdio Ràpita. A més de poesia, versos, versets... us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, tradicionals, musicals, mèdics, i sorpreses.

Gràcies a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita i a l'Hernan Subirats de Control. També es pot escoltar per Internet a radiorapita.com.

L'últim espai es va realitzar el dia 19 d'agost. Vaig començar amb un petit poema titulat "Glop de natura" de llibre "Al vent de l'Ebre"

Vàrem tenir una convidada d'excepció, l'amiga Francesca Aliern i Pons, nadiua de Xerta, gran escriptora, novel·lista per excel·lència de les nostres terres i de més enllà. Té moltíssimes obres publicades, molts guardons guanyats. Els seus llibres són els més venuts, els més llegits, té lectors i lectores fidels, any rere any.

Recordo els títols de "Un otoño, toda una vida", "No llores Laura", "La Canela", " Misernovis", "La Menestrala", "La Història innecessària", "El pont de la solitud"; "Sabó moll", "Camins", "Cor de Llop"... i també participa en obres col·lectives... Va ser un luxe que ens acompanyés a l'espai poètic, moltes gràcies per acceptar venir.

Francesca ens va explicar moltes coses, des dels seus començaments, fins al moment actual com a escriptora. Unes pinzellades, ja que la seva trajectòria és molt ampla i extensa. Quan era petita i anava a l'escola ja li agradava i gaudia escrivint contes i relats que després els llegia a les seves amigues. Les matemàtiques era l'assignatura que menys gràcia li feia. Al llarg de la seva vida, no ha parat d'escriure, i ha anat avançant, malgrat tenir-ho que compaginar amb la feina i el rol que com a dona li ha tocat viure, tenir cura de la família, els pares. Ens va reafirmar que la força per seguir, es troba dins de sí mateix.

Francesca és també gran lectora. Escriure li omple la vida, i li aporta grans satisfaccions. El paisatge que més li agrada és la gent. Asseure's, per exemple, a un banc de les rambles, o d'altres llocs molt concorreguts, i observar. Així s'inspira per escriure les seves històries, les seves novel·les, basades en les més crues i sentides realitats de la societat que ens envolta. És perquè Francesca Aliern, te el do i la gràcia de ser escriptora. Escriptora amb lletres majúscules i gran persona. Tots natros, miraríem la gent i no veuríem res. Fa uns anys l'avala una gran editorial, Cossetània, com escriptora professional. Ens comentava que no es pensava arribar on ha arribat.

Els teus fidels lectors i lectores esperem les teves properes obres, les teves novel·les, i que sigui per molts anys. Felicitats i enhorabona de nou.

Francesca va tenir l'atenció de llegir el poema "Brillan las estrellas", del meu llibre "Hojas dormidas"

Vaig acabar l'espai poètic llegint el poema "No existir" del llibre "Al vent de lEbre"

Amb poesia, literatura i pau seguirem el camí que ens marca la vida, perquè així volem que sigui.


Glòria Fandos

dijous, 19 d’agost de 2010

Francesca Aliern a "Poesia per la Pau"

Avui ens ha acompanyat al 98è programa de "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita, l'escriptora Francesca Aliern, novel·lista per excel·lència de les nostres Terres de l'Ebre i de més enllà.
---
ESCOLTA el PROGRAMA:

dilluns, 16 d’agost de 2010

TRENTA Y TRES AÑOS DE LA MUERTE DE UN MITO


Hoy, 16 de agosto se cumplen los 33 años del aniversario de la muerte de un mito, de un rey, el Rey de la música, el Rey del Rock. Elvis, Elvis Presley, el gran Elvis, el mítico Elvis. El fenómeno de los años cincuenta que revolucionó la música, creando una innovación, un estilo único. Con él nació un rey, el rey del Rock, nació una estrella en el firmamento musical. Su luz todavía sigue brillando, si cabe con más esplendor, su música y su voz sigue viva en el recuerdo de todos los que hemos nacido con él, hemos crecido con él, al son irrepetible de sus notas.

Nuestro corazón siempre latirá con fuerza ante ese "Rock de la cárcel", que en el año sesenta y tres, algunos profesores de un Instituto Técnico de Zaragoza, miraron con malos ojos, cuando unos muchachos en la fiesta de Fin de Curso, cantaron y escenificaron dicha canción, con el consiguiente movimiento de caderas y uniformes de presidiarios. Nos seguiremos emocionando y enamorando con esas melodías inigualables como "Llorando en la Capilla" , entre otras.

Según la juventud, desde Elvis Presley hasta hoy, en el tema de la música todo está inventado, aun no estando entre nosotros físicamente, es el cantante, del cual su producción da más dinero que todos los actuales.

Elvis Presley no ha muerto y nunca morirá, seguirá viviendo para siempre con la magia de su voz, de su música, su físico, la excentricidad de su vestuario, así como avanzaba su trayectoria artística. Al principio nos fascinaba, con sus ajustados pantalones, que marcaron tendencia, hasta hoy, es de lo más normal que los chicos jóvenes y los menos jóvenes usan el pantalón tejano, que ha pasado a ser una prenda imprescindible, para todas la ocasiones. También lo pasaron a usar la chicas, más tarde, pero no como origen o imitación de Elvis. Hoy y siempre nos seguiremos estremeciendo ante el sólo sonido de pronunciar su nombre, porque como Elvis Presley no ha habido, ni hay, ni habrá dos. Es irrepetible. Elvis, hasta siempre, te admiramos y te amamos.

Casi todos los días mi hijo pone su música, sus canciones, invadiendo con esa magistral magia toda la casa. En otras ocasiones, con otra música le digo que por favor, baje su volumen, pero cuando suena la de Elvis no, al contrario, me acerco a su habitación, para deleitarme, escuchar, soñar, recordar una época en que toda la vida estaba por delante, por vivir, no como ahora que todo empieza a quedarse atrás. O me pongo a danzar suavemente o a bailar el rock. Según mi hijo, que ya pasa los veinte años, es muy joven, la música y la voz de Elvis es inmortal. Yo le digo que la voz y la música de Elvis son para la eternidad... Nos sobrepasará. Estamos de acuerdo, sin la menor duda. Une mentalidades y generaciones, la obra que nos dejó es única y atemporal.

Gloria Fandos

diumenge, 15 d’agost de 2010

JORGINA MATAMOROS A “POESIA PER LA PAU”


En el programa 96 de “Poesia per la Pau” dia 15 de juliol de Ràdio Ràpita, a més de començar amb unes salutacions i uns agraïments, i recitar un petit poema de producció pròpia, vàrem tenir com a convidada a Jorgina Matamoros, que ja ens va acompanyar a l’especial de Sant Jordi, ens va explicar amb més detalls el premi de recerca que va guanyar a la passada Fira Literària de Jesús. El treball era dedicat a William Shakespeare, exhaustiu, meticulós, molt ben documentat. Per portar-ho a terme es va llegir tota la seva obra, i va fer una recerca erudita de documentació. Un treball de dues-centes pàgines. Cent de creació i cent més de documentació. Ens contava il·lusionada que va anar a visitar el poble on va nàixer Shakespeare i la casa on va viure, conservada de l’època, tota una experiència d’allò més enriquidora.

William Shakespeare va nàixer a Stratfor-Upon-Avon, el 23 d’abril de 1564, i va ser el dramaturg, poeta i actor anglès més gran de tots els temps. Les seves obres més representades, encara que ho són totes, poden ser El Mercader de Venècia, Hamlet, Otel·lo o Romeu i Julieta. També s’ha especulat sobre la seva vida, qüestionant la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa i àdhuc l’autoria de les seves obres. Jorgina va voler ressaltar a aquest gran autor internacional, per la seva admiració i perquè creu que no se li fa justícia a l’hora de estudiar-lo a les escoles.

Jorgina Matamoros és de la Ràpita, on també hi viu, però ha cursat estudis al Col·legi de la Sagrada Família de Tortosa, aquest any ha fet segon de batxillerat, el treball de recerca del qual ha estat el premiat. El curs vinent va a Barcelona a la Universitat per començar la carrera de gestió d’empreses internacional. Domina molt bé l’idioma anglès, i per a acabar l’espai poètic de “Poesia per la pau” ens va delectar llegint un fragment del treball amb anglès i seguidament ens ho va traduir al català.

Va ser un plaer escoltar-la i tenir-la com a convidada. Gràcies per acompanyar-nos.

Glòria Fandos

dimecres, 11 d’agost de 2010

L'ARBREDA EBRENCA


L'ARBREDA EBRENCA

El dia 1 d'agost es va realitzar la V Trobada d'autors ebrencs al Matarranya. Una trobada especial, esperada i desitjada, faci fred, calor, que és lo més normal, però també ens sorprenen les tempestes, una sobtada ventada i una baixada de temperatura. Un dia atapeït de múltiples activitats literàries, tantes que no podria enumerar-les totes degudament, com es mereixen, però no per això menys importants.

El tema que ressalto és la presentació del llibre de l'antologia dedicat als arbres, titulat "L'arbreda Ebrenca". Ideat per l'incansable i engrescador Octavi Serret, portat a la realitat i al paper per l'editorial de "March Editor", amb un format de luxe i un contingut de gran qualitat. Amb la participació de 55 autors i autores, d'una gran diversitats d'estils i de formes. Tants autors diferents com arbres, històries diferents, expressades en relats i també en poemes. Una comunió de sentiments compartits. Els arbres, vegetals vius, que respiren, que es gronxen, ajudats pel vent, ens acompanyen i ens nodrim mútuament, per poder respirar i sentir la vida com batega als nostres cors, amb força i il·lusió insospitada. Els arbres respiren el nostre alè, per a alimentar-se, a canvi de l'oxigen que desprenen per a la subsistència de la vida humana. També de gran part dels arbres podem gaudir de la dolçor dels seus fruits.

Es va fer una magnífica presentació per part de l'Editor, del periodista Víctor Amela, que ens va dedicar un sentit i savi pròleg i l'escriptora i poetessa d'Horta de Sant Joan, Cinta Mulet, amb uns raonaments de gran sensibilitat humana, mostrant la similitud, el contactes entre els humans i els arbres, la naturalesa, com el progrés de les tecnologies dels pagesos per tractar els arbres els fan patir, i ja no gaudeixen de la carícia de les mans per conrear-los i recollir els seus fruits. Unes reflexions que també ens van arribar al cor.

Dinar de germanor a Fondespatla, lectura de fragments del llibre per part dels autors.

Tot un luxe de Trobada, per saludar als amics escriptors coneguts, i conèixer de nous.

Glòria Fandos


diumenge, 8 d’agost de 2010

FESTES DE SANT LLÀTZER 2010




L’estiu és temps de festes, de Festes Majors, a ciutats, a pobles i a barris. Acabant el juliol i començant l’agost, el barri de Sant Llàtzer ha celebrat les seves Festes Majors en honor a la seva patrona la Mare de Déu dels Àngels. Festes sempre riques i diverses, amb moltes activitats. L’Ofrena, la Missa Major, dinars de germanor, per a la joventut, concerts i competicions esportives, la festa de la gent gran. Aquest any podem ressaltar l’actuació dels cantaires, amb havaneres, jota i sardanes. Amb la participació d’actes a càrrec de la Associació de Dones “La Unió”.
És molt entranyable la nit del ball de les pubilles, en la qual es fa el pregó de festes, aquest any realitzat per la senyora Marian Rojas Castaño, directora del Departament d’ensenyament de la Generalitat, amb l’assistència de moltes autoritats. Es va fer el lliurament d’una placa honorífica de part de l’Associació al senyor Emiliano Castellví, membre de la junta, tresorer, que no va recollir personalment, per la seva sobtada i delicada malaltia. Marian Rojas, en el transcurs del seu pregó, entre moltes altres coses va remarcar el futur del Barri, que anava unit a la construcció del nous col·legis, que fa temps que estan en projecte i no hi ha el més mínim indici perquè siguin una realitat. Fa més de quaranta anys estaven els Col·legis Públics, a una part del barri anomenada el Plater, al costat del canal, que posteriorment ha passat a ser una escola de cuina. Després els van traslladar al Tretze de Gener, amb el gran inconvenient per als alumnes, encara de primària, ja que havien de passar el canal, la carretera i la via, amb tot el perill que això suposa. Més tard en fan un al barri del Temple, més allunyat encara del Barri de Sant Llàtzer, el qual queda amb unes mancances òbvies, tenir un col·legi al mateix barri, per comoditat i per necessitat, ja que és un barri amb més de 3000 habitants, amb un gran nombre de nens i nenes patint una gran incomoditat per accedir-hi. Aquest no és el futur que el barri es mereix, pel seu eixamplament i creixement constant.
També varen gaudir del Cosoiris, baldanada, coets, i traca final. Acaba una festa, i com la roda de la vida, l’any que ve tornarà a començar, amb més força i més il·lusió si cap.

dissabte, 7 d’agost de 2010

AMPOSTA CULTURAL

AMPOSTA CULTURAL


Amposta ciutat Cultural,

que fa esclat,

com una flor natural

nascuda en el mes d'abril,

amb una fragància intensa,

acolorint la primavera.


Feu créixer ales

a les paraules, a la poesia,

donant sentit a la vida,

il·luminant la nit

amb la claredat del dia.


Mireu amb ulls profunds i oberts,

com ocells majestuosos

que solquen el cel i el mar,

i reflecteixen la seva bellesa

a l'aigua neta dels arrossars.


Amposta creix

amb horitzons de futur,

amb desig de compartir,

i unides les mans

caminarem junts.


Glòria Fandos Gracia de "Poetes de l'Ebre".

Any 2006, Amposta, Ciutat escollida com a "Capital de la Cultura Catalana"



dijous, 5 d’agost de 2010

POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

PROGRAMA 97 DE "POESIA PER LA PAU" A RÀDIO RÀPITA

El dia 5 d'agost vaig realitzar un nou espai poètic de "Poesia per la Pau" a Radio Ràpita, on col·laboro desinteressadament, per suposat. S'emet quinzenalment, dijous a les nou de la nit. També es pot escoltar per Internet a radiorapita.com. Gràcies, una vegada més, a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita, i al locutor Hernan Subirats, també responsable de control per les seves bones atencions.

Vaig començar amb el poema dedicat a Amposta titulat, "Amposta Cultural", del llibre "Al vent de l'Ebre", el qual vaig dedicar l'any 2006, quan Amposta va ser escollida Capital de la Cultura Catalana, any d'esplendor cultural viscut a Amposta i el seu entorn, que sempre recordarem amb dolçor i nostàlgia.

Vàrem tenir com a convidada a l'amiga ampostina Teresa Silva, des de fa molts anys estiueja a Sant Carles de la Ràpita. Teresa és gran rapsode, afeccionada a escriure poemes i també a fer teatre al Casal de Jubilats d'Amposta. És membre del Grup "Poetes de l'Ebre", que tenim el plaer de compartir.

Teresa ens va recitar, més aviat declamar, amb tota la força de sentiment i sensibilitat que li brollava del seu cor i de la seva ànima, alguns poemes de temes diversos: dedicat als avis, a històries d'amor, romàntiques i tendres, i per acabar un poema dedicat a una mare el fill de la qual emigra a altre terres i mor abans que torni. Teresa recita des de ben petita, i escriu des de fa uns deu anys.

Teresa, gràcies per acompanyar-nos a "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita i un altre dia t'esperem perquè ens recites poemes de producció pròpia. I així ens ho va prometre. Promesa que acomplirà. Us convido a seguir "Poesia per la Pau".

Glòria Fandos