dijous, 10 de setembre de 2009

LA MEVA TORTOSA

LA MEVA TORTOSA


Ciutat bimil·lenària,

la meva estimada Tortosa,

passejo pel seus carrers,

veig créixer les cases,

avancen els barris, s'escampen,

el seu cor batega, està viva,

tremola i vibra d'alegria,

per les seves Festes Majors

en honor a la Verge de la Cinta.

M'il·luminen els fanalets de colors,

fets d'il·lusions i d'entusiasmes.

Em passa la vida i la teva bellesa

m'acompanya, el vent de Dalt

que ve de les muntanyes m'acaricia,

el teu riu m'omple de riquesa.

L'aura humida que arriba del mar,

em porta veus, paraules de sal,

llàgrimes vessades,

a la gran immensitat

d'aigua blava i ones blanques,

on les gavines eixamplen les ales,

alcen el vol i abracen la llibertat,

La tristesa del record

de tortosins i tortosines

que un dia van marxar

i que ja mai tornaran,

però romandran al nostre cor.

Entre la mediocritat i l'esplendor,

l'amor i la confiança, afloren

la realitat dels sentiments

que les coses són com són,

sóc com sóc i parlo mirant als ulls,

a cara descoberta, al vent,

no miro al terra,

no hi ha res que admirar.

Tortosa és la meva Ciutat,

enrere han quedat les muralles,

les tenebres, les foscúries,

les tristeses i tot són llums

i esperances mirant al cel obert,

curull de constel·lacions,

amb savieses a la recerca

de la perfecció que no existeix,

ni mai existirà...

La Tortosa actual, enigmàtica,

ciutat d'Hibera, lloc estratègic

a vores del riu Ebre

que es disputaren cartaginesos

i romans durant les guerres Púniques.

Va haver una troballa

al casc antic tortosí,

estructura defensiva

de referents molt antics,

la constància d'una muralla

del segle setè abans de Crist

Tortosa de belleses Medievals,

sempre antiga i sempre nova,

la fortalesa àrab com la Zuda

o Castell de Sant Joan,

feta per Abderraman

per a passar a mans

dels Templaris convertida

en Palau Real

que erigida dalt d'un cim

domina la ciutat,

observa el cabal de les aigües

clares o tèrboles de l'Ebre.

El Castell Califal convertit

en Parador Nacional.

L'empremta cristiana

de construcció destacada

és la majestuosa Catedral

d'època gòtica i declarada

històrica i artística,

replena de tresors,

tant arquitectònics

com espirituals.

Tortosins i tortosines

caminem cap a un futur

d'amples horitzons,

recercant les primaveres

del Parc, dels Ports,

de les arbredes, recuperades

les verdors, després

del fum i el foc,

encara que sempre plorarem

les morts...les vides segades

per la fatalitat i el valor.

Remarcarem la paraula escrita,

recercant realitats envoltades de fe,

amb la Verge de la Cinta

que en espais de somnis ens espera

amb els braços oberts.

Trepitjant enveges i angoixes,

fruit de la ignorància,

creant un camí perfumat de roses

aspirant la suau fragància.

Ciutat estimada, Tortosa,

sense muralles ni reixes,

oberta a l'Univers, al món.

Només som homes i dones

que treballem i pensem,

com perles nacrades i fines

que espurnegen al cel blau,

tortosins i tortosines

que desitgem amor i pau.

I la Verge la Cinta aquest any,

com una dona senzilla

caminarà al meu costat,

a la primavera florida,

a l'estiu i a la tardor,

passejarem pel nostre Parc,

tot mudat, polit i engalanat,

gaudirem de la Festa

creada en el seu honor.

Tortosins i tortosines

ens marcarem una fita,

amb el bategar del fervor

a la Verge de la Cinta

al fons del cor.

Tortosins i Tortosines Absents

que ens visiteu any rere any,

Tortosa i la Cinta us espera, us delera,

com la terra, el camp,

desitja l'aigua de pluja,

en temps de sequera,

a l'estiu, a la tardor

i cada primavera.

Glòria Fandos Gracia

Diada del Tortosí Absent de 2009