dissabte, 26 de setembre de 2009

ES CREMA EL TEMPS

ES CREMA EL TEMPS

Entre l’escalfor del pensament
i els calfreds d’hivern
que sent el meu cos,
el cor batega a cops pausats,
com una destral de fusta i ferro,
que destrossa troncs d’arbres
morts, arrancats del bosc,
que seran llenya,
per alimentar el foc de la llar,
que somiàvem seure junts,
gronxats en el balancí de la vida,
amb les mans curulles de carícies
i mirar-nos als ulls,
contemplant les flames
rogenques i tremoloses
que cremen el temps,
però no cremarien
el nostre amor.

Glòria Fandos Gracia


  • Poema escollit per l'espai de "Poemes desconeguts" de Els Matins de TV3