Així com vas avançant en la vida, ja les situacions, les actituds i aptituds, els comportaments de moltes persones, si és que es poden anomenar així, no és que ens acostuméssim, mai ho podrem fer, però es transforma en una decepció contínua, crònica, que ens rosega les entranyes i el cor. Cada cop veiem amb tristesa que la humanitat, els valors, l'honradesa, la dignitat que hem de tenir com a persones, amb us de raó i lògica, s'allunya, s'escapa entre les mans, entre els dits com un vent fugisser o un fum tòxic que s'esvaeix contaminat fins l'infinit. Trenquen la confiança que molta gent han posat en ells o elles. Són els estafadors de tot tipus. Els lladres de "guant blanc" com se solia dir. Con no, no podia deixar d'opinar d'aquest tal Millet, que era president del Palau de la Música de Barcelona, de l'orfeó Català, tota una gran Institució Cultural que representa, i el sentiment d'orgull de l'essència Catalana. El desengany més profund a envaït a tantes persones que confiaven en ell i també el seu voltant proper, sol no podia fer tan gran estafa, econòmica i moral. Els que tenim sensibilitat, com així són tots els que estimem la música, el moviment Cultural més important que pot existir per a reconfortar el cor i la ment humana, ho ha tirat pel terra, l'arrossegat pel fang, en poca vergonya i cara dura. També ha traït a la seva família, que des de anteriors generacions s'havien guanyat un respecte i una admiració irrevocable, de Barcelona i tota Catalunya. És inconcebible, inaudit, increïble, perquè gràcies a Deu encara existeix la innocència. Un personatge que ha estat desviant milions d'euros, dels guanys i de l'esforç del boluntariat dels artistes. Cauen en l'egoisme i l'avarícia, com més en tenen, més en volen. Quan hi ha tanta pobresa que s'escampa cada dia més a la nostra societat, de gent treballadora, honrada que intenta que hi funcioni i confia. Famílies que no arriben a final de més. Els investigadors per curar malalties no tenen recursos. A l'Àfrica i a altres països del tercer món moren nens i adults de gana i per falta de medicaments.
Quantes persones no hem pogut gaudir d'una vetllada al Palau de la Música de Barcelona, d'una òpera o un concert de coral? Són luxes que no ens podem permetre.
Pensava que pot ser no pagava la pena opinar sobre aquest tema tan escabrós, però no m'hi he pogut estar. Tenim el consol que no hem estat estafats directament, però ens sentim solidaris pels que si ho han estat. Com més avancen les investigacions més s'embolica la madeixa.
Del primer moment he pensat que Millet ha estat molt valent en confessar l'apropiació indeguda de sumes de diners tan astronòmiques. D'estafadors en altres àmbits, també Culturals, però amb distàncies abismals, neguen tot tipus d'inculpació, i acusen a còmplices inventats del seu entorn proper, però no familiars, per suposat. Amb comptabilitats i documents falsos, no sé com s' ho fan per ser tan intel·ligents. Encara que els condemnen anar a presó. Ells sempre es declaren innocents, i amb la confusió i l'enrenou que es crea, la societat i pot ser també la justícia condemnaria als còmplices inventats i innocents acusats, també serien persones que confiaven en ell, esfondrant-los sense el mínim remordiment i aquest sortiria triomfador i fins i tot li retrien un homenatge. Semblaria una burla grotesca i molt injusta. Les injustícies estan a l'ordre del dia, per desgracia. Com hem va dir un amic artista, aquest ja es trobarà amb la justícia de Deu.
Glòria Fandos
Publicat al Diari de Tarragona el dia 9 de novembre de 2009 a la Secció "Línea abierta"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada