UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA
El dia 10 de juliol a les 8 de la tarda a la plaça de la cruïlla del carrer Alcanar i el Passeig de la generalitat es va descobrir un monòlit de marbre amb el nom de José Guarch "Lo Teixidor", amb el projecte de més endavant posar-li al damunt un bust del nostre cantador. A més d'inaugurar la plaça en el seu nom se li va retre un homenatge, al mateix lloc. Tot per iniciativa i atencions de l'Ajuntament d'Amposta. Van assistir, com no, totes les autoritats, l'actual Alcalde, Manel Ferré, l'anterior, Joan Maria Roig, i de tots els partits polítics. Va assistir una gran multitud de gent d'Amposta i els voltants, fent palesa la gran admiració i estimació que li tenim al Teixidor, el cantador de les Terres de l'Ebre, però sobre tot del Montsià. L'últim de la seva generació. Tots sabem de la seva delicada salut, ara feblement millorada. El van portar amb l'ambulància, en cadira de rodes, des de l'Hospital de Jesús on està ingressat, a càrrec de la Creu Roja d'Amposta. Un ambient de festa, però quasi a tots en envaïa una ennuvolada tristesa, la sensibilitat de l'ànima humana és la que mana en aquestes situacions, quan la salut no acompanya a les persones, conegudes i estimades.
Polítics, familiars i amics van fer els seus entranyables i emocionats parlaments. L'Alcalde Manel Ferré, els seu fills Josep i Jordi, que toca el guitarró de la Rondalla, també va dedicar unes paraules Àlex Cervera, de la Ràpita, de l'Esbart Dansaire que acompanyava al Teixidor i Rondalla en les seves actuacions i Elena en representació de Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. En honor del Teixidor van actuar els joves cantadors d'Amposta, Jandret i Guardet, acompanyats de la seva pròpia Rondalla i la del Teixidor. També van actuar el Grup de de jota "Paracota", amb la música de les dues Rondalles juntes. Jo entre la gent, acompanyada del meu silenci, podia veure, més bé entreveure al Teixidor, atent i expectant. Pensava, deu està cansat, quasi dues hores que durava la festa. Quan veig, una mica sorpresa, gratament i esperançada que el Teixidor té el micròfon a la mà. Les Rondalles tocant, veig que aixeca la mà, para la música i començar a cantar, perfectament, amb veu com sempre, i en canta quatre o cinc, dedicades sobre tot a les Rondalles, als companys i amics músics que l'han acompanyat tota la seva vida en la seva trajectòria de cantador. Les llàgrimes tornen a aflorar entre la majoria de públic, però aquesta vegada d'alegria, de goig. El Teixidor cantava, tornava a estar en natros. Estava cantant a la seva plaça, acabada d'estrenar. La festa no podia acabar millor. Els aplaudiments i el bravos envaïen la tarda assolellada en el seu càlid declivi. El professional de comunicació ampostí Manel Ramon estava entrevistant al Teixidor A part de tanta gent, estava Carme, la filla del Canalero, i el seu marit. Tot eren cares alegres, amb somriures lluminosos. Tots el volen saludar. Després tot plegats vam gaudir d'un berenar, ofert per l'Ajuntament. Els de la Creu Roja pugen al Teixidor a l'ambulància i se'n va, deixant un bon sabor de boca als amics i seguidors.
El Teixidor ja té una plaça a Amposta i ho ha pogut veure, aquesta és la satisfacció. Té un DVD que aviat serà a la venda i també té una petita biografia, de la qual sóc l'autora, enriquida pels pròlegs de diversos escriptors i personatges ampostins, i que explica moltes coses, tant de la vida personal com l'artística. Coses que ara ja no les podria contar.
Trenco el silenci d'aquella tarda. Li expresso un agraïment inacabable, llarg, impagable, per les seves hores de conversa dedicades, les seves atencions, el seu suport. Les cançons que m'ha dedicat. Les roses i els rosers que l'ha regalat. La seva amistat i la de la seva família. Persones senzilles, nobles... sempre estan en la meva vida i en el meu pensament. Proposo que cada any a aquesta plaça del Teixidor d'Amposta se s'organitzi una Festa Tradicional en el seu honor. Rondalles, dansaires, cantadors... per sempre. Gràcies Teixidor per existir.
Glòria Fandos Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada