L'obligació o la devoció de mestressa de casa, va emmascarat amb el de treballadora de la llar sense cobrar. Encara estem mentalitzades de que som les responsables del treball de la llar . Ens sentim culpables si no podem arribar a tot. De vegades s'ha creat el debat, en poca força i minsos arguments de que la mestressa de casa havia de cobrar un jornal o una jubilació. Però per què carregar al govern amb despeses innecessàries? Si els beneficis del treball d'aquestes dones els rep la família, que aquesta sigui la que els hi pagui. No sé si aquestes dones són més abundants a un lloc o un altre de la geografia de Catalunya o de la resta d'Espanya. No és qüestió de que anéssim als problemes de la dona de sempre. Amb aquestes dones, la societat i la família es lucren, són estafades, una vegada més. No segueixo amb aquest discurs perquè seria repetitiu, antic, vell. Ja fa molts anys que estic reivindicant les injustícies que pateixen les dones, no es pot aportat res de nou. Continuen morint dones per la violència masclista, entretant aquesta sense raó no es solucioni, hi ha poca cosa a fer amb unes poques i simples paraules escrites amb veu de dona.
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada