dilluns, 5 de setembre de 2011

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2011

   









Un any més he viscut amb emoció i també amb il·lusió l'entranyable Acte del Tortosí Absent 2011, el dia 4 de setembre, diumenge, en el marc de les Festes Majors en honor la Verge de la Cinta. Com ja fa uns pocs anys, es realitza a l'antiga església de Sant Domènec i en diumenge, afavorint l'assistència de la gent de fora que ha de treballar en dilluns, dia en el qual es feia des del seu inici, a la dècada dels 80.  La presència dels tortosins i tortosines absents ha estat notable, gent també emocionada i contenta de rebre la insígnia, l'escut de l'Ajuntament de Tortosa, de mans de Ferran Bel, alcalde de la ciutat i la Reina de Festes Cristina Pellisa de Cid, amb la presència també del nou Regidor de Festes Domingo Tomas. Acte presentat  pel professional i veterà periodista tortosí Josep Baubí.
Els que han rebut la insígnia aquest any han estat arribats de França, Ginebra (Suïssa), Sant Boi de Llobregat, Argentina, Altafulla, Tarragona, Barcelona i Sant Celoni.
L'Alcalde de Tortosa ens ha dedicat un petit discurs, mostrant la gran satisfacció de rebre a tortosins i tortosines que viuen fora, instant també a que la gent que viu fora, encara que visitin Tortosa més assíduament, no només a les Festes Majors, assisteixin també a l'acte del Tortosí Absent. Un acte de Tortosa en reconeixement als que viuen fora de la ciutat i fan que Tortosa sigui més gran, perquè cada tortosí que surt fora i torna fa territori a favor de la ciutat dels seus orígens. Com no, amb molta amabilitat, Ferran Bel no va deixar de felicitar a totes les Cintes en el dia del seu sant.  No van faltar les actuacions de Toni lo Chaparro amb la gaita Tortosina i la Colla de Dolçainers de Tortosa, acabant amb l'Himne de la Santa Cinta. El Regidor de festes va participar amb els dolçainers, ja que fa molts anys que forma part d'aquesta colla.
No podem deixar de ressaltar que hi ha uns tortosins absents molt especials, que, fins fa poc temps ens visitaven .Són els tortosins de Vic, el senyor Manel Canalda va ser l'últim que ho va fer, traspassat el mateix dia de la Cinta, ara fa dos anys. Sempre l'acompanyava la seva senyora Margarida, que se sentia i se sent, encara, més tortosina que el seu marit, i em va comentar que li agradaria venir, amb la seva filla, a Tortosa a les Festes de la Cinta per assistir a l'acte del Tortosí Absent, potser l'any vinent, per rebre la insígnia, no és competència meva, però crec que se la mereix.
Els tortosins de Vic són especials, perquè la seva fugida de Tortosa va ser involuntària, obligats per les circumstàncies de la fatídica i tràgica guerra civil, com així són totes les guerres. Va ser l'any 38, en plena virulència bèl·lica, una trentena de famílies tortosines, treballadores de la fabrica Sales de Ferreries (Tortosa) que es dedicaven a la construcció de material de guerra, es va traslladar a Vic, pel motiu principal de conservar el seu treball, i poder sobreviure,  malgrat que al principi anava destinada al Prat de Llobregat. L'arribada a Vic d'aquestes famílies, no va ser tan amistosa com esperaven, però poc a poc es van integrar completament. Fins al 1987 no creen una Colònia de tortosins a Vic, el president de la qual ha estat i ho continua sent, Manel Lleixà, que tenia tres anys quan es van traslladar a Vic, i va créixer amb l'essència i l'amor cap el seu origen de tortosí que li van transmetre els seus pares. Ara queden unes deu persones entre els noranta i els cent anys d'edat. Entre elles Pilar Canalda, germana del conegut Manel Canalda, de 93 anys i Teresa Gilabert, de 97, Manel Lleixà, el més jove, en té 76 i també ens agradaria la seva assistència al proper acte del Tortosí Absent, amb la seva senyora Dolors, per rebre la insígnia de Tortosa.
 Ells, allà a Vic, celebren la festivitat de la Cinta el mateix dia que aquí a Tortosa i el día anterior, una missa de difunts. No oblidem que a més de la seva estima per Tortosa tenen una gran devoció a la Verge de la Cinta i no oblidem que al principi d'arribar a Vic, amb el material que utilitzaven per treballar van construir una imatge de la Verge de la Cinta, i l'única església on van acceptar la imatge, de totes a les quals ho van demanar, va ser l'església del Remei, i sempre des de llavors ha ocupat un lloc principal i cada any celebren la Missa en honor a la Verge.
El temps passa, els records es difuminen, els descendents d'aquelles famílies que van marxar de Tortosa  ja es veu clar que no segueixen, ni seguiran aquesta tradició, han fet les seves vides allà, i se senten i són vigatants, però aquesta història, sempre quedarà i perdurarà en el temps, perquè així és la Història. I aquella trentena de famílies que una primavera de l'any 38 marxaven per la costa del Cèlio, encara que en plena guerra, anaven en tranquil·litat i pau a un destí una mica incert. Una branca de l'arbre tortosí es va despendre, quan aquells tortosins i tortosines van marxar cap a la Plana de Vic, cap a una altra llum del sol de sempre. I al gran arbre que és Tortosa, sempre li faltarà una branca, estarà infinitament incomplert.
 Per acabar el toc dolç de pastissets i mistela, obsequi del tortosí Absent de Suïssa Lluís Garcia Alonso.
 Quasi m'oblidava, aquest any el hi dedicat unes paraules, que podrien ser poema, titulat "Temps de riqueses" envers a l'amor que tinc a Tortosa i els tortosins i tortosines, que els considero la meva ciutat i la meva gent i la devoció que processo a la Verge de la Cinta.

Glòria Fandos

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Bonita entrada sobre el Acto del Tortosí absent. Especialmente la historia que cuenta sobre la Colonia de familias que emigró a Vic. Yo voy mucho por allí, y alguna cosa había oido. Me ha alegrado muchísimo saber que la imagen de la Virgen de la Cinta está en la iglesia del Remei, que no dejaré de visitar en mi próximo viaje. Me gustaría saber más sobre el tema. Muchísimas gracias!!!

Pilar ha dit...

.

Gloria Fandos ha dit...

Gràcias que le haya gustado, indagaré sobre este tema, la mayoría de los datos lo sé por transmisión oral...Hay muchísimas historia entre las líneas de las vida...cada una tiene la suyas...
Un abrazo

Gloria