dijous, 22 de setembre del 2011

Ja mai ploraran

Les teves paraules
són papallones que volen
i endolcen l'aire,
com  ales multicolors
que surten dels teus llavis,
per un cel blau
tintat de primavera,
com ocells a la recerca
d'un cor per fer niu
i saciar la set, a la verdor
transparent, d'aigua de riu.

Les nits blanques i de llum,
els dies farcits d'estrelles,
i la mirada dels teus ulls,
fa creixer a un jardí, l'amor,
amb roses vermelles...

Terra regada amb la sang
de pell rasgada, inocent,
de dones que ja mai ploraran,
ni obriran les parpelles...

Glòria Fandos