divendres, 22 d’abril de 2011

DIA DE PASQUA



El diumenge de Pasqua és el dia en el qual Jesús sortí del sepulcre on era enterrat i ascendí a la infinitat del cel. La festa principal de l’Església, la Resurrecció de Jesucrist.
Hi ha proximitat històrica i religiosa entre la Cristiana i Pasqua Jueva. Aquesta ens recorda el pas d’Israel pel Mar Roig .
I com el sofriment de Jesús ja havia acabat, tots ho celebrem sortint al camp, fent excursions, amb colles d’amics i en família per menjar, compartir en joiosa harmonia la Mona de Pasqua. A Catalunya se celebra el dilluns de Pasqua, ja que és festa.
Mona ve de “munus”, regal en grec, potser també d’origen àrab. La Mona és un tortell rodó, farcit de melmelada o massapà, amb ous durs al damunt, la clàssica. Encara que els mestres pastissers deixen anar la fantasia fent-la de mil formes i sobre tot de xocolata, fins i tot els ous, per a paladars més fins i butxaques més adinerades. D’una manera o una altra sempre fent la delícia dels més petits i també grans. És tradicional a Catalunya i al país Valencià que aquests dolços tan espacials els regalin els padrins als seus fillols, com a mínim fins que fan la Primera Comunió. Actualment cadascú s’ho organitza segons el seu instint, la seva comoditat, el seu gust i la seva butxaca.
Recordo no fa massa anys, vint o trenta, no res, ahir mateix, que a Tortosa s’anava a Mig Camí a menjar la Mona, un dia especial i esperat. De bon matí la carretera de la Simpàtica s’omplia de gent que pujava. Grups de joves, famílies amb cistells i bosses, a més de les típiques Mones, portàvem carmanyoles amb conill fregit amb tomàquet, i entrepans de truites amb carxofa i llonganissa, envaïts de l’alegria de la festa. Es feia una Missa a l’Ermita de Mig Camí de la Verge de la Providència, i fins i tot es pujava més amunt, al Coll de l’Alba, que també hi ha una ermita però més petita. Actualment està restaurada, i anualment celebren la seva festa especial, no el dia de Pasqua. Era obligació visitar l’altar de la Verge de la Providència, i passar pel seu darrere, observant la gent de fe i creient, complint i oferint les seves promeses. Hi havia tota mena d’objectes de cera en miniatura, peus, cames, angelets. També pergamins amb pregaries, oracions, poemes. Era un descans a la disbauxa del dia per veure l’ànima i el cor del sentit humà, més enllà de la realitat.
Tradicionalment el dia de Pasqua a Mig Camí, segons contaven la gent més gran, podia ser un dia trasbalsat per a l’amor, ja que parelles de nuvis es barallaven i altres trobaven l’amor, pel fet que es reunia una gran quantitat de joventut, tant de Tortosa com del pobles del voltant. Amb el pas del temps tot ho anem canviant, ara es reuneixen a les muntanyes, als xalets i van en cotxe.

Glòria Fandos

Publicat el dia 21 d'abril de 2011 al Diari de Tarragona, a l'espai Opinió

1 comentari:

Astu ha dit...

M'hagués agradat trobar-hi alguna referència a les "estrelletes" de Mig Camí i els costums populars relacionats