dijous, 21 d’abril de 2011

A la Ciutat de Roquetes

Del llibre Llum de Tardor

CIUTAT DE LLUM


Dedicat a la Ciutat de Roquetes


La solitud dels poetes,
la nítida claror
que envolta la immensitat,
fugint per les clarianes del cel,
dits que s’enlairen,
dibuixant les lletres al vent.
Camí llarg,
que em porta a l’horitzó,
a una ciutat de llum,
de sol i d’estrelles,
i de lluna plena.
I el destí,
de poesia i de paraules,
em guiava,
la ciutat de Roquetes
que m’esperava,
amb els braços estesos
i la porta oberta...
De serenitat i calma
m’omplia el cor...

I encara el tinc ple
de les vostres mirades,
que somniaré desperta
mil matinades.

El canal ens amara,
amb la seva aigua
transparent i clara,
que alimenta
els fruits de la terra
i ens renta els ulls
i la cara...
De l’Hort de Cruells,
guardo els seus records,
de color, pintura i sentiments...

El meu cor innocent
me’l volien trencar
i no ho van aconseguir,
el tenia protegit,
a l’esvoranc perfumat
de roses i violetes,
de les vostres mans.

Gràcies Roquetes.