dimarts, 26 d’abril de 2011

Col·laboració 27 per al Dixa’m "Vore del cnal de T.V de les Terres de" l’Ebre

 

En una llibreria m'ha cridat l'atenció el títol d'una novel·la prehistòrica, d'una autora de Chicago, novetat d'aquest any, clar, titulada "La Terrra de les coves pintades" una portada en relleu, preciosa...en to marró, l'entrada d'una cova, no massa clar, vista des de dins, alguna silueta humana...Ja és difícil fer una novel·la història, imaginat de la prehistòria...havia de ser interessant, començar pel principi de la cibilització, cinc-centes pàgines. No l'he comprat, pot ser si que la llegiria...Només he comprat una llibre, una novel·la titulada "L'espiera" la penso llegir i tant!!!

 

Jo em pregunto, perquè els autors ebrencs ens denominem així? Per defensar una identitat del nostre territori? Que defensem, el català? La parla d'aquí? I si també escrivim castellà, bé perquè és la llengua materna, o no l'han estudiat, en el seu moment. L'Associació "Poetes de l'Ebre" tots som de les Terres de l'Ebre, hi ha dues autores aquest any, que en formen part, que són de Barcelona, una té arrels a aquestes Terres, a Batea, concretament de la Terra Alta, concretament, l'altra mallorquina, no ho sé si té arrels a aquestes teres. Participen en il·lusió en un col·lectiu de les nostres Terres, i han estat acollides amb els braços oberts, perquè natros som de les nostres terres i de més enllà i tots i totes ens considerem ebrencs i ebrenques, o no?  A que ens limita, o ens denomina el ser ebrencs? L'Ebre passa per moltes terres, tots es poden denominar així, penso jo. No hi ha cap misteri, ni lingüístic, ni polític, lo de polític ja s'escapa, ho trobo incomprensible...

 

Ha passat Sant Jordi, el recital i presentació de llibres a Roquetes, és la meua novetat. Ens acompanya Montse Pallarès, poetessa de Roquetes i component de "Poetes de l'Ebre". Varem gaudir d'un gran caliu poètic i humà entranyable...amb Sisco Ollé com a regidor de Roquetes que ens va acompanyar, i net de lo Canalero, gran cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre. També agrair a l'ajuntament de Roquetes, que ens dona suport des de el seu inici, fa deu anys.

Per Nadal tornarem al recital Nadalenc, i així anar avançant en els nostres camins poètics, per les terres de l'Ebre i més enllà. En solitari, he tingut el honor de portar el nom d'aquestes terres estimades al Matarranya, de la mà de l'amic i llibreter Octavi Serret, a Tarragona, Barcelona, a Vilafranca del Penedes, al Vendrell i com no a l'Aragó, a Samper de Calanda, el meu poble nadiu, on vaig obrir per primera vagada els ulls, que ja han gaudit més de mitja vida de meravelloses visions, i lo que els queda per vore...

 

Glòria Fandos