Era el 24 de desembre, amb la festa de Nadal ja impregnada a la pell i al cor, a tot el meu voltant, al nostre entorn, l'alegria i a la vegada la tristesa pul·lulant per l'ambient, per la nostàlgia de tan entranyable festa. De ben matinet, emprenc viatge, amb la meva família, per carretera, dia ennuvolat i gris, una mica fred. Viatge tranquil cap a l'horitzó de cel fosc amenaçant de pluja, i així va ser, al moment, una pluja moderada es fa present i ens acompanya fins a l'arribada a Sant Joan Despí. El programa d'Els Matins de TV3, dirigit per Josep Cuní, m'esperava, per participar de nou a l'espai poètic impulsat per la famosa cantant catalana Núria Feliu, titulat el Club dels Poetes desconeguts. Cada setmana amb un a persona com a convidada, poeta o poetessa. Va començar el 24 de setembre, festivitat de la Mercè, que de casualitat jo vaig encetar. Felicito aquesta iniciativa, ja que la poesia posa bellesa a una societat de tants buits foscos. La poesia pot ser, "com la guinda d'un pastís o el peregil de l'Arguiñano" com va dir Cuní amb la simpatia i l'espontaneïtat que el caracteritza.
Com especial Nadalenc, aquesta vegada ens varem reunir 14 poetes, participant de tres en tres, i al final quatre, amb tots presents. Va resultar un matí espurnejat poèticament fantàstic, malgrat la pluja que fora dels estudis feia de testimoni mut i indiferent. Una riquesa de coneixement entre tots i totes, poetes i poetesses, vàrem intercanviar telèfons, correus electrònics. experiències... La majoria eren de Barcelona i els seus voltants, un de Torredembarra, de Tarragona i la sotasignant de Tortosa. Un luxe començar el Nadal amb poesia, en un àmbit tant especial com és TV3.
Amb les bones atencions, tant de les hostesses, la coordinadora Stéphanie Ruano, la Núria Feliu i el director Josep Cuní. Per suposat amb el bon servei de refrigeri i brindant per la poesia per la pau i per l'amor. Endavant amb l'èxit del programa amb la introducció de la poesia, per al 2010 i per molts anys més. Que tots ho poguéssim veure i gaudir-ne. Vàrem fer la foto de rigor, tots plegats a l'escala del vestíbul de TV3.
El viatge de tornada també ens va acompanyar la pluja. En arribar a Tortosa el sol brillava amb tot el seu esplendor, ens donava la benvinguda, després d'un pas més, dels meus camins poètics, que sempre estimo tant.
Glòria Fandos
Enllaç a vídeo TV3: http://www.tv3.cat/videos/2101059
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada