diumenge, 15 de juny de 2014

PRESENTACIÓ DEL POEMARI SOSPIRS DE GLÒRIA FANDOS I LLIURAMENT DE PREMIS AL GRUP DE DONES DEL VENDRELL




Sempre és un goig per a mi anar al Vendrell al "Grup de Dones del Vendrell" convidada per la presidenta de l'Associació, Roser Recasens i la secretària Maria José.  Molt contenta d'anar a fer el lliurament del 17è Premi de Poesia de "Grup de Dones del Vendrell", ja que l'any passat vaig rebre el primer premi i tenen per costum que a l'any següent el guanyador faci de membre del jurat i el lliurament dels premis. Estic contenta d'haver rebut el premi el 2005 i entre mig també he guanyat un segon i algun tercer.
La meva felicitació més efusiva per a l'Associació que, malgrat la crisi i la poca ajuda de les institucions, continuen amb el premis poètics i totes les tasques de l'Associació, que en són moltes. També la tasca molt important, l'atenció a les dones, als maltractes de gènere, tant psíquic com físic, la violència i fins i tot les morts. Assassins en potència, que s'han de parar, un terrorisme declarat, res de deixar-ho de banda. Lluitem per eliminar aquesta xacra i que, dissortadament, es consideren normals, entre cometes, en altres cultures i també a la nostra, cada cop menys… Però tots els esforços que es fan, per part de les associacions, de l'educació, de la família, mai és poc, mai serà poc. Endavant totes les iniciatives i els seguiments, si es barreja la maldat, el camí és més difícil. Què, qui alimenta la maldat?
Que tot no quedi amb SOSPIRS, que s'emporten el vent, com el títol del poemari que us presento a continuació.
Un estol de sospirs amb molts petits sospirs. Sospirs dedicats a la mare, a la reivindicació social, a l'amor, al desamor, a la tristesa, a la solitud, alguns sospirs d'erotisme blanc.
Espero que per als lectors sigui més que un sospir, que els faci somiar, pensar... i que els núvols que mirem sempre al cel, al nostre cel de cada dia, tinguin un raig de sol, de llum i d'esperança.
La meva felicitació també als guanyadors dels premis de poesia a Dolors Dilmé Serra pel primer premi, amb el poema titulat "La pluja ha segrestat l'estiu", i que ens va recitar deliciosament.
 I seguim amb la poesia, la poesia és el camí, el camí de paraules, de comunicació amb la bellesa de la mà...què ens desperta i ens acaricia la ment i el pensament...cap una justícia i una pau..."no hi ha camins per a la Pau, la Pau és el camí" Nelson Mandela ...
Glòria FANDOS