dimecres, 4 de juny de 2014

POETES EBRENCS A LES CAVES DE SANT SADURNÍ D’ANOIA

POETES EBRENCS A LES CAVES DE SANT SADURNÍ D'ANOIA
S'acomiadava el maig i va ser una delícia acumular noves experiències al cor, participar a un recital tant important, a les Caves Mestres de Sant Sadurní d'Anoia, convidats per l'amic poeta Santi Borrell. Acte molt emotiu, formar part de poetes Ebrencs, amb Tomàs Camacho, Rafel Haro i Jesús Maria Tibau. Viatge molt agradable en cotxe, per carretera i autopista. Companyia senzilla, literària, poètica i humana, didàctica i agradable, com a deformació professional ja què els tres poetes acompanyants són professors.
Arribàrem quan declinava la tarda i la roba de primavera que estrenava per a l'ocasió es feia prima i la fresca inesperada quasi em feia tremolar, també de l'emoció. Amarada del la transparència de l'aigua de l'Ebre i barrejar-la amb l'essència del vi i el cava com una unió independent em va escalfar el cor i el cos. Arribàrem a les Caves Mestres, com a colofó de cicle de recitals que han durat quatre setmanes. Portant el record de Vergés, com una llum especial, al nostre interior, oferint-li un petit homenatge . Vaig llegir un petit toc de la seva biografia i un dels seus poemes titulat "Maig d'amor" musicat per Jesús Fuster.
Recordo que fa set anys, el pròleg que no em va poder fer, per al meu poemari "Llum de Tardor" per l'operació de cataractes. La llarga conversa que vàrem tenir quan em va trucar per telèfon per a disculpar-se i els seus consells sobre la poètica i catalogar la neva com a naif, del francès, ingenu. Segons Vergés per a que els versos guanyin de valor líric s'han d'afegir adjectius, els que cregui l'autor. Intento seguir aquests consells, quan me'n recordo. Gràcies mestre. Unes dones em van preguntar, si no recitaríem moltes tristeses. Els vaig dir que jo faria un tema de la mare, d'amor i reivindicatiu, els va semblar molt bé. Varem gaudir d'una nit màgica, poètica, amb un nombrós públic atent, fidel, entusiasmat, després de quasi dues hores, acabant amb un aplaudiment llarg i recíproc i emocionat i també de somriures, haguéssim seguit fins a sortir l'alba. Trobada amb l'amiga i poeta Josepa Vallés, companya de recitals.
Emprenguérem viatge cap a Amposta i Tortosa ja ala matinada, embriagats de poesia, de felicitat i plenitud, com, només així ho pot senti un cor de poeta. Entràrem a la nit, amb la quietud, el silenci de música i veus ja cansades...

Glòria FANDOS GRACIA