Deliciosa i festiva nit la del dia 9 d'agost quan la nit declinava i les Festes Majors d'Amposta començaven amb tot el seu esplendor. Com no, comença amb el planter de joventut i infantesa, com un estol de futur de la ciutat i en general, de dones en el principi d'obrir-se a la vida, a les vicissituds, als avatars, l'alegria i la lluita que comporta el viure. Un estol de coloms blancs, les pubilles, les pubilletes, l'ànima de la festa. Pel que fa els hereus homes sembla que s'ha abolit la seva representació a la festa. En un passat, prou present, encara hi havia la mateixa representació d'hereus que de pubilles, representació igualitària de gènere. La representació de les pubilles són un exemple callat de bellesa i de concòrdia, com una responsabilitat que la dona ha d'assumir, feliç de ser dona i acceptar totes les tradicions, encara no del tot avançades, però amb una realitat molt ferma d'igualtat. Les flors de la festa són dones, d'homes no hi ha representació. Tristament, en moments de guerres i conflictes bèl·lics, sí es compta amb ells, un camí que els pot portar a la mort, tan terrible i tant injusta, com totes les morts. La vida i la mort, com la nit i el dia, com el tot i el res.
Tanquem els ulls i obrim-los de nou.
La tarda declinava al Parc dels Xiribecs d'Amposta, inaugurat fa tres anys, una de les grans belleses que compta la ciutat d'Amposta, la ciutat de la Cultura, de l'acolliment i amfitriona de matrícula d'honor per forasters i visitants. Començava la seva festa Major de la Mare de Déu d'agost, amb el cel quiet, expectant, i el somriure de la lluna amb la mirada halada i misteriosa, es feia present a la festa i participava de l'alegria i de la festa.
L'ample parc dels Xiribecs, voltat de palmeres i jardins multicolors i amb els colors verds de la l'esperança, era a vessar de gent quan va fer entrada triomfal la banda, com a tota bona festa i a Amposta especialment, ja que és per excel·lència la ciutat de la música de bandes amb nom propi.
I arriba el moment més esperat de la nit, l'hora del pregó de la Festa Major, amb la pregonera d'aquest any, una dona, una gran dona, la nostra estimada bibliotecària Joana Serret, admirada i estimada per la gent de la seva ciutat i de tot el territori de les Terres de l'Ebre i més enllà. L'ambient era espès, entranyable, molt emotiu, les emocions es podien agafar a grapats per les mans del cor i de l'ànima de tots i totes els presents.
Joana va glosar deliciosament tota la seva trajectòria professional, familiar, personal i humana viscuda al llarg d'uns quants anys, uns pocs només, i ens animava a que féssim comptes, però en aquells moment a ningú l'interessava ni li abellia comptar res. Joana hi era present, amb totes les seves riques vivències i experiències. Joana ens va portar als ulls la seva Amposta. Durant tota la seva glosa del pregó, a moments, la seva veu s'entretallava i, a la petita distància que ens separava, endevinava, més que veia, uns ulls brillants d'incipients llàgrimes, la gola resseca visiblement, tant que l'alcalde Manel Ferré, sol·lícit, li porta aigua per a seguir, dins de les seves emocions, pronunciar paraules. Un pregó són paraules sortides d'un sentiment subjectiu, personal, propi.
Joana va més enllà de totes les seves activitats i com les artistes famoses fins i tot té un club de fans. Perquè Joana és única, es fa estimar, ajuda en tot i a tots i totes, en l'apartat de la literatura, estima els escriptors i escriptores de casa nostra , del costat i més, molt més enllà. I sobre tot Joana Serret estima els llibres, amb tota la seva amplitud i profunditat, són part de la seva vida, formen part de la seva essència, els llibres prenen vida amb tota la immensitat de personatges i d'històries i també l'estimen.
Segur que aquesta nit màgica del començament de les Festes Majors d'Amposta amb Joana Serret com a pregonera, Sebastià Juan Arbó li feia companyia, l'admirava, la felicitava, amb les paraules que només saben expressar aquells que deixen empremta.
Glòria FANDOS
C.E gloria.fandos@orange.es
Tortosa (Tarragona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada