8a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.

En el programa d'aquesta setmana hem parlat dels següents tres llibres.

• “Terra baixa” d’Àngel Guimerà

• “Antologia de Poesia Catalana Femenina” compilada per Carme Riera, que també participa.

• “Memòries de l’aigua”. Onze escriptores i el seu món. A cura de Lluïsa Julià.

TERRA BAIXA.

És una obra de teatre, per tant forma part del gènere literari dramàtic, dins del qual està la tragèdia i la comèdia.
Aquesta obra va ser estrenada el dia 30 de novembre de 1896 al teatre Espanyol de Madrid, per la companya Guerrero-Mendoza. O sigui que es va traduir a castellà, ja que la versió original, que era català, la va estrenar la companyia Teodor Bonaplata al Teatre Principal de Tortosa el dia 8 de febrer de l’any següent, el 1897. El mateix mes es presenta a Reus, al març a Sant Feliu de Guíxols, el mateix mes a Manresa i al maig al Teatre Romea de Barcelona. A partir d’aquí arrenca la celebritat de Terra Baixa.

Terra baixa és l’obra més traduïda i més coneguda d’Àngel Guimerà. Es porta a l’opera en alemany i en francès. La classificació de les seves escenes passen de ser còmiques a intensament dramàtiques. Té un gran domini de la tècnica de l’obra.
La figura central del drama, Manelic és el símbol de la bondat natural de l’home, que contrasta fortament amb la gent de la Terra baixa que representa, en definitiva, la societat. És la consolidació del teatre català modern. Estem parlant de finals del segle XIX i el principi del XX.


ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA FEMENINA.

Com és poesia, és del gènere literari Líric. Recopilat per Carme Riera. Compta amb el pròleg de Joana Ortega, presidenta de l’Institut català de la Dona, l’any 2003, quan es va editar el llibre.
Les poetesses que es reuneixen en aquesta Antologia tenen en comú el ser dones, escriure en català i es van donar a conèixer el segle passat.

Tret de Maria Salvà, que pertanyia a una família il·lustrada la seva formació és autodidacta, totes les altres tenen preparació universitària, com la filosofia i lletres, filologies i música. A excepció de tres dones, totes les altres van treballar, també fora de casa, com a professores. Una dona pot explicar el sentit de la maternitat, quasi totes tenen el rol femení a l’hora d’escriure.

Les més joves són:

Vinyet Penella. Sitges, de 1954
Teresa Pascual. Grau de Gandia, de 1954.
Ma Mercè Marçal, Ivars d’Urgell, 1952, i va morir en 1998, als 46.

Una Antologia per calar a fons, i no oblidar-la.



MEMÒRIA DE L’AIGUA.
ONZE ESCRIPTORES I EL SEU MÓN.

És una recopilació de textos de dones escriptores, de la Literatura Catalana. La relació entre onze escriptores i el seu món creatiu i la seva vinculació amb la literatura Universal.
Per tal que hagi una unió d’aquestes escriptores, que no vagin espargides i en solitari, en mig d’un gran món i una mica perdudes entre la gran majoria d’autors masculins.
Molt interessant, i també reivindicatiu de cara les grans dones escriptores, que fan molta falta a la gran trama literària.


En honor a aquestes dones i a totes, en tots els àmbits, vaig recitar el poema “Camí de dona”, del meu llibre “Al vent de l’Ebre”.