dissabte, 2 d’octubre de 2010

TERCERA COL·LABORACIÓ A "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.


El passat dimarts 28 de setembre, a part de recitar del poema "Al vol dels sentits" del meu llibre Llum de tardor, vàrem parlar del controvertit tema:

DEIXEM DE FUMAR

Personalment, sense que ningú m’ho demani, sota la meva iniciativa, amb la sensibilitat que m’aclapara sovint, que pot ser un defecte o una virtut, segons com es miri, em prenc la llibertat de donar un consell, un suggeriment, des de la coherència, el coneixement i el pensament més lògic que tinc com a persona del carrer, però que, de vegades, veig més enllà del que hi ha al carrer. Més aviat demano en forma de súplica, pel vostre bé, pel nostre bé, per la salut de tots, de tota la societat: deixeu de fumar, i així tots deixarem de fumar. Per la vostra salut i la nostra. Em refereixo als fumadors actius i als passius. Aquests últims, treballadors de cafeteries o restaurants, on encara es permeti fumar als clients, a casa, que normalment abans fumava l’home, sofrint les conseqüències les dones i els fills i més si són nadons o infants d’edats prematures. Ja per suposat, és un gran perill que fumin les dones embarassades, per la salut del fetus, present i futura. És el principal motiu de les malalties respiratòries, la més greu, el càncer de pulmó. La setmana passada, a Barcelona, hi ha hagut una congrés internacional molt important de metges i científics, per tractar de les malalties respiratòries. Un avanç important que van comunicar és que en un futur, que podria ser no menys de cinc anys, es plantejaria el trasplantament de pulmó. La ciència sempre avança, dia a dia es fa una realitat, però no hem d’esperar i confiar-hi d’una manera alegre i irresponsable. Hem de pensar en prevenir, tenir cura dels nostres hàbits i conductes. No esperar que els trasplantaments i la ciència hagin de ser una solució total. Serien, en tot cas, una alternativa quan s’arriba a una situació molt greu, de vida o mort.

Sempre tindré present la pena tant profunda que vaig passar, i encara la tinc quan hi penso el dia vaig anar a veure al meu amic Sisco a l‘Hospital. Estava en fase terminal d’un càncer de pulmó, a causa d’haver fumat molt. Tenia poc més de cinquanta anys. No parava de lamentar-se. “Si no hagués fumat tant. Si hagués deixat de fumar a temps quan m’ho aconsellaven! Si pogués fer marxa enrere, però no puc!” El Sisco ja no podia rectificar. La mort li estava pujant per la gola, li tallava la respiració. Perquè només tenim una vida i no hi ha una segona oportunitat.

Intentem posar una mica de seny a la nostra existència i ho podrem contar.

El tòpic de que si tots i totes deixen de fumar, les tabacaleres i el Govern perdrà diners, tampoc es cert. Perquè els diners de la recaptació dels impostos de les vendes del tabac, se l’han de gastar a la Seguretat Social, en els tractaments de les malalties que aquest provoca. Aquí no val a dir, “És que mou molt diners, i això ja ho diu tot”. És trist., però sembla que quan hi ha diners pel mig ja es justifica tot. I no és així. No hi ha diners que paguin ni un sofriment ni una mort humana.

Glòria Fandos