dimarts, 29 de març del 2011

Col·laboració "25 per al \"Dixa'm Vore\""

 

COL·LABORACIÓ 25 PER AL "DIXA'M VORE"

 

Principalment avui ho hem dedicat a parlar del Teixidor, que divendres passat ens va deixar, però, que sempre serà amb natros, la seua gent i els seus pobles. Hem recordat la celebració dels 10 anys de la fundació de l'Associació "Poetes de l'Ebre", que se celebrarà el dia 7 d'abril a Amposta, 2 de la tarda, dinar de germanor al restaurant Naidi i a les 7'30 recital i presentació de l'Antoligia 2010 de "Poetes de l'Ebre" a la Sala d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

 

ADEU AL TEIXIDOR

 

Em fa tristesa pensar que lo Teixidor a passat la ratlla d'aquest món, per anar a cantar a l'eternitat...Només vull recordar que lo Teixidor a passat tota la seva vida aquí a la terra, espargint i donant a conèixer el folklore més autèntic de les nostre terres de l'Ebre, per Catalunya i tota Espanya, a França i alemanya i més. Amposta li ha fet homenatges en vida, que ell ho ha vist i tots hem gaudit. L'any 2002 li vas atorgar l'accèssit del Premi Amposta, jo crec que mereixia el primer...només és la meva opinió, que puc coincidir el altres, però res més. L'any passat li dediquen una plaça, que ell ho va veure, i va cantar, malgrat que la seva salut era precària, i tots ens varem emocionar. Té un monòlit, que li falta el bust, però tot arribarà.

En realitat penso que no se li a reconegut, com es mereix, la seva vàlua i la importància que ha tingut a la societat, per la cultura i la tradició que ha defensat tant anys...Els governants, en general, que fan tant projectes, destinats unes despeses milionàries, unes quantitats de diners desorbitades, i la gent de a peu no sabem que és ni per a que serveix. Destinar una mica d'aquest economia per afavorir a aquest cantadors, artistes, creadors...Un art, que no s'aprèn, ni s'ensenya. Els cantadors de la jota improvisada de l'alçada del Teixidor, lo Canalero i Joseret, no surten tots els dies, ni de sota les pedres ni com a rovellons al sota bosc després de les pluges.

Jo,com tots, penso que ens hem de sentir molt afortunats de viure i compartir amb ells, el seu pas per aquesta vida, i formar part de la seva historia, i això lo important. Arribarà un dia a l'eternitat ens tornarem a trobar...

 

 

Glòria fandos