dimarts, 8 de març de 2011

UN ANY MÉS, EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA


Sembla ja repetitiu, però un any més, el dia vuit de març se celebra el dia de la dona treballadora, però no és un tema acabat. Hem de seguir la lluita, però també recordar que la mort d'aquelles dones heroïnes i màrtirs, l'any 1870 a Chicago, reivindicant els seus drets, no han estat en va. Poc a poc, però sense pausa, la dona està ocupant el lloc que li correspon a la societat. L'avanç de la dona en el món laboral, podem dir que és positiu. Cada cop té una preparació més elevada, tant en estudis universitaris com en oficis i destaquen en ser empresàries. Abunden moltes dones doctores, en totes les especialitats, psicòlogues, dentistes, uròlogues, ginecòlogues, oncòlogues, oculistes...També enginyeres, químiques, advocadesses, jutgesses...Ocupen alts càrrecs de responsabilitat en la banca, en tutories...en la política... Són repartidores, taxistes, conductores del transport públic, tan d'autobusos petits o de gran mida, camioneres. Molt respectades i valorades pels seus companys, cobrant el mateix sou que els homes. Quan han de ser mares, continuen amb el seu contracte, amb quatre mesos de descans laboral, compartit amb el pare, si així ho decideixen. Està per aprovar, però s'ha dit que la llei de descans maternal i paternal passarà a ser d'un any.

Sempre hi haurà una minoria que posarà enrenous hi ho voldrà embolicar tot. Però la societat no sobreviu de minories negatives. La igualtat entre persones cau pel seu propi pes. Per una lògica intel·ligent que cada cop més, ens fa veure un camí més ample. Aquelles dones, de les quals els seus cadàvers van sortit tintats de color lila, allà on estiguin, estaran satisfetes, al veure que les seves morts no han estat en va. Així com totes les dones que des de llavors, també han estat víctimes i han pagat un preu d'una manera o una altra, fan florir un jardí d'esperança a la nostra societat. On les roses vermelles és tornen blanques i un intens perfum amara l'ambient. Un jardí on els herbeis verinosos no tenen color ni perfum, són invisibles. Però aquell color lila, barrejat de sol, de rosa, de blau, de vermell, de blanc... i de vida, sempre l'hem de tenir present, per a seguir lluitant, per que la dona tingui una societat justa.

Glòria Fandos