diumenge, 20 de març de 2011

Sant Jordi

SANT JORDI EN DISSABTE DE GLÒRIA

 

Aquest any el dia de Sant Jordi recau en un dia especial, així a mi m'ho sembla, ja que també és el dia del meu sant. No és que aquest fet ha de ser una gran apoteosi a la meva vida, però sí em dóna alegria celebrar-ho, com també m'agrada celebrar l'aniversari. Hi ha molta gent que té pànic complir anys, no sé perquè. És bonic complir anys, amb salut, amb il·lusions i amor. Potser són massa condicions les que jo poso, perquè sigui així de bonic. Parlem de Sant Jordi, que és el tema que m'ha induït i m'ha il·lusionat a escriure aquesta opinió.

He llegit diverses controvèrsies de que aquest any Sant Jordi cau en Setmana Santa, que si uns volien canviar el dia i altres que no, perquè podria deslluir aquest dia tan assenyalat en que els llibreters tenen un elevat tant per cent de les vendes de llibres de tot l'any. És raonable tenir-ho en compte, no anomenem com a excusa la crisi, una altra vegada. És una realitat que l'incentiu de consum és baix, no és qüestió de perdre una oportunitat com Sant Jordi, el Dia del Llibre, per pal·liar una mica el problema en aquest sector, i en qualsevol altre.

No té raó de ser canviar el dia, seria un enrenou. Sant Jordi és el 23 d'abril, sigui el dia que sigui. Justament aquest any en Dissabte de Glòria, el dia de la Resurrecció de Jesucrist, després de la Passió i de la seva mort. Jesucrist va morir crucificat sent innocent, per salvar-nos a tots, a tota la Humanitat. Jo m'esgarrifo de veure aquest martiri de Jesús a la creu, amb la corona d'espines, amb les gotes de sang que li cauen pel front, tot apallissat, ple de sang, els genolls pelats, i els claus travessant els seus peus i les seves mans a aquella Creu de fusta, tan horrible. Ja des de petita, em causava un gran terror, i molta por, mirar la Creu, amb aquell cos d'un home jove tan destrossat, amb tant de patiment i, immersa en una gran tristesa, plorava. I pensava que per mi no havia d'haver de patit tant ni morir, i si hagués preguntat a més gent, segur que li haguessin dit el mateix, però no va preguntar. I un grapat de gent dolenta el va matar, no es va defensar, i ningú ho va fer...

Sembla que el Dia de Sant Jordi vol fugir d'aquest escrit.

Vaig néixer un dissabte de Glòria, en aquella època en que era costum posar als fills el sant del dia, i a més el sant d'una iaia o un iaio. Per aquesta part, jo tinc de segon nom Teresa, que per cert m'agrada molt, però no m'identifico del tot, per falta de costum. Sincerament prefereixo el nom de Glòria i en català sona musical i tot. Així que aquest any, benvingut Dia de Sant Jordi, i m'agrada que sigui en Dissabte de Glòria, amb els llibres, les novetats en ebullició i les roses, encara per esclatar. Aquest dia, però, ja es aquí, i als nostres cors sempre serà lluminós i de sol...

 

Gloria Fandos

 

Publicat al Diari de Tarragona el dia 24 de gener de 2011 a "Línea abierta"