dissabte, 18 d’octubre de 2008

TROBADA DE LITERATURA I VIATGES A TARRAGONA








TROBADA DE LITERATURA I VIATGES A TARRAGONA


Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, els dies tres i quatre d’octubre celebraren a Tarragona la Trobada sobre formes d’expressió literària, noves i de sempre. La ploma circular: literatura i viatges. Convidada a participar en la Vlll trobada, en nom de les Lletres Catalanes. Vaig poder assistir només dissabte a les jornades del matí. Començaren a les deu del matí, i puntualment arribàrem a la Ciutat Augusta, després de més d’una hora de viatge en tren, recorregut curt, des de Tortosa, un esforç per la meva part, que em semblà un trajecte llarg, amb l’incòmode sotragueig del tren. No és cap secret que m’estic recuperant d’una seriosa intervenció quirúrgica. En arribar, la pujada per les escales de la vora del mar, passar per la plaça de les Fonts, per la Rambla Vella, a la dreta carrer Sant Agustí amunt, que fa cap al carrer Major al número 14, on hi era l’edifici de la Generalitat, i la Sala on es feien els actes. .
La primera taula rodona i el primer tema fou: Viatges i temps i a la construcció o la destrucció del jo? Moderat per Simona Skrabec i participaven Vicent Alonso, Ramon Gomis, que es Metge de família i escriptor i està preparant un llibre sobre recerca biomèdica., Sebastià Perelló i Josep Riera. Vaig gaudir d’una gran riquesa d’opinions, amb denominador comú, amb experiències, situacions i realitats diferents. Tots estàvem d’acord, que per a escriure, el viatjar és relatiu, no és imprescindible. No obstant, els que havien viatjat n’havien tret el seu profit. Contaren els seus viatges a Mèxic, Itàlia, Grècia, París, Estats Units.... La poesia interior, autobiografia, descobrir-te interiorment. Viure és viatjar . La vida és un llarg, o segons es miri, un curt viatge, en els fets quotidians del dia a dia, des dels més petits als més grans. Escrivint et pots descobrir, construir i destruir. Es pot viatjar amb la imaginació, és més que evident.
La segona taula rodona: Travessar el paisatge d’un quadre. Viatge, pintura i escriptura. Margalida Pons conversa amb Àngel Burgas, Ricard Creus i Vinyet Panyella.. Tres es dedicaven a ser professors de plàstica, havien intentat ser pintors, però se n’adonaren que només amb el dibuix, la pintura, les formes, no ho podien expressar tot, necessitaven les paraules per a explicar tot allò que volien dir, i es van decidir ser escriptors. Jo penso, i així ho vaig dir, senzillament, quan vaig intervenir, que són dues branques de l’Art que es complementen, encara que poden seguir camins equidistants, com no, però les paraules, necessiten de les formes i dels colors, bé en pintura o en fotografia, per veure un paisatge, més ample, més enllà. Les pintures et poden extasiar, amb la seva bellesa, la llum d’un cel blau, d’un núvols blancs, traspassats amb tonalitats rosades, daurades o rogenques d’uns raigs de sol, quan desperten a l’albada al crepuscle matutí o vespertí, quan se’n van a dormir, fugint per les muntanyes, quan acaba el dia per un bosc amb tons infinits de grisos, verds, marrons i ataronjats. Es podrien escriure moltes pàgines descrivint pintures, quadres de tot tipus.. En definitiva, pintura i paraules. Com digueren algunes d’aquestes personalitats, que en feren viatjar aquest matí de dissabte, entre tantíssimes altres coses, “la vida és una pintura “. “Encara que no em moc de la cadira no acaba mai el meu viatge”. Encara em quedaren forces per pujar les escales d’accés a la Catedral, visitar de passada les muralles del Coliseu romà. Tarragona riquesa arquitectònica per excel·lència, estil gòtic, romà, d’una gran bellesa, i una extensa. història. Per fer turisme amb més temps i més atenció, perquè s’ho mereix.

Glòria Fandos